A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

subbacàre , vrb: subbecare Definitzione arrennèscere a bínchere o a padire, baliare, ccn. cosa Sinònimos e contràrios abbabiai, bíncere, sumèrghere Frases ohi fizu istimadu, mortu in terra anzena: no subbaco sa pena! ◊ in pagos no podimus subbacare custu fogu fuidu ◊ de candho est morta sorre mia, a mamma no la podimus subbacare ◊ mancari forte, no subbacat tanta pena ◊ su corazu issoro no bastat a subbacare sa fortza de totu cudhos ◊ su santu no at subbecau custas peràulas de risu e at fatu sa fémina a pedra (Frau-Puddu)◊ sas annadas malas dhas amos sèmpere subbecadas Tradutziones Frantzesu sortir de, surmonter Ingresu to tolerated Ispagnolu aguantar, sobrellevar Italianu sopportare, superare Tedescu ertragen, überwinden.

subbacuài , vrb Definitzione piscare asuta de s'abba Tradutziones Frantzesu pêche sous-marine Ingresu to go in for underwater fishing Ispagnolu hacer pesca submarina Italianu fare pésca subàcquea Tedescu Unterwasserjagd treiben.

subbafitàre , vrb Definitzione giare in afitu a un'àteru su chi unu tenet giai issu in afitu.

subbaltérnu , agt, nm Definitzione chi o chie, in ccn. organizatzione, dipendhet de un'àteru chi dhu podet cumandhare.

subbapàltu , nm Definitzione giare in apaltu a un'àteru una cosa, unu trebballu, chi unu at giai pigau issu in apaltu.

subbecàre subbacàre

subbitàna , nf Definitzione bentu forte chi si pesat totinduna a mulinete Sinònimos e contràrios boriana, furione, turbiana Terminologia iscientìfica tpm Tradutziones Frantzesu typhon Ingresu typhoon Ispagnolu ciclón, remolino Italianu ciclóne improvviso, tifóne Tedescu Zyklon, Wirbelsturm.

subbitànu , agt Definitzione chi acontesset de suncunas, a s'ingrundha Sinònimos e contràrios arrepente Frases est mortu de mala morti subbitana ◊ Deus ti ndi campit de morti subbitana! Ètimu itl. subitano Tradutziones Frantzesu soudain Ingresu sudden Ispagnolu repentino, súbito Italianu subitàneo Tedescu plötzlich.

súbbitu , avb, agt Definitzione luego, acoitu, chentza lassare passare ora o tanti tempus; nau de ccn., chi faet is cosas a sa maconatza, chentza dhue pentzare meda, cun tropu presse Sinònimos e contràrios acoitu, lueco, luegamente / furighedhosu 2. non siast súbbitu: lassa chi movant is àterus! (G.Mura)◊ fradi tú, ca est súbbitu, certat cun totus Ètimu itl. subito Tradutziones Frantzesu précipité Ingresu precipitate Ispagnolu precipitado Italianu precipitóso Tedescu unbedächtig, übereilt.

súbbiu sólbiu

subblimài, subblimàre , vrb Definitzione foedhandho de s'istintu, su dhu cambiare in àteru cumportamentu cunsiderau superiore, prus bonu, a manera de cumpàrrere no po su chi est ma ccn. cosa chi sa morale o sa cultura càrculat de prus; arrefinare ccn. cosa distillandho.

subbordinài, subbordinàre , vrb Definitzione fàere dipèndhere una cosa, o a unu, de un'àtera, de un'àteru cunsiderau superiore, prus importante; fàere bènnere a úrtimu o agoa po importu; istare a s'órdine de unu superiore.

subbressàda , nf: subressada, supressada 1 Definitzione petza mólia, cundhia e infrissia, genia de murtadella: sa sarda est fata cun sartza – segada a bículos e chentza mólia – posta in s'istògomo de su porcu agguantau incracau cun pesu mannu apitzu e apustis lassau apicau po asciutare Sinònimos e contràrios cdh. suprissata Terminologia iscientìfica mng Ètimu ctl. sobressada.

subbròssa , nf: sumbrossa Definitzione cosa imbodhiada chi posta asuta de capa o àteru faet suma; genia de ufradura, de nodu chi si faet in is ossos / fai s. = fàghere ballúmene Sinònimos e contràrios soma / suprossu Ètimu spn. bolsa Tradutziones Frantzesu renflement Ingresu swelling Ispagnolu hinchazón Italianu rigonfiaménto Tedescu Anschwellung.

subbucàda , nf Definitzione su subbucare Ètimu srd.

subbucàre , vrb Definitzione pònnere ccn. istérgiu conca a bàsciu, buca asuta e fundhu in artu Sinònimos e contràrios boltulare, cavacai, furriai Ètimu srd.

subbumànu , agt Definitzione chi est prus pagu de umanu, balet prus pagu de sa persona umana, est animalinu, terràinu.

súbe , nf: sue, sughe, sui 1, suve Definitzione porcu fémina / min. sughedha, sughita, sughichedha, sueta, suita; sughe sirvonina = mardi de sirba, sirva o suabra Sinònimos e contràrios cópia, madre 1 Frases fint sete porcrabos: una suita, bàtoro ochisorzos e duos porcos mannos ◊ duos sirbones si fint acurtziandhe ca bi aiat duas sughes in calore ◊ sa sue pro la pònnere a mannale cheret crastada ◊ sa sue no leat su porcu ca no est in more Terminologia iscientìfica anall Ètimu ltn. sue(m) Tradutziones Frantzesu truie Ingresu sow Ispagnolu cerda, cochina Italianu scròfa Tedescu Sau.

subélciu , agt, nm: subrecu, subercu, subésciu 1, supercu Definitzione chi est a tropu, prus de su chi dhue bollet, chi dhue ndh'at meda a cunforma de su tretu o de su tempus; su chi est in prus de su chi serbit po calecuna cosa / avb. a s., de s. = a tropu; fai ispesa suberca = ispèndhere a tropu Sinònimos e contràrios demasiadu / calcu | ctr. pacu, lenu Frases su frius subercu fait mali 2. su subélciu est dannosu in dogni edade 3. bi ndh'at chi sunt obbricaos tropu a supercu a fàchere su dovere Sambenados e Provèrbios prb: su subercu segat su cobercu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu excessif, superfluité Ingresu excessive, superfluity Ispagnolu excesivo, superfluidad Italianu sovèrchio, eccessivo, superfluità Tedescu übertrieben, Überfluss.

subeniméntu , nm Sinònimos e contràrios arragodu, ammentu Frases tengu subenimentu de dh’èssiri incontrada, a tzia Mariedha, in su sartu fendi sa regorta de tzachitzachi (G.Ortu) Ètimu srd.