A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tassatívu , agt Definitzione nau de una norma, de unu dovere, chi est a óbbrigu, chi no ammitit fartas e po cussu etotu chi, candho si fartat, imponet una pena, faet pagare sa farta Sinònimos e contràrios obbligatóriu, vinculadu Frases tassativu su cumandhu at tentu de lu salvare immediatamente (Sassu)◊ una limba tassativa no ammitit variantes

tassàu , pps, agt Definitzione de tassare Frases mi ant portau una lítera tassada.

tassedhài , vrb: tassidhare Definitzione segare o bogare unu tassidhu a provare calecuna cosa po bíere si est fata (es. a sa síndria, a su melone), ma nau fintzes in su sensu de lassare marcu, singiale de cropu, fàere intacos Sinònimos e contràrios tachedhai Ètimu srd.

tassédhu , nm Definitzione un'apenas, un'orrughedhu Sinònimos e contràrios arroghedhu, incuedhu, pitzuedhu, tanchedhu, uchedhu. Maneras de nàrrere csn: tènnere a unu a t. = a mindigu, cun pagu cosa a papai; ispèndiri o donai a t. = a pagu, pagu pagu

tasséllu , nm Definitzione sirione Sinònimos e contràrios grillu 1, inseurru, serione, tudhu Ètimu itl. tassello.

tassí , nm Definitzione vetura chi ingollet calecuna persona a pagamentu prus che àteru po tretu no tanti longu.

tassiài, tassiàri , vrb Definitzione coment'e betare iscomíniga, maleditziones, batire male, pigare a frastimos, cundennare Sinònimos e contràrios fraltimare, frastinare, irrocare Frases lah ca sirboni ti tàssiat e intzandus abbarras cassau! ◊ cussu tàssiat po abbitúdini!◊ musas e cadenas a Cristus dh'ant tassiau a morti 2. ah, balla, ca ndhe dh'apu tassiau de dónnia colore!(L.Monni)

tassiàu , pps Definitzione de tassiai 2. in su tassiau passoniu de cabidanni de guàrdia in sa funtana de Bia Lada po iscrufi s'imperu de s'arrabiori tedescu bufamu pagu àcua, ma pischendu meda timoria (A.Ruggiu).

tassichèdha , nf: tassixedha Definitzione tassa pitichedha, fintzes calighedhu Sinònimos e contràrios tassita.

tassidhàre tassedhài

tassídhu , nm Definitzione orrughedhu chi, a caladura a fundhu, si ndhe segat de calecuna cosa (es. síndria) po bíere si est fata.

tassísta , nm Definitzione chie tenet e manígiat su tassí po ingòllere gente a pagamentu Frases su tassista tenet sa màchina guasta.

tassíta , nf: tatzita Definitzione min. de tassa, tassa pitica Sinònimos e contràrios tassichedha.

tàssiu , nm Definitzione aina de is arramenàrgios [F.Pilia, Sardegna, il lavoro artigiano, 158]: its Terminologia iscientìfica ans.

tàssiu 1 , nm Sinònimos e contràrios frastima, irrocu Frases s'at pigau su vítziu de narri unu tàssiu dónnia tanti (G.Mura).

tassixèdha tassichèdha

tassòne, tassòni , nm: tatzone, tatzoni Definitzione genia de tassa manna, cun s'asa Sinònimos e contràrios arratassa Frases si fit mandhighendhe unu paninu aunzèndhelu cun d-unu bellu tatzone de binu niedhu ◊ pro s'uischi preferit su tatzone, oburu bufat dae s’ampullone pro non istare a su pasa pasa!(G.Tilocca) Terminologia iscientìfica stz Ètimu ctl. spn. tassó, tazón.

tàssu tàsciu

tàssu 1 , nm Definitzione unu tanti in chentu, de chentu Sinònimos e contràrios peschentu Frases in sa Sardigna nostra bella tantu b'at unu tassu de talassemia, percentuales chi faghent ispantu.

tastadòri , nm Definitzione chie tastat; ispétzia de cannedhu de làuna o de plàstica po iscolomare licores o binos de un'istrégiu a s'àteru lassandho su fundhurúgiu pausau Ètimu ctl. tastador.