A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

sciamài, sciamàri , vrb Definitzione guastare sa bona fama o s'onore unu bogandhodhi fogu, naendhondhe male Sinònimos e contràrios allimbare, foghigiai, infamai, innorare, irfamiare*, sconcetuai, tragagiai Frases Giusepi, s'isposu suu, chi fut ómini giustu e no dha boliat sciamai, iat detzídiu de dha denuntziai a iscusi ◊ dèu no portu un'aremigu, ma torru onori a Babbu miu e bosatrus mi sciamais (Ev)◊ su maistu si divertiat a mi sciamai Tradutziones Frantzesu déconsidérer, dénigrer Ingresu to discredit Ispagnolu desacreditar, difamar Italianu screditare Tedescu diskreditieren.

sciamballàu , agt Definitzione sciambullau, treulau, sciumbullau Sinònimos e contràrios bolluzadu Tradutziones Frantzesu brouillé, bouleversé Ingresu ruffled Ispagnolu desarreglado Italianu scompigliato Tedescu verwirrt.

sciambellotínu , nm Definitzione tela téssia cun pilu de craba Sinònimos e contràrios sciambellotu Terminologia iscientìfica ts.

sciambellòtu , nm: ciambellotu* Sinònimos e contràrios sciambellotinu.

sciambràna sambràna

sciambrécu, sciambrégu , agt: scimbregu, scimpregu Definitzione nau de ccn., chi est pagu abbistu, nau a disprétziu / avb. a sa sciambrega = chentza perunu incuru, a dortu, a s'imbesse, tropu impresse Sinònimos e contràrios istrambecu / innóchidu, ispistulonadu, listrone, scimpri Frases isperrumadinci a imbudrugu, scimbregu, ca gei cadredhas! ◊ dhi at nau "Conca ’e begu", chi est unu fuedhu sciambrecu po nai ca portat frocidhas Ètimu ctl. xamberga.

sciambullài , vrb: isciumbullai, simbullare, sumbullai, sumbullare, summullai Definitzione fàere sciumbullu, betare apare, pigare a tontonadas, a iscutuladura, mòvere a cropu, su si mòvere cun coidu po fàere faina, avolotu, fàere mòvere Sinònimos e contràrios abbolojare, abbuligiai 1, arrebbulliai, intruai, issumbullare, sachedhare, streulai, trumbugliai / agiolotare, atrepillai, pesai, istrumbullai, subuzare* / bacanare Maneras de nàrrere csn: sciumbullai a chitzi = suguzare, ischidare, pesare chito; sumbullai de sa brenti = tzocos de mata, morigamentu de istentinas; sciumbullai su bestiàmini = essire a morigadorzu, mòere su bestiàmine a pàschere intro de note Frases Coixedha sumbullat totugantu ◊ ant simbullau totu sa vidha cricandhe giovanedhas! ◊ su pastori chi tenit incuru a summullai essit a is duas de noti (F.Lai)◊ cussu commo cheret bènnede a sumbullare su logu!◊ sumbulla sa cedha ca depit pàsciri! 2. mi ndi apu a èssiri pesada cuatru bortas po ndi dha sciumbullai de su letu ca depiat pigai su postali!…◊ su cantu de su caboni cumbidat sa genti a sciumbullai ◊ a mengianu a chitzi no boint sciumbullai! Tradutziones Frantzesu bouleverser, secouer Ingresu to ruffle, to shake Ispagnolu desarreglar, sacudir Italianu scompigliare, scuòtere Tedescu in Unordnung bringen, schütteln.

sciaméri , agt, nm Definitzione chi o chie bogat fogu a s'àteru, ndhe narat male a innóriu Sinònimos e contràrios arrebbocadu, fogaresu, sciamadori, sfamadori Frases sa curpa est sa tua, língua sciamera, ca is fuedhus pagu dhus iast pensaus! (P.Melas) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu diffamateur Ingresu defamer Ispagnolu difamador Italianu maldicènte, detrattóre Tedescu Verleumder.

sciamiàda , nf Definitzione su sciamiai, mescamente su cropu de corros chi giaent is boes; iscaviada de bratzu po ispainare a isciàmiu su chi si portat in manu Sinònimos e contràrios fruschinamentu, frúschinu, iscàviu / incorrada / spaniamentu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu remuement Ingresu wagging Ispagnolu contoneo Italianu dimenìo Tedescu Schlenkern, Gewedel.

sciamiài scemiài

sciamigài , vrb: isciamigai, sciamigari, sfamigai Definitzione abbarrare chentza papare fintzes a tènnere fàmene meda Sinònimos e contràrios irfamigare, tizirire Frases oi puru gei no apu a depi fai binti cuncurumbedhus po podi sciamigai su pràngiu! ◊ eus pràndiu e giai sciamigau: seus po dhi giai sa segunda acirrada! Ètimu srd.

sciamigaméntu , nm Definitzione patimentu de fàmene Frases medas mamas funt indebbiladas de su sciamigamentu.

sciamigàri sciamigài

sciamigàu , pps, agt: sfamigau Definitzione de sciamigai; nau de ccn., chi at digiriu, chi tenet torra fàmene Sinònimos e contràrios aframicosau, agganau, agganidu, famidu, irfamigadu | ctr. mascadu, satzau 2. cussu est a brenti sfamigada ◊ sciammigau de una pariga de dis chentza de papai, nd'at ispartillau mesu forru de pani!

sciamitúdi, sciamitúdini , nf Definitzione innóriu, male chi si narat de s'àteru chentza èssere beru Sinònimos e contràrios discréditu, disdoru, infamamentu, innóriu, tragàgiu Frases teneis in is banderas fàulas e sciamitudis (Gd.Piras)◊ no est aberus ca fillu miu est scamminendisia: su chi est nendi sa genti funt totu sciamitúdinis! ◊ custa cosa no dha torris a narri, ca est una sciamitúdini! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu injure Ingresu infamy Ispagnolu injuria Italianu infàmia, infamità Tedescu Schande.

sciàmiu , nm Definitzione su sciamiai, su betare cosa a ispainadura / s. de àcua = paspiadura, ispergiadura Sinònimos e contràrios illaizamentu, spainadura, spaniamentu, spàniu Frases su lori si séminat a sciàmiu Ètimu srd.

sciàmpa , nf Sinònimos e contràrios ostione Terminologia iscientìfica crx, ostrea edulis.

sciampài , vrb Sinònimos e contràrios camminai, giampare, impeire Frases portu sa camba ingessara e depu abarrai unu mesi sentz'e sciampai.

sciamparógliu , nm Definitzione festa, divertera Sinònimos e contràrios sciala, scialema Frases ant invitau totu sa genti de bixinau e faint unu grandu sciamparógliu (M.A.Cappai).

sciampèta , nf Definitzione genia de anedhu, de pòdere apèrrere e serrare, chi ponent in su cambúciu de su mannale po dhu tènnere acapiau a cadena Sinònimos e contràrios ciapeta, péiga.