arràbbiu , nm: arràbiu Definitzione
maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, perigulosa meda fintzes po sa gente ca no curat si no est leada cun tempus (oe si faet su vacinu); genia de suferéntzia, dispraxere forte cun arrennegu contr'a ccn. o contr'a calecuna cosa; s'impreat fintzes coment'e nada de meravíglia, ispantu
Sinònimos e contràrios
arragiolu,
arrajoladura
/
afuta,
arrenigna,
arrennegu,
bústica,
búzara,
cardedha,
corina,
crocone,
gormone,
grema,
stacu,
studugu
/
lampu!,
malajana!,
malasorte!,
male!
2.
nos mandhat lampadas de arràbbiu ◊ cussa est genti chi crepat de s'arràbiu, si ti faint a deputau ◊ de s'arràbbiu chi ndhe at àpidu, si dat tres altzadas e tres faladas! ◊ custu mi faghet passare s'arràbbiu
3.
seu isprumonendimí po sonai cust'arràbiu de trombita po ghetai gridas ◊ ma innui arràbiu nci at a bolli istupai?!…◊ arràbiu, gi est cosa de movi!…
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rage,
colère
Ingresu
rage
Ispagnolu
rabia,
¡caramba!
Italianu
ràbbia,
accidènti!
Tedescu
Tollwut,
verflixt!
arragiolàre , vrb: arrajolare,
arregiolare 1,
arrejolare Definitzione
ingòllere s’arrajolu, sa maladia chi benit a is canes; arrennegare meda
Sinònimos e contràrios
arragiolire,
arraulare
/
airai,
arrannegai,
inchietae
Frases
currendhe avatu meu che arrejoladu, si est postu a mi sighire ◊ mi apo fatu sa lista de sas persones chi, si arrajolo, devo mossigare!
2.
cusse marranu de l’intzugliare ca si arrejolaiat che cane! ◊ issa no cheriat seguzada ca si arregiolaiat che batu (M.Danese)
Ètimu
ltn.
rabies
Tradutziones
Frantzesu
être atteints de la rage
Ingresu
to catch rabies
Ispagnolu
rabiar
Italianu
prèndere la ràbbia
Tedescu
sich die Tollwut zuziehen.
arragiólu , nm: arrajolu,
ragiolu Definitzione
genia de maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, ma chi podet apicigare fintzes a sa gente (de is canes o àteros animales impestaos): leat a is céllulas de su crebedhu, unu si ammàchiat (timet s'abba, s'ària) e si morit (si no si curat in tempus, cun vacinu, cun innetzione antiràbbica, giaendho a su virus sa manera de lòmpere a su crebedhu); in cobertantza, arrennegu forte, genia de pentzamentu malu, ifadosu, dolore chi tirat a longas
Sinònimos e contràrios
arràbbiu,
arrajoladura
/
afuta,
aragoni,
arrenigna,
arrennegu,
bischiza,
bústica,
búzara,
cardedha,
corina,
crocone,
febi,
gormone,
grema,
mútria,
stacu,
studugu
2.
lis mintei ódiu pro su chi mi aiant fatu e s’arragiolu non mi lassait in pasu
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rage,
hydrophobie,
obsession
Ingresu
rage,
hydrophobia,
obsession
Ispagnolu
rabia,
hidrofobia,
desasosiego
Italianu
ràbbia,
idrofobìa,
smània
Tedescu
Tollwut,
Erregung.
arrebbócu , nm Definitzione
carda de prantu, de arrennegu
Sinònimos e contràrios
arrebbentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rage réprimée avec de chaudes larmes
Ingresu
anger reprimed with an implacable cry
Ispagnolu
arrebato de ira
Italianu
ira reprèssa con pianto implacàbile
Tedescu
verhaltener Zorn.
cardèdha , nf, nm: cardedhu Definitzione
múngia de fele, de arrennegu, de pelea / gei dhoi at cardedhu bellu!… = est totugantu betadu apare de barduletes
Sinònimos e contràrios
afuta,
airu,
aragoni,
arràbbiu,
arrenigna,
bischiza,
bústica,
búzara,
corina,
crocone,
febi,
gormone,
grema,
mútria,
stacu,
studugu
Frases
cumpréndiu totu su cardedhu chi tocat a fai po si sarbai?
