Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

tratadhósu , agt Definitzione chi portat tratadhu, cadràngiu, cadhotzímini, brutore a crosta Sinònimos e contràrios cadrangiosu Ètimu srd.

tratàdhu tartàdhu

tratadítzu , nm Definitzione genia de cuntratu po giare in afitu animales a trebballare Ètimu srd.

tratadòre , agt, nm Definitzione chi o chie si ponet in mesu de duos po dhos pònnere de acórdiu, pruschetotu chie andhat a foedhare fémina a cojuare po un'àteru Sinònimos e contràrios apagiadori, comisionàrgiu, mandhadàgliu, paraímpiu 2. Angheledha li at torradu medas bortas curcuricra e su tratadore a sa fine li at nadu de si ndhe chircare un'àtera Ètimu spn. tratador Tradutziones Frantzesu médiateur Ingresu mariator Ispagnolu mediador Italianu mediatóre Tedescu Vermittler.

tratadúra , nf Definitzione su tratai Sinònimos e contràrios fratonzu 2. naiant ca a is pipios a dhos pònnede ananti de s'isprigu dhis pigaiat sa tratadura, un'ispétzia de isvenimentu Ètimu srd.

tratagasàre , vrb: trotagasare, trotogasare Definitzione fàere a farinos su casu, frigare (casu o àteru) in su tratagasu (o fintzes a màchina) po dhu fàere a farinos e manigiare a ispergiadura Sinònimos e contràrios fratare, tratai, tresinai Frases si tratagasat su casu, su pane ◊ in Sèneghe trotogasant su casu! ◊ piga e tratagasadhu, drodha, o boles a ti nàrrede totu deo? Ètimu srd.

tratagàsu , nm Definitzione aina de làuna, totu istampada a manera chi abbarret totu a puntighedhas segantes in s'oru de is istampos po fàere a farinos casu o àteru; fintzes una genia de arretza po colare crachina o impastu de maistu de muru Sinònimos e contràrios fratacasu, gratagasu, teriagasu, tresinacasu Frases tui ti circas unu pratu e su tratagasu e tratas cust’arrogu de casu!◊ essiemmichedha dae nanti ca, si ndh’ia fatu cantu istampos portat su tratagasu, zeo no dh’ia a mutire! Terminologia iscientìfica ans Ètimu srd.

tratagàsu 1 , nm Sinònimos e contràrios abadegasu, seisei Terminologia iscientìfica crp.

tratài , vrb Definitzione fàere a farinos calecuna cosa cun su tratagasu; passare cosa (is ungas) arrasigandho a lébiu sa pedhe po iscrafíngiu Sinònimos e contràrios fratare, tratagasare / arratare, iscàlfere, iscarpire, iscrafire Ètimu itl. grattare Tradutziones Frantzesu râper Ingresu to grate Ispagnolu rallar Italianu grattugiare Tedescu reiben.

tratài 1 , vrb: tratare Definitzione pigare de calecuna manera sa cosa o sa gente; àere tratamentu, èssere in bonas, su si abbitare s'unu cun s'àteru (e nau de ómine cun fémina, fintzes amigare); pònnere o impreare un'aina o àteru a fàere calecuna cosa Sinònimos e contràrios impreare, manigiai Frases un'arei de autoridadis chi fiant isceti su còmudu insoru e tratànt a totus che àliga ◊ tràtami bene candho so biu e daghi so mortu fuliamiche! ◊ lèalu prommore de Deu si ti ant tratadu male! 2. tratendhe comente tratamus za tiat èssere bella a no ti dare una manu de azudu!…◊ cussas famíllias sunt parentes, ma dae candho ant brigadu no tratant ◊ za los connoschimus, cussos, ma a lis dimandhare piaghere ndhe amus duritu ca tratamus pagu ◊ est ómine de bonu tratare ◊ in su bene fitianu ses onestu e signillu mantenenno su frenu de su bonu tratare (A.Zedde)◊ l'est feu a unu fizu su no tratare cun sa mama ◊ Fulana nachi si tiat èssere tratada cun Fulanu, nachi los ant bidos unu sero a traddu paris 3. trato sa lepa a segare ◊ sa graíglia l'aiat tratada pagas boltas pro arrustire calchi bículu de peta ◊ linna e carvone no si ndhe tratat piús: como est totu a currente ◊ chie leget resessit a agatare cun fatzilidade peràulas pagu tratadas Ètimu ltn. tractare Tradutziones Frantzesu traiter Ingresu to deal with Ispagnolu tratar Italianu trattare Tedescu verhandeln über, umgehen mit.

tratalía, tratalíu, tratallíu tartalía

tratàllu trantàllu

tratamallòni, tratamaxòne , avb Definitzione nau de ccn., chi tenet unu fàere pagu atentu, pagu fine, chi si bestit male meda Sinònimos e contràrios gavàciu, grosseri. Maneras de nàrrere csn: fai o iscriri a tratamallonis = a s'airada; andai a tratamalloni = andai a sa spioca, andai mali.

tratamanía , nf Definitzione coment'e tratamentu, manígiu, manera de fàere Frases no fut cuntentesa manna, fut sa saddifacione po is cosas piticas de dónnia die, po cudhu giogu de tratamania pragíbbile (G.Locci).

tratamènta, trataméntu , nm Definitzione su si abbitare s'unu cun s'àteru in bonas / su t. de sa coja = su cómbidu de bufonzu e durcheria chi si colat a sos combidados Sinònimos e contràrios arrolocioni, familiaricítzia, relassione, traténtzia, trativa Frases beniat a chircare a babbu in s'iscusa chi aiant tratamentu ◊ sa zente depiat èssere totu uguale e su tratamentu parívile Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu relation sociale Ingresu social relation Ispagnolu trato Italianu relazióne sociale Tedescu Beziehung.

tratamòlla , nf Definitzione totu su chi andhat in contràriu, male Sinònimos e contràrios irbortu, isdrobbu, mabasorti.

tratamúdu , agt Sinònimos e contràrios gavàciu, grosseri, tratamalloni

tratàntzia , nf Sinònimos e contràrios ballansa, tratamenta, traténtzia Frases cun sos bighinos amus tratàntzia meda.

tratànza tartànza

tratàre tratài 1