A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

subrafílu , nm Definitzione genia de cosidura de duos oros Tradutziones Frantzesu surjet Ingresu overcast (ing) Ispagnolu punto por encima Italianu sopraggitto Tedescu Überwendlingsnaht.

subrafórru , nm Definitzione rinfortzu cun àteru aforru.

subramànu , nm Definitzione indiritzu de chie est mandhandho sa lítera iscritu fora in sa busta (apalas, de àteru betu) Tradutziones Frantzesu adresse Ingresu inscription Ispagnolu sobrescrito, dirección Italianu soprascritta, mittènte Tedescu Anschrift.

subràminu , avb Definitzione (papare, bufare) a s. = a cusséssia, cantu si ndhe tenet in gana Frases si est sassiadu de abba a subràminu.

subràna , nf Definitzione in sa mola, sa pedra a covecu, sa tónica, sa parte istampada chi si ponet in pitzu de su coro o sutana Ètimu srd.

subrannaturàle, subrannaturàli , agt Definitzione chi superat sa natura, is límites de is cosas de natura.

subrànu , agt Definitzione chi est in pitzu, pagu in fundhu, a pígiu, pígiu pígiu, nau de cosa po comente si agatat a parte de pitzu o de fora de si pòdere fintzes bíere o de èssere pagu in fundhu Sinònimos e contràrios | ctr. fungudu Frases su sèmene subranu si assutat in s'arzola cun dannu mannu a su tudhu ◊ sa parte subrana si che bórtulat a suta, murighendhe, e sa de suta a subra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu superficiel Ingresu superficial Ispagnolu superficial Italianu superficiale Tedescu oberflächlich.

subrapàre subràbari

subrapàrtu , nm, avb Definitzione purgatzione de is parteras apustis de su partu; avb., a su tempus de su parturàgiu Tradutziones Frantzesu lochies Ingresu lochial discharge Ispagnolu expulsión de loquios Italianu lochiazióne Tedescu Lochiation.

subrapellíssu, subrapillíssi , nm Definitzione bestimentu biancu fine, largu, a mànigas largas, longu agiummai a benugos, totu trebballau, chi su preide ponet po unas cantu funtziones Sinònimos e contràrios parapillíssiu, rochetu 1 Terminologia iscientìfica prdc Ètimu spn. sobrepelliz.

subraprúsu , nm Definitzione su chi sobrat, chi est in prus de su chi serbit o chi si depet Sinònimos e contràrios demasia Tradutziones Frantzesu surplus, surcroît Ingresu extra Ispagnolu demasía, exceso Italianu soprappiù, eccèsso Tedescu Überschuss, Übermass.

subràre soberàre

subrasanàdu , agt Definitzione chi est sanau a fora, nau de freaduras, de liagas o segadas Sinònimos e contràrios subrassanu Ètimu spn. sobresanar.

subrassànu , agt, nm Definitzione nau de segada, chi est sanada a fora, ma no aintru; sanadura a parte de fora Sinònimos e contràrios subrasanadu Frases como cumprendhas e bidas chi, cun su piantu tou, abbertu mi as sas subrassanas feridas! (Grolle) Ètimu srd.

subrasseídu, subrassídu , agt Definitzione nau de unu po comente faet, chi no istat duiddui, a su pentza e torra, chi ischit su chi bolet Sinònimos e contràrios arrociadu, tzérrimu Ètimu spn. sobreseido Tradutziones Frantzesu résolu Ingresu determined Ispagnolu resuelto Italianu risoluto Tedescu entschlossen.

subratódu sobretódu

subrèba , nf: sumpreba Sinònimos e contràrios supelva*.

subrécu subélciu

subremèsa , nf Definitzione genia de tiàgia, de tapeto chi si ponet in pitzu de una mesa Ètimu spn. sobremesa.

subrería , nf Definitzione pesu a s'istògomo, dificurtade a digirire Ètimu srd.