A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

trassósu transósu

trastàgiu, trastàju , nm Definitzione logu, armàdiu a chistire trastos (mescamente de coghina) e ferramentas Frases mih sa caldarola, su trastaju, sa raconera! Ètimu srd.

tràstama , nf: tràstuma Definitzione arrastu, trata, andhóngiu / andhare tràstama tràstama, tràstuma tràstuma = chentza ischire mancu a ue, andhare a trevessu, ma fintzes a imbruconadas, a trastumadas Frases peristantu, nois sighimus sa tràstama operosa in su caminu sinnadu ◊ prosigo sa tràstama cumassada de passos pascionados peri sas camineras (F.De Cortis).

trastamàre , vrb: trastumare Definitzione mòvere comente male si podet, andhare peribellogu chentza un'iscopu precisu, chentza ischire bene a ue, a trevessu; fintzes andhare coment'e orruendho, imbruconare Sinònimos e contràrios bagamundai, bandhulare, bannulerare, perdulare, tzincavesare Frases semus trastamendhe peri peri in sas prenetas disconnotas de s'Eo buju (G.Orgolesu)◊ su fadu mi ghiat in mesu a sas nues inchimeridas de custu meu dudosu trastamare (F.De Cortis)◊ so trastamendhe in camineras agriadas de una vida ispinosa… 2. in custa terra cota de sole e de focu, chin d-unu pore de pinnicas e garghiles, tràstumo ma andho (N.Demurtas) Tradutziones Frantzesu errer Ingresu to roam Ispagnolu vagar Italianu vagare Tedescu umherwandern.

trastamazàre , vrb Definitzione cumenciare sa domadura de un'animale.

trastàmene , nm Definitzione trastos de tantas genias, muntone de trastos Frases in sa prata bi aiat unu muntone de trastàmene Ètimu srd.

trastamèngia , nf, nm: trestamméngiu Sinònimos e contràrios estremagiogu, irbirgu, treta / cdh. trastacemu Frases ndi fiat essiu de presoni po una trastamèngia de s'abbogau 2. a su pipiu dhi fait su chirighitu a croxu de pei po fai trestammèngius e arrí a iscracaxus (Fr.Onnis) Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu stratagème Ingresu stratagem Ispagnolu estratagema Italianu stratagèmma Tedescu List.

tràste , nm: trasti, trastis, trastu Definitzione alàscia, móbbile de domo, fintzes css. aina po trebballare o fàere ccn. cosa in domo o foras; css. bestimentu; in cobertantza, sa natura de sa fémina (ma traste curtzu, is butones, traste longu sa natura de s'ómine o, totu a unu, sos trastos, sos trastis); nau de ccn., chi est malu, chi est pagu onestu / min. trastedhu, trastighedhu Sinònimos e contràrios arrobba, beltimenta, cótili, pignos / aimas, alàscia, mobbíglia Frases siscuros, che los ant bogados dae sa domo e postu sos trastes in carrela! ◊ is dus piscadoris nd'iant pigau is trastus de sa barca ◊ pro èssere che trastu arrimadu, Deus meu, collide a mie puru! ◊ in coxina… teneus is trastus de coxina! ◊ sa fémina ndhe at collidu sos trastes istérridos ◊ a su sonu de su "Glória" si leaiat unu trastis calesisiat e chin cussu tocaiat giannas e móbbiles avochendhe su Signore ◊ is sonadoris ant acabbau e funt pinnighendi is trastus insoru 3. bellu traste, mih, cussu: si li fidas cosa no la torras a bídere! ◊ bellu trastu, cussu, lah, tanti no si ndi apricat: ndi at fatu peus de Bertoldu! Sambenados e Provèrbios smb: Trastu, Trastus Ètimu ctl., spn. traste Tradutziones Frantzesu ameublement, mobilier, outil Ingresu furniture (and fittings), tool, gadget Ispagnolu trasto Italianu arredaménto, masserìzia, utensile, aggéggio Tedescu Einrichtung, Hausrat, Werkzeug.

trastémpus , avb, nm Definitzione tempus in mesu de duos momentos, duas oras o tempos diferentes Sinònimos e contràrios impeltantu, intere, interinti, intertantu, paristantu, pestantu, sughestantu Frases mi so postu a cúrrere e in su trastempus che apo bocadu sa pistola ◊ in su trastempus sa cosa est andhà bene 2. si podet èssere in su trastempus fidele a s'órdine e unu pacu mandrone (A.Deplano).

trastéri , agt, nm Definitzione furone de trastos Ètimu srd.

tràsti tràste

trastighíle , nm Definitzione teulatzu, orrugu de téula o àteru deasi Sinònimos e contràrios cicílliu, cínciaru, tertevillu, testighile, testile 1*, zínzili.

trastigiài, trastigiàre trassigiài

trastígiu , nm: trastuzu Definitzione sinnale, posta de pei de bestiàmene o de gente chi at passau, cosa chi abbarrat de comente in su logu dhue aiat o dhue at gente; istribitu, moida de passos, faghevaghe Sinònimos e contràrios ilmina, peada, trastillu / arrestallu / iltiga, indíscia, iscóbiu / istrepitzu Frases ohi cussu trastígiu in su ludu! ◊ custu est trastígiu de genti cadhotza chi fúliat dónnia cosa, su logu totu brutu! ◊ crochendu in su própiu aposentu cun sa sorri, sa pipia bit totu su trastígiu 2. at inténdiu trastígiu de passixedhus ◊ in sa festa priorissa e massajas sunt in trastígiu bogandho druches e binu po cumbidare Ètimu ctl. trasteig.

trastillài , vrb Definitzione istare a tràvigu, passandho e torrandho a passare, in giru in su logu Sinònimos e contràrios abbitai, afitianae, atravigare, trassigiai Frases cussu trastillat in padenti e pinnigat! ◊ ammarolla si arretirat de trastillai in filada! (G.Cadeddu).

trastíllu , nm Sinònimos e contràrios ilmina, peada, trastígiu Ètimu srd.

tràstis tràste

trastocadòre , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a fàere trassinnos, a cambiare is sinnos po cunfúndhere e cuare sa fura Sinònimos e contràrios trassinnadori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faussaire, falsificateur Ingresu counterfeiter Ispagnolu falseador Italianu contraffattóre, falsàrio Tedescu Fälscher.

trastocadúra , nf Definitzione su trastocare, mescamente su fàere un'iscritura falsa Sinònimos e contràrios trassinnadura, trassinnu, trastocu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu contrefaction de signatures Ingresu counterfeit Ispagnolu falsificación Italianu contraffazióne, falsificazióne Tedescu Fälschung.

trastocàe, trastocài, trastocàre , vrb Definitzione fàere s'iscritura che a un'àteru po fàere a crèdere chi est sa sua; rfl., ammachiare, irbariare, pretocare Sinònimos e contràrios disfalsai / ammachiae, dessessire, ilgirare 2. is sorris funt trastochendi de imbidiosia Ètimu ctl. trastocar-se Tradutziones Frantzesu altérer, contrefaire Ingresu to counterfeit Ispagnolu falsificar Italianu alterare, falsificare, contraffare Tedescu fälschen.