A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sucutadúra , nf Definitzione su sucutare; cosa calada a istidhigadura, fintzes su fundhurúgiu, cosa chi abbarrat a úrtimu (e po cussu paga, unu tzichedhu) Sinònimos e contràrios ilgutadura, scoladura, sucutonzu 3. sa sucutadura mi as dadu: abberi un'àtera ampulla! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu égouttage, suintement Ingresu dripping Ispagnolu goteo, gotas Italianu sgocciolatura, percolato Tedescu Tropfen, Perkolat.

sucutài , vrb Definitzione indrúchere is cambas camminandho; bogare de s'annoigadórgiu unu pei de asegus, nau de su cuadhu Sinònimos e contràrios afrincai / sucutire 1 Ètimu ltn. succutere.

sucutàre , vrb: sugutare Definitzione lassare o fàere apostadamente orrúere s'abba (o àteru deasi) chi portat sa cosa, pruschetotu a istidhigadura, candho est paga; si narat fintzes in su sensu de su pèrdere o calare a istídhigos chi faet un'istrégiu istampau, chi sumit / andhare sucuta sucuta = istidhiendi, cun ccn. cosa ch'istídhiat Sinònimos e contràrios aggutai, botiare, ilgutare, ilgutire, isciucutare, sucutire, sumire Frases sos càlighes covacados fint sucutendhe in su lavandinu ◊ fit acabbandhe de si sucutare sas úrtimas istidhas de su sudore ◊ totu frades si nche aiant sucutau peri cussu fiascu (G.Piga)◊ s’abba est sucutendhe dae sa cobertura ca fit proindhe ◊ sa supressa at sessadu de sucutare ◊ su boe masellau est in sa gantziera apicau a sugutare 2. sa cupa at sucutau (G.F.Sedda) Ètimu itl. soggotare Tradutziones Frantzesu dégouliner, suinter Ingresu to drip Ispagnolu gotear Italianu sgocciolare, percolare Tedescu tropfen, perkolieren.

sucutàu , pps, agt Definitzione de sucutare Sinònimos e contràrios sucutidu Tradutziones Frantzesu dégouliné Ingresu dripped Ispagnolu escurrido Italianu sgocciolato Tedescu getropft.

sucutídu , pps, agt Definitzione de sucutire; nau de unu pranghendho, chi est a suncutos Sinònimos e contràrios sucutau 2. sa fémina s'imbolat in pes suos imbenujada pianghindhe làgrimas de cuntentesa e nendhe tota sucutida…

sucutíre , vrb Definitzione calare o pèrdere a sucutu, a tziri, a istídhigos Sinònimos e contràrios aggutai, ilgutare, sucutare* Frases su sàmbene li sucutit dae donzi vena.

sucutíre 1 , vrb: sucutzire Definitzione bogare unu pei de asegus de s'annoigadórgiu, nau de su cuadhu Sinònimos e contràrios sucutai*, suncurtai.

sucutónzu , nm Sinònimos e contràrios ilgutadura, iscoladura, sgutamentu, sucutadura Ètimu srd.

sucútu secútu

sucúturu , nm Sinònimos e contràrios secutu* Frases sucúturos de vida, butios de suore e de piantu.

sucutzíre sucutíre 1

sucuvà , nm Definitzione unu papare de fae a budhiu cota meda Frases po su sucuvà pigànt sa fà sicara, dha scroxuànt, dha ponenta a coi e nci ghetànt is ambus o is macarronis: essèt totu spuentara ma de saboi bellu! Terminologia iscientìfica mng.

Sud , nm, agt Definitzione sa bandha chi faet cara a mesudie, abbaidandho de s'emisferu nord a car'a Sole candho est in su puntu prus artu Sinònimos e contràrios | ctr. Nord Tradutziones Frantzesu sud Ingresu south Ispagnolu sul Italianu sud Tedescu Süden.

sudài , vrb Definitzione bogare suore Sinònimos e contràrios impodhorare, inciorai, suderare Ètimu itl. sudare.

sudàu , pps, agt Definitzione de sudai; isciustu de suore Sinònimos e contràrios insorau 2. soi sudau pilu pilu: pitica sa cursa!…

súdditu , nm Definitzione prus che àteru, sa persona in d-un’istadu monàrchicu mescamente de unu tempus.

suderàre , vrb: sudorare, suerare, suorare Definitzione bogare suore, nau de sa carena (fintzes de un'animale); fintzes trebballare, fàere cosa a trebballu / suerare pilu pilu, che órgiu, a murza = fàgheresi a una murca de suore, suorau totu isciustu Sinònimos e contràrios impodhorare, inciorai Frases bi leo paga matana, istasero, prite mi papo su chi no suero ◊ t'istracas sa carena e ti suoras ◊ sa pobidha si sapiat candho issu comenciaiat a suorare e sorrogare 2. tribàgliant a denote pro èssere friscu epuru si sudorant che órgiu! 3. is atitadoras si pausànt, orrúbias che braxas de fogu e suoradas che messadoras in su mese de tréulas (I.Patta) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu transpirer Ingresu to sweat Ispagnolu sudar Italianu sudare Tedescu schwitzen.

súdha , nf: assudha Definitzione genia de erba bona po alimentu de bestiàmene Frases seminaiaus sudha, avena e orxu po is brobeis Terminologia iscientìfica rba, Sulla coronaria Ètimu ltn. sulla, sylla.

súdha 1 , nf: (sa s. = nr. sassúdha) artzudha tudha*, tzudha Definitzione su pilu grussu de unos cantos animales (mescamente de su porcu) Sinònimos e contràrios intzudha.

súdha 2 , nf, nm: assudhu, sudhu Definitzione genia de idea, de pistighíngiu, prus che àteru coment'e timendho, pentzamentosu Sinònimos e contràrios idea, pessamentu, pidinu, subrinu, sudhitura, trambúliu Maneras de nàrrere csn: nois za semus in cussa sudha = seus pentzendi própiu cussu, chi est aici, teneus sa própiu duda; pònnere a ccn. in sudhu = fai bènniri sa duda, fai pentzai Frases istexiadu si che est s'amore, ma unu sudhu mi narat chi carchi die…◊ no apo piús sudhu de pesare fizos ◊ cuss'istedhu chi lughet gai est ponzendhe in sudhu s'isciéntzia ◊ ti bido in sudhu, pensosa ◊ no balet chi s'istet in sudha, timindhe fintzas chi la furet s'ària ◊ como chi ndhe apo leadu isperimentu no ndhe tenzo prus sudhu ◊ e ite, in cussa sudha ses? Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu appréhension, trouble Ingresu worry Ispagnolu inquietud Italianu apprensióne, turbaménto Tedescu Angst, Beunruhigung.