A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

schiscinetài , vrb Definitzione pompare abba a schiscineto Sinònimos e contràrios schiscinai Ètimu srd.

schiscinèto, schiscinètu , nm: schissinetu Definitzione istugighedhu fatu a bisura de siringa po pompare abba a fortza; nau de piciochedhu, chi est botosu, vitziau Sinònimos e contràrios schiscinu* Frases arrusciai, umedèssiri cun su schiscinetu ◊ acabbadha cun custu schissinetu, ca isciundis su logu!

schiscínu , nm Definitzione istugighedhu fatu po ispergiare abba Sinònimos e contràrios schiscineto Ètimu srd.

schíscinu , nm Definitzione su schiscinai; tzurru de abba o cosa deasi chi si faet essire a fortza Sinònimos e contràrios istidhiada, paspiada, sciaviada, strichidhada Maneras de nàrrere csn: segai a corru schíscinu = de sbiàsciu, male, faghindhe o lassendhe carchi corru, a corru petza, essíndheche a un'ala 2. su pastori mullit faendu essiri su lati a schíscinu ◊ is schíscinus de su lati candu at inghitzau a múlliri ferriant a su fundu de sa liàuna faendu sonu ◊ immoi chi su casidhu est prenu, is schíscinus intrant in su lati stampendidhu cun sonu surdu (F.Pilloni) Ètimu srd.

schiscionèra schiscinèra

schisciòni , nm Sinònimos e contràrios schésciu Frases cussu schiscioni de froi prantadhu ca gei pigat!

schísciu , nm: (schí-sciu) Sinònimos e contràrios gódiu, gosa Ètimu srd.

schísciu 1 , nm: ischíssiu, schíssiu Definitzione dillíriu (s. de conca), dolore, praxere, cuntentesa manna a ammachiadura (dipendhet poite), fintzes apentu mannu po calecuna cosa, disígiu Sinònimos e contràrios dischíssiu*, ilgiru, iscàsciu, iscassiadura / cuntentesa, prégiu Frases cussus fuedhus ammuntonant cogliunu asub'e cogliunu fintzas a ti portai a s'oru de su schíssiu ◊ candu fui picioca mi pigàt unu schísciu de conca… fut a m'ammachiai! 2. custa cosa chi as fatu a papai est unu schíssiu ◊ mi seu fendi unu bistiri chi est unu schíssiu!

schísciu 1 schésciu

schissiài , vrb Definitzione fàere de su corpus, èssere a iscurrentziadura Sinònimos e contràrios brutare, permessare.

schissiài 1, schissiàri schisciài 1

schissinètu schiscinèto

schissiòba, schissiòla , nf Definitzione pertighedha ispigiolada a trubbare is brebès, fintzes a iscúdere po ndhe bogare su schíssiu a is malos Sinònimos e contràrios frogna, isfrunza Frases po tui est assigurada una scarrociada de schissioba o de zirónia! ◊ su piciochedhu est arropendi su mobenti cun d-una schissioba.

schissiolàda , nf Definitzione cropu de pértiga Sinònimos e contràrios isfrunzitada Frases is maistas ti poniant ingenugau asuba de su cíxiri e fatuvatu una schissioladedha puru a peis!

schissiolàu , agt Definitzione nau de ccn., chi est pagu giustu de conca, chi faet calecunu machine o cosas chi no andhant bene Sinònimos e contràrios iscascioladu, iscassoletadu Frases est schissiolau a conca Ètimu srd.

schissiòri , nm Sinònimos e contràrios ischíssiu Frases custu sonu de campana est unu schissiori!

schíssiu schísciu 1

schíssiu 1 , nm Definitzione orrughedhu de cosa modhe chi ch'essit a fortza (s. de brenti = iscàrriga de iscurrentziadura) Sinònimos e contràrios ischítzulu Frases chi dhu intendis prallatendu, a fillu tuu, ti ndi essit su schíssiu! ◊ no ti ammàchias? no ti ndi essit su schíssiu? Ètimu srd.

schissúra , nf: ischisciura*, scosciura, scossura, scrussura, scursura, scussua, scussura Definitzione mumullone de abe, pigione nou de abe chi si ndhe andhat de unu casidhu cun sa reina sua candho naschet (si no dhi ant bochitu s'abe reina)/ a s. = a meda, a muntones, a chedhas Sinònimos e contràrios abiàrgiu, sciúria Frases dhoi tengu una breschixedha de mebi de una scussua chi apu agatau in monti ◊ tengu una múida a conca chi mi parit de portai una scursura de abis 2. sa genti fiat arribbada a scussura ◊ dhui at una scosciura de pibirotus ◊ ndi essit una scossura de musca e craciopat e bocit cudhus sordaus! Terminologia iscientìfica sbs Tradutziones Frantzesu essaim Ingresu swarm Ispagnolu enjambre Italianu sciame Tedescu Schwarm.

schissurài , vrb: ischissurai*, scussurai, scussurare Definitzione su si ndh’essire e andhare chi faet su pigione nou de s’abe de unu casidhu, o fintzes su dhu pònnere in àteru casidhu; nau de gente, essire o andhare in medas, a trumas Sinònimos e contràrios isabiare Frases is abis innantis de scussurai si solint allomborai a foras de su casidhu ◊ is espis scussurant foras bolendu peribellogu 2. is pensamentus iant cumentzau a dhi scussurai in conca Tradutziones Frantzesu essaimer Ingresu to swarm Ispagnolu emjambrar, dispersarse Italianu sciamare Tedescu ausschwärmen.