sciacuitài , vrb: sciaculitài, sciacullitài Definitzione istare a su sàmuna sàmuna Sinònimos e contràrios isciacuai Frases funt sempri sciaculitendi: ammarolla ispàciant currenti meda po s'àcua callenti!◊ cun pipius piticus fut dónnia dí a sciacuitai e totu a manu Ètimu srd.
sciaculadòri , agt: sciacularori Definitzione chi isciàculat, chi movet aintru, nau de s'ou candho est guastu / conca s. = conca maca Sinònimos e contràrios abbrouladu 2. cussu parit chi tengat su ciorbedhu sciacularori! ◊ candu cussus binti dinai su ciorbedhu diventat sciaculadori! Ètimu srd.
sciaculài , vrb: isciaculare* Definitzione
mòvere a forte abba aintru de istrégiu po dhi giare una samunada; passare cosa in s'abba a forte de un'ala a s'àtera po dhi giare una samunada; pigare a iscutuladura / andai sciàcula sciàcula = a s'assuca assuca, a sachedhadas
Sinònimos e contràrios
assucare,
igiucare,
isciucare,
sciampuinai,
tzaculedhare,
tzuculai
/
sachedhare
Tradutziones
Frantzesu
clapoter,
ballotter
Ingresu
to jolt (about),
to paddle
Ispagnolu
sacudir,
bazucar (para enjuagar)
Italianu
guazzare,
sballottare
Tedescu
plätschern,
hin- und herwerfen.
sciaculaméntu , nm Definitzione
su sciaculai, su pigare o mòvere a cropu sa cosa de un'ala a s'àtera
Sinònimos e contràrios
assúculu,
issúculu,
sachedhadura
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clapotage,
ballottement
Ingresu
jolting (about)
Ispagnolu
bazuqueo,
enjuague
Italianu
sballottìo
Tedescu
Gerüttel.
sciacularòri sciaculadòri
sciaculitài, sciacullitài sciacuitài
sciadatzài scedassài
sciadàu scedàu
sciadetzedòri scedatzadòri
sciadhíe , vrb: sciadhiri Definitzione
passare de un'oru, de unu tretu, de unu tanti, nau de logu o de tempus o àteru, essire de prus; essire o bogare de su logu suo, nau de un'arremu, essire de arratza diferente; iscassedhare, fartare
Sinònimos e contràrios
colare,
irghelare,
passae
/
ilgiogare,
innoigare,
irbesciai,
isconzare
/
iscrizeniare
Maneras de nàrrere
csn:
lassai sciadhiri una cosa a unu = perdonarebbila, no ndhe fàghere contu, lassare andhare; fai bias sciadhitas, sciadhias = fai moris fadhitus, forchidhos
Frases
chi sa lítera sciadhit su pesu, est doveri de dha tassai ◊ sciadhia sa caserma, essendu a manu dereta dhui at un'ofelleria ◊ dh'at sighiu e peri sciadhiu, currendu ◊ a chistionai su tempus nci sciadhit chena chi unu si ndi acatit ◊ chi ia tentu s'edadi de issa un'ómini aici no mi dh'ia lassau sciadhiri ◊ no nci sciadhiat noti chi non mi cumpariat in su sonnu ◊ in su caminu no dhue sciadhiat su giú chin su carru, no dhue colànt duas personas paris!
2.
mi soi sciadhiu unu bratzu ◊ su cuadhu s'est sciadhiu unu pei
3.
po una borta chi ti at mossiau, burrincu, si dha podias peri lassai sciadhiri
4.
tui as sciadhiu, no paris mancu de s'arratza de sa famíglia (G.Mura)
5.
no si seus atobiaus: si bit ca eus fatu bias sciadhitas ◊ soi iscriendu e mancai mi apu a isbalgiai calencunu acentu chi nci sciadhit chene dhu biri (C.Carta)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
dépasser,
s'écouler
Ingresu
to go beyond
Ispagnolu
translimitar,
superar
Italianu
oltrepassare,
trascórrere
Tedescu
überschreiten,
übersteigen,
vergehen.
sciadhiméntu , nm Definitzione su sciadhiri; móvia de un'arremu de s'incàsciu suo in sa carena Sinònimos e contràrios bocadura, irbiescidura, innoxadura Ètimu srd.
sciadhíri sciadhíe
sciadhonài , vrb Definitzione fàere largu, prus largu, largu a tropu, a istiradura, fortzandho Sinònimos e contràrios ilfodhonare, illarghiotare, sciodhai Frases coment'e cosa purdiada si sciadhonat acorroncau de istrobbus ◊ si sciadhonat sa cosa cota meda Ètimu srd.
sciadiài , vrb Sinònimos e contràrios arreposai, descansare, paidhare, pasai.
sciadósu , agt, nm Definitzione chi est bellu, praghet; cosa fata bene meda / fàiri cosas che sciadosus = bene meda, comente si tocat Sinònimos e contràrios bellu, déchidu, galanu 3. su crabitu fiat arrustiu che sciadosus, su binu no podiat èssiri prus bonu (E.Sanna/M.B.Lai).
sciàdra , nf Definitzione paule de abba, lacunedha naturale, madrina / min. sciadrixedha Frases funt andaus a limpiai una sciadrixedha, a su cungiau.
sciadrài , vrb Definitzione imbuscinare in sa sciadra, comente faent is sirbones chi si che fichint in paules de ludrau, de abba; fintzes fichire a modhe, intrare a s'abba in mare po ispàssiu Sinònimos e contràrios afoxai, impischinare, infoxai Frases seu morrendumí de sa basca: mi benit gana de mi sciadrai in cussa lutzina! ◊ is procus si sciadrant in su ludu e me is lutzinas ◊ sorri tua e su pobidhu funt sciadrendi a totu dí in mari coment'e turistas (G.Tatti) 2. in s'istadi est tempus de andai a mari a sciadrai! (M.L.Serpi) Ètimu srd.
sciadràu scedàu
sciadrixèdha , nf Definitzione min. de sciadra, pauledha de abba, madrina.
sciafallòni, sciafalòni , nm: cefaglioni Definitzione sa candhelita noa, modhe, de sa pramma de iscovas (pramma nana), a túturu biancu, bonu a bisura de cracangiolu (ca est ancora chentza essire de terra) e deasi etotu unu pagu marigosa, bona fata a insalada; s'ispiga de su moriscu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu itl. cefaglioni.