A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sciàca , nm Sinònimos e contràrios sciacaméndhulas.

sciacaméndhulas , nm: sciaciaméndhula Definitzione genia de pigione a bicu curtzu ma grussu: papat meda su sèmene de frutuàrios cun ossu (es. cheréssia) Sinònimos e contràrios bichigrussu, piciurussu, picugroxu Terminologia iscientìfica pzn, coccothraustes coccothraustes insularis.

sciacendàu , agt, nm Definitzione nau de ccn., chi est chentza fàere, nau fintzes a disprétziu Sinònimos e contràrios ifainadu, ilfatziennadu Frases custu sciacendau contus ndi tenit abertus cun medas!

sciachitài , vrb Definitzione pigare o mòvere a iscutuladura Sinònimos e contràrios assachitai, irghinitare, iscutuai, issucare, nannigare, sachedhare, saidare, tzantziare Frases su tratori mi at totu sciachitau Ètimu srd.

sciaciaméndhula sciacaméndhulas

sciacotàda , nf Sinònimos e contràrios sciacuada Frases donadí una sciacotada debressi e stupanci!

sciàcu , nm: isciacu*, sciagu 1 Definitzione bolet nàrrere dannu mannu, male e, segundhu comente si narat, fintzes surra, o cantidade manna Sinònimos e contràrios desacatu, destrossa, fracassu / banzu 1, istràssia / meda Frases megat de mi nci ampuai su sànguni a conca: oi fatzu cancunu sciacu! ◊ no est nudha ancora su sciacu: eis a biri cosas peus! ◊ gei dh'at fatu su sciacu a bociri a cudhu!…◊ is Americanus, su coranta tres, ghetendi bombas ant fatu unu sciacu mannu in Castedhu ◊ is sordaus, apustis de ai fatu sciagu in dónnia parti de sa citadi, nci atafant in crésia e forrogant in dónnia logu (J.Murgia) 2. e chi si permitant, is piciochedhus mius, a fai machioris, ca binti su sciacu! 3. unu sciacu mannu de cosa ◊ cussu guaràngiat mera, pigat unu sciacu mannu de dinai ◊ si podit isciri chini est chi nci at isdorrocau cussu sciacu mannu de àcua a mesu de arruga? Tradutziones Frantzesu malheur, désastre Ingresu violent shaking, accident Ispagnolu desgracia Italianu disgràzia, sconquasso Tedescu Unglück, Zertrümmerung.

sciacuàda , nf Definitzione su sciacuai / donai una s. de conca a unu = dàreli una bella briga, un'istratallada Sinònimos e contràrios samunada Ètimu srd.

sciacuadèra , nf Sinònimos e contràrios scifedha Terminologia iscientìfica stz.

sciacuadòri , agt, nm: sciacuaroi Definitzione chi o chie isciàcuat, sàmunat; nau de ou, isciaculadori, chi est guastu Sinònimos e contràrios samunadore 2. si no dhoi est su mascu in mesu de is pudhas, is ous furcius si faint sciacuadoris ◊ custu tempus depit èssiri fadendumí essiri su ciorbedhu sciacuadori!◊ s'ou sciacuaroi est pudésciu, guastu Ètimu srd.

sciacuadróxu , nm Definitzione logu ue si sàmunat o fatu adatu po samunare istrégiu Sinònimos e contràrios labadógiu, lavandinu, samunadolza Ètimu srd.

sciacuadúra , nf Definitzione su sciacuai; malesa chi che ant samunau de calecuna cosa / s. de gatu = samunonzu fatu male, pagu pagu Sinònimos e contràrios labonzu, samunadura, samunognu Frases lassa biri su tzugu, mi parit ca tui as fatu sciacuadura de gatu! 2. su mellus binu dhi pariat sciacuadura de carrada Ètimu srd.

sciacuài , vrb: isciacuai, sciacuari Definitzione passare calecuna cosa in s'abba, o betare abba o àteru a sa cosa po dha fàere límpia Sinònimos e contràrios sampunare, samunae Maneras de nàrrere csn: s. sa conca a su muenti = nàrrere una cosa in debbadas, a unu; s. in terra = samunare su pamentu; sciacuaisindi is manus de ccn. cosa o chistioni = lassàrela a pèrdere, lassare istare chentza si ndhe incurare Frases dógni'annu andat a mari po si sciacuai cun d-un'incuedhu de tobàciu ◊ bah… immoi torru a sciacuai is pratus e po oi puru s'istrexu est fatu ◊ naradhi ca seu allichidendi… sciacuendi in terra Sambenados e Provèrbios prb: a sciacuai sa conca a su burricu si nci perdit àcua e saboni Ètimu itl. sciacquare Tradutziones Frantzesu laver Ingresu to wash Ispagnolu lavar Italianu lavare Tedescu waschen.

sciacuamànu , nm Definitzione genia de istrégiu, largu, a pònnere abba po si samunare in manos e in cara, o àteru Sinònimos e contràrios labamanu Terminologia iscientìfica stz.

sciacuamàri , nm Definitzione genia de movimentu e de moida chi faent is undhas de su mare in s'oru, una torrada agoa comente agatant s'oru prus artu, coment'e arretirandhosi Frases ses ancora tui chi abarras, durci e sonnigosa coment'e unu lébiu sciacuamari (E.Collu) Tradutziones Frantzesu ressac Ingresu backwash Ispagnolu resaca Italianu risacca Tedescu Widersee.

sciacuaméntu , nm Definitzione su sciacuai Sinònimos e contràrios labonzu, samunognu Ètimu srd.

sciacuàri sciacuài

sciacuaròi sciacuadòri

sciacuédhu , nm Definitzione su sciacuai Sinònimos e contràrios sciacuamentu Frases mi parit de intendi unu sciacuedhu lébiu de manus dilicaras chi frigant lentzorus Ètimu srd.

sciacuèra , nf Definitzione genia de istrégiu largu, prus che àteru de terra, impreau in coghina a pònnere cosa a papare, po samunare calecuna cosa: una genia de tianu piticu, de lavamanu (ma a costaos diferentes de s'unu e de s'àteru) Frases mamma at fatu una sciacuera de macarronis ◊ mi ant donau una bella sciacuera prena de figu Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.