A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

suguzàre seguzàre

suguzòne , nm Definitzione bobboi piticu chi ponet a su trigu incungiau e dh'istampat Sinònimos e contràrios suzone* Terminologia iscientìfica crp.

sugúzu segúzu

súi súere

súi 1 súbe

suíchere soíghere

suidài , vrb: sulidai Definitzione torrare súlidu Sinònimos e contràrios suai, sulvare, surbiai Frases su giú est suidendu a grai, murrus in su lacu, papendu palla de trigu e musúngiu de fà (G.Angioni)◊ sa linna teniat alligra e fatuvatu piscinàt faendho una fràmula chi sulidàt acutza (Deidda-Saderi) Ètimu srd.

suidòre , nm Definitzione genia de tzimingione fatu cun d-unu istracighedhu cun tzúcuru aintru, po dhu giare a suciare a su pipiedhu piticu Sinònimos e contràrios cimingionera Frases candho su pipiu de naschidórgiu pranghet, sa mama dhi giaet su suidore ◊ deghi si immarrit de giogare, a su pipiu dhi giaent su suidore e deasi s'istentat Ètimu srd.

suídu, súidu , nm: suiru Definitzione s'ària chi intrat o essit de prumones arrespirandho Sinònimos e contràrios àbidu, alenu, isúfiu, súbidu Maneras de nàrrere csn: torrai suidu = torrare àlidu; portai suidu crutzu = èssere a bàtima, a sufrata; súidu mau = umbra mala, carchi cosa chi faghet efetu malu, chi batit dannu Frases nci abbrincat afannendu a suidu crutzu ◊ in s'aposentu s'intendit unu suiru cansau ◊ sa morti isfollat sa vida, contat is dis, is oras, is minutus, s'úrtimu suidu ◊ is animalis connoscint su meri a su súidu ◊ it'est mancau, su suidu a totus, chi no cantais prus?! ◊ lassamí setzi ca est mellus, ca seu giai assupendi a suidus longus! 2. in cussa bidha nci depit èssi calincunu súidu mau, totu cussa genti chi morit! ◊ fadeidhi giai sa beneditzioni po nci dhi andai su súidu mau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu souffle Ingresu breath Ispagnolu aliento, respiración Italianu àlito, fiato, respiro Tedescu Atem, Atemzug.

suidúra sughidúra

suíga , nf Definitzione genia de arangiolu malu che a s'àrgia (dhi narant arranzolu de s'arza, arangiolu sulau): sa puntura est dolorosa meda Sinònimos e contràrios anzalora, anzalóriga, solóiga* / aragnolu Frases chi ti cantit sa suiga!…◊ sa suiga ispítzulat ◊ petonadí, ca portas sa conca che unu niu de suigas! Terminologia iscientìfica crp, lycosa radiata, l. tarentula Tradutziones Frantzesu malmignatte Ingresu malmignatte Ispagnolu tarántula Italianu malmignatta Tedescu Malmignatte.

suighèdha , nf Definitzione min. de suiga, arangioledhu Frases is suighedhas ant téssiu una tela fini fini in sa lolla ◊ is suighedhas tessint in s'ària Terminologia iscientìfica crp.

suíghere soíghere

suighidòra , nf Definitzione fémina chi andhat a fàere pane a contu de àtere Sinònimos e contràrios ciuexidora, suetora Ètimu srd.

suighíre , vrb: suigire Definitzione trebballare su cumossu de sa farra impastada po fàere su pane Sinònimos e contràrios cariare, ciuexi*, soíghere Frases mi apo comporau sa màchina de suigire.

suígi soíghere

suigíre suighíre

suigónzu soigónzu

suilchèra suerchèra

suílcru sírcu