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cardeddu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dépit,
rage
Ingresu
anger
Ispagnolu
rabia
Italianu
stizza,
ràbbia
Tedescu
Ärger.
corína , nf Definitzione
su naturale de una persona de èssere de bonumore o inchigia, nau fintzes in sensu de coràgiu / èssere de mala corina = de uta mala
Sinònimos e contràrios
índula,
iscarpentu,
uta
/
afuta,
aragoni,
arrenigna,
arrennegu,
bischiza,
bústica,
búzara,
crocone,
gormone,
grema,
mútria,
stacu,
studugu
/
cdh. curina
Frases
zente de corina, sos Sardos! ◊ no ti est mancada sa corina de facher mòrrere un'ómine valente!
Ètimu
itl.
corina
Tradutziones
Frantzesu
tempérament,
rage,
colère
Ingresu
anger
Ispagnolu
temperamento,
rabia
Italianu
temperaménto,
ràbbia
Tedescu
Temperament,
Wut.
èngia , nf: enza,
fenga*,
venza Definitzione
genia de sentidu chi si provat coment'e de ódiu e arrennegu o tzacu contra a unu o a calecuna cosa
Sinònimos e contràrios
belosia,
imbídia,
ódiu,
sagna 1
Tradutziones
Frantzesu
envie,
rage
Ingresu
rage,
envy
Ispagnolu
envidia
Italianu
invìdia,
ràbbia
Tedescu
Neid,
Ärger.
grèma , nf: gremma Definitzione
arrennegu chi unu si leat o chi dhi giaent: gremma est fintzes ispurgadura de bruncos, iscarràsciu, ispudu
Sinònimos e contràrios
afuta,
aragoni,
arrennegu,
bischiza,
bústica,
búzara,
cardedha,
crocone,
gormone,
stacu,
studugu
/
istarràsciu,
salchedha
Ètimu
ctl.
cremarse
Tradutziones
Frantzesu
rage,
colère
Ingresu
rage
Ispagnolu
rabia
Italianu
ràbbia
Tedescu
Ärger.
maretàre , vrb: ammaretae,
maretzai Definitzione
mòvere che is undhas de su mare
Sinònimos e contràrios
marugliai
Frases
su trigu est maretendhe ◊ bido sos fiores maretados ◊ maju bellu in sos campos laorados maretendhe presentat su laore
Tradutziones
Frantzesu
flotter,
il y a eu de la tempête ou la tempête a fait rage (v. imp.)
Ingresu
to be wavy
Ispagnolu
olear,
encresparse
Italianu
fluttuare,
mareggiare
Tedescu
wogen.
ragiólu , nm: arragiolu*,
rajolu,
razolu Definitzione
maladia apicigosa chi benit mescamente a is canes, ma chi podet apicigare fintzes a sa gente (de is canes o de àteros animales cundhios): pigat a is céllulas de su crebedhu, faet ammachiare (si timet s'abba, s'ària) e, si no si curat in tempus cun vacinu o innetzione antiràbbica, si morit; in cobertantza, arrennegu forte, dolore chi tirat a longas, genia de pentzamentu ifadosu, de idea mala a essire de conca; si narat fintzes a s'ossu tra su cambúciu e su cracàngiu (ossu arrabiosu); a logos, rajolu est fintzes unu cane malu
Sinònimos e contràrios
arràbbiu,
arrajoladura
/
ttrs. rajoru
/
afuta,
arrennegu,
bústica,
crocone,
gormone,
studugu
/
abeju,
berinizu,
grima
/
rajosu
2.
in totue leadu at possessu su rajolu de fàghere interessu (Grolle)◊ su rajolu sou est cussu puru, ca at tentu dannu e ndhe tenet fintzas neghe isse etotu
3.
innoghe apo imbruncadu e mi apo pistu su benúgiu e s'ossu de su rajolu
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
rage,
hydrophobie,
obsession
Ingresu
rage,
hydrophobia,
obsession
Ispagnolu
rabia,
inquietud,
desasosiego
Italianu
ràbbia,
idrofobìa,
smània
Tedescu
Tollwut,
Hundswut,
Ärger.