A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

travagliàre trabagiàre

travagliatòre trabagliadòre

travagliósu trabagiósu

travàgliu trabàgiu

travài trabài

travajòni trabajòni

travalladòre trabagliadòre

travallajólu , agt Definitzione nau de ccn., chi est amantiosu de su trebballu, donau o ghetau a su trebballu Sinònimos e contràrios faineri, marasadore, trabagliante, trivallosu | ctr. mandronatzu, praitzosu Ètimu srd.

travallànte trabagliànte

travallàre trabagiàre

travallatòre trabagliadòre

travallóssu trabagiósu

travàllu trabàgiu

travanàre , vrb Sinònimos e contràrios trabai, trebeire, trobeare.

travanàtu , agt Definitzione nau de ccn. (cun s'avb. male), chi est totu male cumbinau, male postu de bestimentu Sinònimos e contràrios fraganau, traganadu.

travàre trabài

travasonédhu , nm Definitzione sa giarra chi si agatat in pitzu, segundhu su terramíngiu Sinònimos e contràrios giarra Tradutziones Frantzesu blocaille Ingresu metalling Ispagnolu grava, balasto Italianu pietrisco Tedescu Steinschlag.

travèdha , nf Definitzione orrugu de linna, de tàula o de àteru materiale, chi si ponet a istúturu (es. in is iscalas, is gecas, is sedhatzos e àteru) po poderare impare duas cosas o fintzes po serru, pòdere pònnere su pei o àteru Sinònimos e contràrios reja 1, traessa / pedarzu Frases sa cradea zughet sas travedhas ◊ s'iscala de linna de su mastru de muru est a travedhas Tradutziones Frantzesu pieu, traverse, barreau Ingresu peg, transom Ispagnolu gancho, travesaño Italianu pïòlo, travèrsa Tedescu Pflock.

travèndhere , vrb Definitzione bastare is fortzas, arrennèscere a campare, nau fintzes po sa salude, su dinare e àteru Sinònimos e contràrios trampistare Frases amus messadu unu pagu de orzu premediu pro nos pòdere travèndhere fintzas a messare trigu pro sa cota ◊ che fia in s'ispidale, so bénnida a puntu ’e mortu: como za so in pè, ma no mi poto travèndhere a nudha! ◊ cun chentumiza francos a su mese chie bi la faghet a si travèndhere, a dies de oe?

travènna , nf: trevenna, trivenna Sinònimos e contràrios botighinu, cilleri Frases fuit unu fritu disisperadu e Antoni cun sos amigos fuit annadu in d-una trevenna e fuint bufanne binu e abbardente (F.Manca)◊ aus lassau sos pentzionaos in sa trivenna bufandho. Ètimu spn taberna?