A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

suégliu, suélgiu, suélzu subérgiu

suèndi, suèndu , bvrb Definitzione custos gerúndios podent èssere siat de suai (sulare) e siat de súi/súiri (súere) Frases is bentus funt suendi ◊ no ti ndi acatas ca su bentu est suendi e arciendirí sa fardeta?! ◊ parit mortu… est suendu cument'e unu caboru de sicu! (G.Tuveri) 2. oi a prandi tengu cosa de pingiada: cassola de angioni suendi! ◊ sa multa po su fumóngiu est arreddopiada si est fatu ananti de una fémina gràvida o de pipius ancora suendi.

suénu selénu 1

sueràda , nf Definitzione su suerare, carda o múngia de suore Sinònimos e contràrios inciorada Frases custa funtana in àteros tempos daiat sullevu a patimentu e sueradas de zente istraca Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu suée Ingresu sweat (real) Ispagnolu sudadera Italianu sudata Tedescu Schwitzen.

sueràre suderàre

suerchèra , nf: suilchera, suirchera Definitzione gurone in su subrecu: essidura a fruschedhas, candho si faent in matéria is randhuledhas o néulas de su suore Sinònimos e contràrios suircana Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu hydrosadénite Ingresu idroadenitis Ispagnolu hidrosadenitis Italianu idrosadenite Tedescu Schweissdrüsenabszess.

suércu subércu 1

súere , vrb: súghere, sui, súiri Definitzione suciare su late de sa tita, comente faet su fedu piticu / pps. sutu, súghitu, ger. suendho, suendi, suendu, sughendhe, suindhe Sinònimos e contràrios sulli Frases candho su pipiu pranghet, sa mama dhi giàt sa tita o su suidore, deasi su pipiu s'istentat suendho ◊ candho su crapitu no sughiat deretu, su pastore che l'ispremiat late a buca ◊ su sirbonedhu aiat sutu e si fit abbrentadu ◊ s'ebba si firmat ca su pudhéricu depet súghere ◊ fit a criadura minore ancora suindhe ◊ sos porchedhos ant súghitu ◊ sa mamma de late fit cudha chi daiat a súghere a unu fizu anzenu Ètimu ltn. sugere Tradutziones Frantzesu téter Ingresu to suck Ispagnolu mamar Italianu poppare Tedescu saugen.

suerédu , nm Definitzione logu de suèrgios Sinònimos e contràrios sualtíciu Frases cussos tirighinos passant in mesu de sos sueredos ◊ ndhe bogheint su ortiju dae sos sueredos de su padente Terminologia iscientìfica slg Tradutziones Frantzesu bois de chênes-lièges Ingresu cork plantation Ispagnolu alcornocal Italianu sugheréto Tedescu Korkeichenwald.

suergiólu , nm Definitzione matighedha de suérgiu, suergedhu Ètimu srd.

suérgiu subérgiu

suerínu suberínu

suèrva , nf: sueva Definitzione genia de mata manna (si ndhe agatat pagas) chi bogat unu frutighedhu tundhu, de sa mannària de unu pirastedhu, totu sèmene, a apicones piticos de deghe o bíndhighi, bonu a papare candho est fatu (no bastat chi siat lómpiu: si est crefu, e ancora tostau, ponet in su gúturu): sa linna est forte, dereta, bona po òpera Sinònimos e contràrios buserva, sorba, supelva, supurva, trueba Frases àlvures de suerva, de castanza Terminologia iscientìfica mtr, lno, Sorbus domestica Ètimu ctl., spn. serva Tradutziones Frantzesu sorbe, sorbier Ingresu sorb (apple) Ispagnolu serbal, serba Italianu sòrbo, sòrba Tedescu Spierling, Vogelbeere.

suérxu subérgiu

suerzínu , agt Definitzione chi est de suérgiu Sinònimos e contràrios suberinu Ètimu srd.

suérzu subérgiu

suèta , nf Definitzione su suèxiri; totu su trebballu po fàere sa farra a pane; su tanti de trigu e de farra chi si faet a pane totu a una borta; a logos fintzes surra, cropos Sinònimos e contràrios cariada / cota 2. no aiat timidu mai su tribàgliu e passaiat dae una sueta a s'àtera ◊ bae, fiza mia, a inue tia Mariànzela sa suetora e li ammentas chi cras semus de sueta! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu panification Ingresu baking Ispagnolu panificación Italianu panificazióne Tedescu Brotherstellung.

suèta 1 , nf: suita Definitzione min. de sue, màdria giovonedha, pitica Sinònimos e contràrios madriola Frases che pudhedredha, acollada cun funes de perdiscione, fit in cussa ocasione che sueta in suatzone! (G.A.Cossu)

suetòra , nf Definitzione fémina chi impastat sa farra e suighet su cumossu; màchina po impastare e suíghere Sinònimos e contràrios ciuexidora, suighidora / impastadore Frases penso a s'antiga suetora chi ponet in su pane sa madrighe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrisseuse Ingresu kneader, kneading machine Ispagnolu amasadora Italianu impastatrice, gramolatrice Tedescu Kneterin, Knetmaschine.

suetòre, suetòri , agt, nm Definitzione chi o chie impastat sa farra e suighet su cumossu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrisseur Ingresu kneader Ispagnolu amasador Italianu impastatóre Tedescu Kneter.