A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sufràta , nf Definitzione genia de respiru peleosu, fintzes cun catarru; dificurtade a digirire, pesu a s'istògomo; fintzes genia de pena, de pelea Sinònimos e contràrios acalamamentu, afandha, assúpidu, bàtima, bémida, sàgada, sufrana Frases apo intesu sa sufrata de unu mommoti… Ètimu itl. soffratta.

sufratàre , vrb: assufratare* Definitzione èssere a súlidu crutzu, torrare àlidu a pelea, de tunconidura a bruncos, a prumones Sinònimos e contràrios abbatimare, afandhare, afauciae, allacanae, ammatanai, assupai, irfodhiare Tradutziones Frantzesu haleter Ingresu to pant Ispagnolu jadear Italianu ansimare Tedescu keuchen.

sufratósu , agt Definitzione chi est a sufrata, chi patit de sufrata 2. sa mama sufratosa asciutat sa frontighedha de s'amada prendha Ètimu srd.

sufríghere, sufrígiri , vrb Definitzione còere unu pagu in s'ógiu Sinònimos e contràrios fríere, fritedhai, sufrissare.

sufriméntu , nm: assufrimentu, sunfrimentu Definitzione su sufrire, su istare male de salude o de àteru, dispràxios Sinònimos e contràrios patimentu, penória, suferéncia, supia | ctr. contentu, gosa, prégiu, recreu Frases cantu sufrimentu: mezus chi sa morte benzat una borta sola! ◊ totus is mammas faint a unu fillu donu de su sunfrimentu e penas de sa vida ◊ unu si no li dolet nudha no betat ohis de sufrimentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffrance Ingresu suffering Ispagnolu sufrimiento Italianu sofferénza Tedescu Leiden.

sufríre, sufríri , vrb: sunfrire, sunfriri Definitzione patire calecunu male, àere dispraxere: cun sa nega bolet nàrrere baliare, padire / pps. sufridu, sufertu Sinònimos e contràrios addannare, pascionare, patèsciri, patire, penai, sufritare / abbabiai | ctr. bodire, gosai Frases in mesu a cantu as sufertu t'istas ancora dormida! 2. no podint sunfriri ca Pepinedha est artziendi in gradu! Tradutziones Frantzesu souffrir Ingresu to suffer Ispagnolu sufrir Italianu soffrire Tedescu leiden.

sufrissàre , vrb Definitzione còere is friduras o erbas de cundhire, fríere su cundhimentu de is papares, còere unu pagu in s'ógiu (cun ógiu pagu) Sinònimos e contràrios cufúgere, fríere, fritedhai Tradutziones Frantzesu frire Ingresu to fry slightly Ispagnolu sofreír Italianu soffrìggere Tedescu braten.

sufríssu , pps, agt, nm Definitzione de sufríghere Sinònimos e contràrios cunfigimentu, sufritu.

sufritàre , vrb Sinònimos e contràrios sufrire Frases isto guasi in mancamentu, sufritendhe s'irraighinadura patida dae candho andhei a iscola.

sufritèsa , nf Definitzione su sufritare, genia de dispraxere Sinònimos e contràrios sufrimentu Frases podiant fàghere fronte a su dannu de sos fogos chena sufritesa peruna ◊ a issa l'apo posta in sufritesa e ndhe leat maladia chena culpa.

sufrítu , pps, agt Definitzione de sufríghere, sufrígiri; chi est fríssiu Sinònimos e contràrios sufrissu.

sufrútu , nm Definitzione su chi si ndhe tenet, su chi ndh'essit de unu bene, su chi rendhet, distintu de e chentza su possessu; fintzes resa, badàngiu Tradutziones Frantzesu usufruit Ingresu usufruct Ispagnolu usufructo Italianu usufrutto Tedescu Nutznießung.

sufúria , nf, nm: sufúrriu Definitzione genia de airu, de arrennegu, de presse Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrennegu / furighedha Frases prus chin sufúria lu picat e prus chin amore lu lassat Tradutziones Frantzesu fureur, hâte Ingresu fury Ispagnolu furia, furor Italianu fùria Tedescu Wut.

sufuriósu , agt Definitzione chi costumat a si dha pigare luego cun sufúria Sinònimos e contràrios airósigu, arrabbiaditu, arrennegaditu, inchietosu | ctr. adasiosu, pachiosu Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd.

sufúriu , agt Definitzione nau de ccn., chi tenet una manera de fàere sèmpere arrennegada, airada, lestra meda Sinònimos e contràrios airadore, airósigu, arrabbiaditu, arrennegaditu, calabriosu, inchietosu, tràchidhu, tzacosu | ctr. pascenscile Frases semper issu est, sufúriu e a lesorja tirada prontu a púnghere! (L.Farina) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu furieux, irascible Ingresu furious, nervy Ispagnolu furioso, iracundo Italianu furióso, iracóndo, nevrastènico Tedescu wütig, jähzornig, neurasthenisch.

sufúrriu sufúria

sugabísci , nm Definitzione genia de pische de mare chi assimbígiat a un'ambidha manna (e che a s'ambidha cricat is errios): est chentza barras, a buca tundha Terminologia iscientìfica psc, petromyzon marinus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lamproie marine Ingresu lamprey Ispagnolu lamprea Italianu pésce flàuto o lamprèda marina Tedescu Lamprete.

sugàda , nf: tzugada* Definitzione cropu giau a su tzugu Sinònimos e contràrios ibbatulada, iscabbessu, iscabessada.

sugàgia , nf Definitzione animaledhu de mare a corgiolu tostau Sinònimos e contràrios cigala, papagóciula Terminologia iscientìfica crx Tradutziones Frantzesu petite cigale de mer Ingresu no nippers crab Ispagnolu cigala Italianu scìllaro Tedescu Bärenkrebs.

sugài , vrb Definitzione segare su tzugu Sinònimos e contràrios degogliare, isconcai Ètimu srd.