Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arràbbiu , nm: arràbiu Definitzione maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, perigulosa meda fintzes po sa gente ca no curat si no est leada cun tempus (oe si faet su vacinu); genia de suferéntzia, dispraxere forte cun arrennegu contr'a ccn. o contr'a calecuna cosa; s'impreat fintzes coment'e nada de meravíglia, ispantu Sinònimos e contràrios arragiolu, arrajoladura / afuta, arrenigna, arrennegu, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, gormone, grema, stacu, studugu / lampu!, malajana!, malasorte!, male! 2. nos mandhat lampadas de arràbbiu ◊ cussa est genti chi crepat de s'arràbiu, si ti faint a deputau ◊ de s'arràbbiu chi ndhe at àpidu, si dat tres altzadas e tres faladas! ◊ custu mi faghet passare s'arràbbiu 3. seu isprumonendimí po sonai cust'arràbiu de trombita po ghetai gridas ◊ ma innui arràbiu nci at a bolli istupai?!…◊ arràbiu, gi est cosa de movi!… Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rage, colère Ingresu rage Ispagnolu rabia, ¡caramba! Italianu ràbbia, accidènti! Tedescu Tollwut, verflixt!

arragiolàre , vrb: arrajolare, arregiolare 1, arrejolare Definitzione ingòllere s’arrajolu, sa maladia chi benit a is canes; arrennegare meda Sinònimos e contràrios arragiolire, arraulare / airai, arrannegai, inchietae Frases currendhe avatu meu che arrejoladu, si est postu a mi sighire ◊ mi apo fatu sa lista de sas persones chi, si arrajolo, devo mossigare! 2. cusse marranu de l’intzugliare ca si arrejolaiat che cane! ◊ issa no cheriat seguzada ca si arregiolaiat che batu (M.Danese) Ètimu ltn. rabies Tradutziones Frantzesu être atteints de la rage Ingresu to catch rabies Ispagnolu rabiar Italianu prèndere la ràbbia Tedescu sich die Tollwut zuziehen.

arragiólu , nm: arrajolu, ragiolu Definitzione genia de maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, ma chi podet apicigare fintzes a sa gente (de is canes o àteros animales impestaos): leat a is céllulas de su crebedhu, unu si ammàchiat (timet s'abba, s'ària) e si morit (si no si curat in tempus, cun vacinu, cun innetzione antiràbbica, giaendho a su virus sa manera de lòmpere a su crebedhu); in cobertantza, arrennegu forte, genia de pentzamentu malu, ifadosu, dolore chi tirat a longas Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrajoladura / afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu 2. lis mintei ódiu pro su chi mi aiant fatu e s’arragiolu non mi lassait in pasu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rage, hydrophobie, obsession Ingresu rage, hydrophobia, obsession Ispagnolu rabia, hidrofobia, desasosiego Italianu ràbbia, idrofobìa, smània Tedescu Tollwut, Erregung.

arrebbócu , nm Definitzione carda de prantu, de arrennegu Sinònimos e contràrios arrebbentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rage réprimée avec de chaudes larmes Ingresu anger reprimed with an implacable cry Ispagnolu arrebato de ira Italianu ira reprèssa con pianto implacàbile Tedescu verhaltener Zorn.

cardèdha , nf, nm: cardedhu Definitzione múngia de fele, de arrennegu, de pelea / gei dhoi at cardedhu bellu!… = est totugantu betadu apare de barduletes Sinònimos e contràrios afuta, airu, aragoni, arràbbiu, arrenigna, bischiza, bústica, búzara, corina, crocone, febi, gormone, grema, mútria, stacu, studugu Frases cumpréndiu totu su cardedhu chi tocat a fai po si sarbai? Sambenados e Provèrbios smb: Cardeddu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu dépit, rage Ingresu anger Ispagnolu rabia Italianu stizza, ràbbia Tedescu Ärger.

corína , nf Definitzione su naturale de una persona de èssere de bonumore o inchigia, nau fintzes in sensu de coràgiu / èssere de mala corina = de uta mala Sinònimos e contràrios índula, iscarpentu, uta / afuta, aragoni, arrenigna, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, crocone, gormone, grema, mútria, stacu, studugu / cdh. curina Frases zente de corina, sos Sardos! ◊ no ti est mancada sa corina de facher mòrrere un'ómine valente! Ètimu itl. corina Tradutziones Frantzesu tempérament, rage, colère Ingresu anger Ispagnolu temperamento, rabia Italianu temperaménto, ràbbia Tedescu Temperament, Wut.

èngia , nf: enza, fenga*, venza Definitzione genia de sentidu chi si provat coment'e de ódiu e arrennegu o tzacu contra a unu o a calecuna cosa Sinònimos e contràrios belosia, imbídia, ódiu, sagna 1 Tradutziones Frantzesu envie, rage Ingresu rage, envy Ispagnolu envidia Italianu invìdia, ràbbia Tedescu Neid, Ärger.

grèma , nf: gremma Definitzione arrennegu chi unu si leat o chi dhi giaent: gremma est fintzes ispurgadura de bruncos, iscarràsciu, ispudu Sinònimos e contràrios afuta, aragoni, arrennegu, bischiza, bústica, búzara, cardedha, crocone, gormone, stacu, studugu / istarràsciu, salchedha Ètimu ctl. cremarse Tradutziones Frantzesu rage, colère Ingresu rage Ispagnolu rabia Italianu ràbbia Tedescu Ärger.

maretàre , vrb: ammaretae, maretzai Definitzione mòvere che is undhas de su mare Sinònimos e contràrios marugliai Frases su trigu est maretendhe ◊ bido sos fiores maretados ◊ maju bellu in sos campos laorados maretendhe presentat su laore Tradutziones Frantzesu flotter, il y a eu de la tempête ou la tempête a fait rage (v. imp.) Ingresu to be wavy Ispagnolu olear, encresparse Italianu fluttuare, mareggiare Tedescu wogen.

ragiólu , nm: arragiolu*, rajolu, razolu Definitzione maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, ma chi podet apicigare fintzes a sa gente (de is canes o de àteros animales cundhios): pigat a is céllulas de su crebedhu, faet ammachiare (si timet s'abba, s'ària) e, si no si curat in tempus cun vacinu o innetzione antiràbbica, si morit; in cobertantza, arrennegu forte, dolore chi tirat a longas, genia de pentzamentu ifadosu, de idea mala a essire de conca; si narat fintzes a s'ossu tra su cambúciu e su cracàngiu (ossu arrabiosu); a logos, rajolu est fintzes unu cane malu Sinònimos e contràrios arràbbiu, arrajoladura / ttrs. rajoru / afuta, arrennegu, bústica, crocone, gormone, studugu / abeju, berinizu, grima / rajosu 2. in totue leadu at possessu su rajolu de fàghere interessu (Grolle)◊ su rajolu sou est cussu puru, ca at tentu dannu e ndhe tenet fintzas neghe isse etotu 3. innoghe apo imbruncadu e mi apo pistu su benúgiu e s'ossu de su rajolu Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu rage, hydrophobie, obsession Ingresu rage, hydrophobia, obsession Ispagnolu rabia, inquietud, desasosiego Italianu ràbbia, idrofobìa, smània Tedescu Tollwut, Hundswut, Ärger.