A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trassàrgiu , agt, nm Definitzione chi o chie est totu trassas, prenu de trassas malas Sinònimos e contràrios transosu, trasseri Frases cussas funt tropu malas e trassàrgias! (G.C.Mameli).

trassàu , pps, agt Definitzione de trassai / male trassau (nau de ccn.)= chi est de trassas malas.

trasséri , nm, agt Definitzione chi o chie est totu trassas, prenu de trassas malas Sinònimos e contràrios abbiseri, ammalisciadu, fraíciu, imbodhiosu, maganzosu, malisciosu, prinnigheri, transosu, trassadori, trassàrgiu Frases no fatzas sa trassera, chi mi dh'ant iscoviau! ◊ cussa zòvana fuit una trassera chi l'ischiat fagher bene sa cumédia! ◊ ma lah ca sunt trasseris cussos pulíticos, lah!…◊ cussu est trasseri che marxani 2. cun móvidas trasseras de serpente ti dat sa manu e pesat avolotu e candho cres chi l'as bene connotu de s'internu sa cara est diferente Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rusé, celui qui fait des manigances Ingresu shrewd, plotter Ispagnolu listo, espabilado Italianu scaltro, macchinatóre Tedescu schlau, Anstifter.

trassería , nf Definitzione su èssere trasseris, totu trassas Sinònimos e contràrios arrusa, malíscia, marfuseria Frases sa genti pagu ndi cumprendit de is trasserias suas po sa malaria de cumandai!

trassicàdu , pps, agt Definitzione de trassicare Sinònimos e contràrios atonostadu, atrassidu, trassicu.

trassicàre , vrb Definitzione lassare o fàere coment'e sicaos, retesos, trassicos, ispantasiaos (po su malu) Sinònimos e contràrios atonostare, ispantai, transire Frases cussa vista mi at trassicadu ◊ su no ti bídere mi trassicat sas venas ◊ at trassicadu su coro a totus ca si ch'est andhadu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrifier, étonner Ingresu to petrify, to amaze Ispagnolu petrificar, pasmar Italianu impietrire, stupire Tedescu erstarren.

trassícu , agt Definitzione coment'e sicau deunudotu, retesu (de dolore, dispraxere), ispantasiau Sinònimos e contràrios apapughinau, atonostadu, atrassidu, sustu 1, trassicadu / acalamau Frases bidindhe chi su fizu no si moviat, ne ridiat, ne faedhaiat est addurada trassica ◊ trassica est restada che restuju de un'istiu andhadu ◊ coros istracos de ànimas abbangaladas e trassicas ◊ su bentu de sa malignidade bisastrat sos ànimos trassicos Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pétrifié, étonné Ingresu petrified, amazed Ispagnolu petrificado, pasmado Italianu impietrito, pietrificato, stupito Tedescu zu Stein erstarrt.

trassídu transídu

trassigiài , vrb: atrassigiai, trastigiai, trastigiare, trastuzare Definitzione camminare, pònnere passos, fàere abbitu a calecunu logu, girare, fintzes istare faendho; lassare arrastos, sinnale de postas de pei, trassígios Sinònimos e contràrios abbitai, afitianae, atravigare, girollae, trastillai / tranchinare / orminare Frases is piciochedhus ant cumentzau a trastigiai is duas domus isciusciadas de s'arruga ◊ trastígiant in sa note murigandho àliga che canes de arrastu ◊ dhi funt passaus is daboris, si ndi est pesau e at cumentzau a trassigiai 2. seu totu su mengianu trastigendu e su frius nci dh'apu bogau ◊ is manus ant trastigiau in su corpus circhendu is istrioris de cudha única noti de amori ◊ cumènciat a trastigiare calecunu sodhighedhu ◊ est trastigendi po allúiri su fogu ◊ a picioconedha mi creia massaja trastigiandho in is fainas de domo 3. su logu est totu trassigiau, dhoi at povintzas sinnas de arrodas de màchina Ètimu ctl. trastejar Tradutziones Frantzesu fréquenter (un lieu) Ingresu to haunt Ispagnolu frecuentar Italianu bazzicare Tedescu verkehren.

