A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

sucèlla , nf: surcella Definitzione una genia de pigione chi assimbígiat unu pagu a sa trúturi (ma dhi mancant is pinnias biancas in sa coa) e a su columbu (e de custu dhi mancat sa mància bianca in sa gropa) Frases su cantu amurosu de una sucella chi ispetat debbadas… Terminologia iscientìfica pzn, columba oenas Tradutziones Frantzesu biset Ingresu stock dove Ispagnolu paloma zurita Italianu colombèlla Tedescu Hohltaube.

sucèri sucèdere

suchèna , nf Definitzione su chi si papat su mengianu, su primu papare de sa die (ma fintzes aintru de note, mescamente po Paschighedha o àtera festa) Sinònimos e contràrios gustari, immulzu, puschena Frases si faghiat sa chena e, intro de note, sa suchena ◊ ndhe ant fatu de suchenas in notes de Pasca de nadale!…◊ sa chena de chenàbura santa, sa suchena si narat, est simple meda Ètimu srd.

suchenàre , vrb Definitzione papare a mengianu, fàere immúrgiu Sinònimos e contràrios irmurzare Frases sa bama fit isparta, pàsida, in sa tanca ínnida suchenendhe Ètimu ltn. subcenare Tradutziones Frantzesu prendre son petit-déjeuner Ingresu to have breakfast Ispagnolu desayunar Italianu far colazióne Tedescu frühstücken.

suchète sochítu

suchevà , nm Definitzione sucu de fae: pulenta de fae Ètimu srd.

súchida , nf Definitzione sa lana chentza samunare, bruta, apenas túndhia, e su fragu chi faet.

suchidósu , agt Definitzione chi est súchidu, brutu Sinònimos e contràrios brutu, suciosu 1 | ctr. límpiu, netu Ètimu srd.

súchidu , agt: súcidu, sútzidu Definitzione chi est brutu, nau prus che àteru de sa lana apenas túndhia Sinònimos e contràrios brutu, suciosu 1, súciu | ctr. netu, samunadu Frases sentza cunfortu in carrera frundhidu, nudu a birgonza, súcidu e famidu Ètimu itl. sucido.

suchítu , nm Definitzione min. de sucu, sucu minudu / còiri petza a suchitu = a cassola Sinònimos e contràrios freguedha Terminologia iscientìfica mng.

suchítu 1 sochítu

súci , nm: súciu, sussu, sutzu Definitzione sa parte abbosa de frutuàrios o àteras cosas de papare, o fintzes su brodighedhu mescamente de unos cantu papares fatos in ischiscionera o sartàina; in cobertantza, salias longas, sa salia chi essit comente unu biet cosa chi dhi praghet; nau de css. cosa o chistione, sa parte de mesu, sa prus de importu Frases paret chi apat sutzadu sutzos de latóricu e de reti dae pisturras de súrbile! ◊ ti pigu duas bistecas de cussas totu súciu ◊ sa pira abbosa zughet sutzu meda ◊ su suci de limoni si podit ponni a su postu de s'axedu in s'insalada 2. no dhi est pàssiu mancu berus: chi dh'ias biu ndi dhi cabànt is súcius! ◊ de isse no ndhe podent bogare sussu! 3. in pagas peràulas si podet nàrrere su sutzu de sos arrejonos Ètimu itl. succhio Tradutziones Frantzesu jus Ingresu juice Ispagnolu zumo Italianu succo Tedescu Saft.

suciadòri , agt, nm: sutzadore Definitzione chi o chie súciat, nau prus che àteru de bufadores imbriagones, de isfrutadores de s'àteru Frases at torradu àteros sutzadores de sàmbene Ètimu srd.

suciagàbras , nm Definitzione genia de pigione chi essit iscurigandho Sinònimos e contràrios istracapunteri, passalidolta, palitorta, passaridroxa, sughelate Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

suciài , vrb: sutzare Definitzione suspire, imbucare sa cosa tirandhochedha cun s'ària, coment'e a surbidura a buca Sinònimos e contràrios isciuciai / súere / aciupae, assuspiri Frases cussos sunt animales chi creschent a fortza de sutzare sàmbene ◊ su criu si nche dormiat sutzandhe sa crapichera 2. cudhos ndhe ant de su póveru sutzadu su sàmbene caldu de sas venas suas (S.Paulesu) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu sucer Ingresu to suck Ispagnolu chupar Italianu succhiare Tedescu saugen.

suciamèli , nm Definitzione erba burràgia, limba de boe, pan'e celu o de glória, gardu muchitu, genia de erba chi faet frore asulu, bona a papare Sinònimos e contràrios burràcia, limbóina, limbuda, linguarada, piubiu, pitzagarroga Terminologia iscientìfica rba, Borago officinalis Ètimu srd.

suciamèli 1 , nm: sutzamele Definitzione genia de erba chi faet unu fiore bonu a suciare Sinònimos e contràrios gigiaca, panebane, sitziaca, suspisuspi, sutzasutza Terminologia iscientìfica rba, Cerinthe major.

suciaméntu , nm Definitzione su suciai Sinònimos e contràrios sutzadura Ètimu srd.

suciàntri , nm Definitzione su maistu de is coros de cantare Ètimu spn. sochantre.

sucicàe, sucicài , vrb Definitzione acostire, istrínghere, poderare acanta, istrintu, firmu, coment'e retentu o cancarau / s. sa fune a un'animale = acapiare a fune curtza; sucicae su bestiàmene = collire su bestiàmine, fintzas prèndhere Frases sucica custa tàula… podera gasi! 2. po su pesu fut totu sucicau (T.Loddo).