A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

subressàda subbressàda

subrína, subrínu , nf, nm: suprina Definitzione genia de respiru a pelea; is dolores de s'illieróngiu; genia de pistighíngiu, pentzamentu Sinònimos e contràrios bàtima, sufrata / pispinu / pensamentu, pidinu, sudha 2 3. no apas subrinu pro su caciúciu arrujulone! ◊ su pastore chi li mancat robba istat in subrinu ◊ fio ficadu subra de su ponte, in subrinu de bídere ◊ dai conca noche bogamus su subrinu de ti pòdere frimmare in custa fua, o tempus! Ètimu srd.

subrumànu sovrumànu

subuzàre , vrb: supujare, supuzare Definitzione pònnere o istare in movimentu, fàere mòvere, pesare, andhare, pònnere tréulu, fàere morighíngiu Sinònimos e contràrios corrovai, moricare / atitivollae, sciumbullai, seguzare, simudhire / buldellare | ctr. assebiai Frases devo subuzare sas berbeghes prima chi falet bidhia ◊ sa fémina at supuzau sa bússia e mi at pediu su restu ◊ sa tràvile l'ant bida supuzada in titas 2. aite supuzas su locu andhandhe a bíere ite bi at in dommo sua?! ◊ sa note mi supuzat sos ammentos ◊ sas timórias li supuzant dolores malos ◊ pro sas pitzocas fimus supuzaos che búbulu muscau ◊ sos anneos li aiant supujatu sos chervedhos vortannebbilos in abba Ètimu ltn. *subbulliare.

subúzu , nm: supuzu Definitzione genia de movimentu, de murigamentu, fintzes de moida chi si faet; nau de persona, genia de pentzamentu, murigamentu de sentidos / pònnere sa domo in s. = pònniri a tréulu sa domu Sinònimos e contràrios abbatúliu, abbolotu, abbuluzu, baraundha, móricu, pilissu, sciumbullu, seguzu, trambullu, tregollu Frases sessaos sos supuzos, ghirabant a bidha 2. tzertas cosas lu poniant deretu in supuzu ◊ Mallena lu pompiabat cun sa fatza prena de disizos chi poniant in supuzu e in tribbulia a isse puru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu émoi, bouleversement Ingresu confusion, anxiety Ispagnolu alboroto, turbación Italianu subbùglio, turbaménto Tedescu Verwirrung, Beunruhigung.

súca , nf Definitzione trubba (tuca, tzucada) de bestiàmene, fintzes de sa fera in cassa Sinònimos e contràrios trubba Frases eus fatu una suca manna cun canis e canàrgius (P.Pillonca) Ètimu srd.

sucàda , nf Definitzione su sucai, trubbada, su chi si faet o chi si narat po fàere mòvere bestiàmene o fintzes gente Sinònimos e contràrios insúliu 1 Frases un'insúliu, una sucada, e is mannalissas partiant! (G.P.Mura) Ètimu srd.

sucadúra , nf Definitzione su sucai, manera de pigare o fàere andhare su bestiàmene, a trubbu / mòviri a s. = a salarzadura Sinònimos e contràrios trubbadura Frases is crabas ant móviu a sucadura Ètimu srd.

sucài , vrb Definitzione tzucare, essire a logu, cumenciare, fàere mòvere o naschire unu sentidu, unu dolore, cumenciare a dòlere torra, tocare su coro; trubbare, fàere andhare, pònnere presse a un'animale camminandho Sinònimos e contràrios alliare, incidai / trubare Frases s’àcua frira m’at sucau su dolor’e denti ◊ est suchendimí sa conca: bai e cica poita mi benit custu dolori! ◊ non bollu unu contu chi mi suchit su prantu! (V.Pisanu)◊ faci a sa una e mesu de noti mi sucat custu dolori… mi ndi at iscirau! ◊ pensendudhoi, nosi sucat s'errisigedhu!◊ ancu si suchit unu bentu chi nd'isciuscit fentanas e ferradas! 2. suca su molenti! ◊ su carretoneri sucat su cuadhu e tzacat su fuetu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu susciter Ingresu to provoke, to spur Ispagnolu suscitar, estimular Italianu suscitare, stimolare Tedescu hervorrufen, anregen.

sucàja sogàrgia

sucaméntu , nm Definitzione su sucai Sinònimos e contràrios moghimentu Frases po su sucamentu de is mareas, s'abba de su mari si àrtziat e si abbàsciat Ètimu srd.

sucaràu , agt Definitzione nau de cosa de papare, chi portat o chi dhi est postu su tzúcuru (es. càriga o figu de giuncu chistia) Sinònimos e contràrios tucheradu*.

sucarèra , nf: tucherera*, tzucorera Definitzione istugighedhu a pònnere cun tzúcuru po si ndhe pigare a cocerinu.

sucàrgia sogàrgia

sucariàre , vrb Sinònimos e contràrios assucare*, isciucare, iscotzinare, iscutuai, sachedhare Frases apo sucariadu s'ampulla de s'ispumante e mi sunt passados sos sabores de ndhe bufare (G.Ruju)◊ mamaridas de bentu istant die cun die sulendhe, sucariendhe àrvures e pessones.

súcaru , nm: súcuru (su s. = nr. sussúcuru) ciúcuru, túcaru*, tzúcaru Definitzione sa sustàntzia druche de is erbas, frutuàrios e àteros alimentos, fata de idrados de carbóniu: su tzúcuru industriale est a farinedhos piticos, biancu (segundhu sa genia) Frases ghetamí dus cocerinus de súcuru a su cafei Terminologia iscientìfica mng.

sucèdere , vrb: sucèdiri, suceri, sunsèdere, suntzedi, sussedi, sussèdiri, sutzèdere, sutzedi, sutzèdiri Definitzione su capitare de is cosas e fatos chentza dhu bòllere ccn.: vrb. intransitivu, ma si su sugetu no est precisu, in is tempos cumpostos podet pigare su ausilàriu àere Sinònimos e contràrios acadessi, acontèssere, capitai, cumbinare, incapitae Frases ma ita totu est sussedendu? ◊ su chi no sucedit in chentu annos sucedit in d-un'ora ◊ ite bi at sutzessu in sa cussorza?◊ po si èssi azardau de fai is tres missas at sucédiu in issa tres cosas de ispantu (R.Pani Murgia)◊ ite ist sunsedendho inongi?!◊ fiza mia, ite t'at sutzessu? ◊ una dí iat sutzédiu una cosa unu paghedhu istrama (M.Porru)◊ si fiat abarrara in domu, totu custu no fiat sucériu!◊ eite at sussédiu? Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu se passer, arriver Ingresu to happen Ispagnolu pasar, ocurrir Italianu succèdere Tedescu geschehen.

sucédhu , nm Definitzione fògia de pramma benedita chi giaent in crésia sa domíniga de pramma.

sucèdiri sucèdere

sucédiu , pps: sunsédiu, sussédiu, sutzédiu Definitzione de sucèdiri Sinònimos e contràrios acontéssiu, capitau.