trassígiu , nm: tressígiu Definitzione su trassigiai, tràvigu, fintzes peada, arrastu chi lassat chie passat, moidedha de passos Sinònimos e contràrios andhetorra, orminamentu / apeutu Frases innòi si bit tressígiu de genti afateriada ◊ circaus trassígius, arrastus 2. at inténdiu istragatzu de genti currendi e apustis su trassígiu de unu passu prus trancuillu.

trassiméntu , nm Definitzione su trassire, ispantasiare meda Sinònimos e contràrios ispantu, maravíglia Frases candho sa fortza arcana ’e sa natura nos presentat su mare burrascosu, s'iscena aparit campu terrorosu chi suta trassimentu batit tristura (P.Giudice Marras)◊ su trassimentu meu est chi apei sa fortza de mi pònnere sétzidu in su letu sentza serare peruna dólima Ètimu srd.

trassinnadòri , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a fàere trassinnos, a cambiare is sinnos po cunfúndhere e cuare sa fura Sinònimos e contràrios trastocadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faussaire, falsificateur Ingresu counterfeiter Ispagnolu falseador Italianu contraffattóre, falsàrio Tedescu Fälscher.

trassinnadúra , nf Definitzione su trassinnare, su sinnu diferente fatu trassinnandho Sinònimos e contràrios trastocadura Ètimu srd.

trassinnài, trassinnàre , vrb: trisinnai Definitzione cambiare is sinnos a manera chi no si connoscat prus is chi furint innanti, po cunfúndhere e cuare sa fura Sinònimos e contràrios disfalsai, trastocae Frases mi at mancadu una sacaja e poi de tres annos, trassinnada in totu, l'apo bida in mesu de un'àtera bama (Piras)◊ s'ebba chi ti che ant furadu si l'ant trassinnada puru, a como! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu falsifier, contrefaire des signatures Ingresu to counterfeit Ispagnolu contrahacer, falsificar Italianu falsificare, contraffare (i ségni) Tedescu fälschen.

trassínnu , nm Definitzione sinnu càmbiu, falsu, cambiamentu de unu sinnu (prus che àteru a su bestiàmene) po no si pàrrere chi est furau Sinònimos e contràrios trastocu Ètimu srd.

trassíntru, trassíntu, trassíntus , avb Definitzione su tempus chi est in mesu de duos fatos chi benint unu innanti unu posca, inter su cuménciu e s'acabbada de unu fàere, in su matessi tempus de un'àtera cosa Sinònimos e contràrios impeltantu, imperistantu, intere, intertantu, intressindis, istepetantis, sughestantu Frases in su trassintru sa festa si fut torrada a trantzire a sa barraca (Deidda-Saderi)◊ in su trassintru chi furint alleghetandho ndh'est arribbau unu de cussos pastores cabususesos ◊ a inghíriu de sa crésia, trassintu de sa missa, faent s'àdria cun is cuadhos ◊ in trassintus acònciant calincunu istampu in su muru Tradutziones Frantzesu durant, pendant que, entre-temps Ingresu during Ispagnolu durante, mientras Italianu durante Tedescu während.

trassíre , vrb Sinònimos e contràrios pàrrere Frases mi trassit chi ancora est biu, de sa fortza de sa gana! (P.L.Dettori)

trassísta, trassístu , nm, agt Definitzione nau de unu, chi portat trassas Sinònimos e contràrios fraíciu, malgone, malisciosu, trasseri, trassizeri, trassosu Frases sona sona un'ischiglitu li pendhiat de su tuju: su trassistu coi ruju si fingiat matzonedhu (F.Mura) 2. retzas, trobeas, biscu, giobos fuo, cantos ndhe preparas tue, trassista! ◊ bois chi so trassistu mi cantades, ma lu nades ca no mi connoschides (Piras) Ètimu srd.

trassítu transídu

trassizéri , agt, nm Sinònimos e contràrios trasseri, trassista Frases mai no betes carignu a fémina trassizera! Ètimu srd.