Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

aíru , nm Definitzione su si airare, su fàere is cosas a s'airada, cun fortza, presse o passione meda Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrenigna, arrennegu, cardedha, febi, reghentia, sufúria / incanimentu Frases s'airu de oe làssalu a cras! ◊ abbrandhade s'airu cun sa fua! ◊ no bi at gherras chi potant distrúere cantu s'airu de Deus ◊ airu est chi non tenes… si che ndhe aias bogadu aias fatu menzus! 2. lassade custu airu: a sa natura usàdeli rispetu! ◊ cantade sufochendhe s'airu de dogni gherra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera, rabia, furia, ímpetu Italianu còllera, accaniménto, fóga, veemènza Tedescu Zorn, Wut, Ungestüm.

corína , nf Definitzione su naturale de una persona de èssere de bonumore o inchigia, nau fintzes in sensu de coràgiu / èssere de mala corina = de uta mala Sinònimos e contràrios índula, iscarpentu, uta / afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, crocone, gormone, grema, mútria, stacu, studugu / cdh. curina Frases zente de corina, sos Sardos! ◊ no ti est mancada sa corina de facher mòrrere un'ómine valente! Ètimu itl. corina Tradutziones Frantzesu tempérament, rage, colère Ingresu anger Ispagnolu temperamento, rabia Italianu temperaménto, ràbbia Tedescu Temperament, Wut.

furighèdha , nf, nm: furighedhu Definitzione fúriga, genia de presse e pistighíngiu, disígiu mannu po calecuna cosa Sinònimos e contràrios adhériu, afródhiu, apísciulu 1, bermegorru, férnia, franédiga, frischíngiu, furighíngiu, ischecherédhiu, pistighíngiu, pressighina, prispodhi, schinitzu, spurtiòciu Frases chi t'ingrànciat su cuadhu ca ti passat su furighedhu est berus! ◊ immoi chi est béciu dhi benint totu custas furighedhas?! ◊ no ti pighit sa furighedha: abarra abbellu ca no est acomenti bollis tui! ◊ bai ca gei ndi tenis una de furighedha de biri s'isposu!… Tradutziones Frantzesu impatience, désir ardent Ingresu frenzy, impatience Ispagnolu frenesí Italianu frenesía, impaziènza Tedescu Wut, Sucht, Ungeduld.

furighíngiu , nm Sinònimos e contràrios afródhiu, franética, frischíngiu, furighedha Frases balla ca su furighíngiu dhi est passau! ◊ teneus furighíngiu de si ndi andai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu énervement, agitation Ingresu longing Ispagnolu inquietud, desasosiego Italianu smània Tedescu Ungeduld, Wut, Sucht, Begierde.

ifuriónzu , nm Definitzione genia de airu, de arrennegu, su si pigare arrennegu meda Sinònimos e contràrios airu, arràbbiu, arrennegu, sufúria Tradutziones Frantzesu fureur Ingresu fury Ispagnolu furor Italianu furóre Tedescu Wut.

incaniméntu , nm Sinònimos e contràrios airu Frases apu isperimentau s'incanimentu de sa perda, lisu fintzas a fundu de arréxini, pertuntu e ispratziu ◊ cudhos si fint girados a lu abbaidare, ispantados dae tantu incanimentu (M.Danese) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu acharnement Ingresu fury Ispagnolu ensañamiento Italianu accaniménto Tedescu Wut.

nechidàde , nf Definitzione su èssere primmau, inchietu, nechidau Sinònimos e contràrios alteriu, annicadura, arrennegu, nechidonzu | ctr. allegria, cuntentesa, prégiu Frases pro si tòdhere sa nechidade cust'ómine pesat una boche e si la cantat ◊ no podies fughire a sa nechidade de Deus! ◊ apo passau mementos de nechidade e de arrebbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera Italianu còllera Tedescu Ärger, Wut, Zorn.

nechidónzu , nm Definitzione su si nechidare, su èssere nechidaos Sinònimos e contràrios alteriu, annicadura, arrennegu, nechidade | ctr. cuntentesa, prégiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu colère Ingresu anger Ispagnolu cólera, rabia Italianu còllera, ira Tedescu Ärger, Wut, Zorn.

sufúria , nf, nm: sufúrriu Definitzione genia de airu, de arrennegu, de presse Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrennegu / furighedha Frases prus chin sufúria lu picat e prus chin amore lu lassat Tradutziones Frantzesu fureur, hâte Ingresu fury Ispagnolu furia, furor Italianu fùria Tedescu Wut.