A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tastadúra , nf Definitzione su tastare Sinònimos e contràrios assazadura, atastu, gustamentu Ètimu srd.

tastài , vrb: atastare, tastare, testai, testare Definitzione provare cun su gustu, pònnere in buca, tocare, provare una cosa po bíere ite o comente est, ite sabore tenet, si andhat bene o àteru Sinònimos e contràrios assagiai, gustai, inciuciare, ticare, tocae / proare / aprapudhai Frases nche at ghirau su mele a dommo a lu fàchere tastare a sa muzere ◊ amus ifustu su pane in su binicotu, a lu tastare ◊ cussa bagna testadha de sali! ◊ de cussa pessa mandamindi ca dha bollu testai ◊ si la pichet una tassa de vinu, nesci a lu testare! 2. tastendi su muru, a su buju, arrennescit a agatai s'interrutori Ètimu ctl. tastar Tradutziones Frantzesu goûter Ingresu to taste Ispagnolu probar, catar Italianu assaggiare Tedescu kosten.

tastaméntu , nm Definitzione su tastare Sinònimos e contràrios atastu, tastadura Ètimu srd.

tastàre tastài

tastàu , pps Definitzione de tastare; chi tenet tastu, sabore légiu Sinònimos e contràrios assazadu 2. custu est casu tastau a cazu.

tastavédhu , nm Definitzione genia de idea mala a bogare de conca, cosa chi si sighit a nàrrere a ifadu Sinònimos e contràrios ravinu.

tastèra , nf: testera Definitzione sa parte de pitzu o prus in artu, de conca, de una css. cosa; cora latanti, su surcu chi in is terras aradas arregollet s'abba de mesu e dha portat a sa cora maista; parte de su frenu de su cuadhu / sa t. de sa nassa = messalzu Sinònimos e contràrios cabiciana Frases sa testera de su letu Ètimu spn. testera Tradutziones Frantzesu chevet, tête Ingresu head Ispagnolu cabeza, cabecera Italianu testata Tedescu Kopfteil.

tastichédhu , nm Definitzione unu pagu de tastu, de sabore légiu.

tastièra , nf Definitzione in màchina de iscríere, o de computera, sonetu, òrganu, armóniu e cosas deosi, teclau, órdine o filera de is tastos Sinònimos e contràrios teclau.

tastilàu , agt, nm Definitzione chi o chie arriscat a si pònnere in perígulu, aconcaditu Sinònimos e contràrios arriscadu, atreviu.

tastíu , agt Definitzione chi dhi andhat tastu, sabore légiu, nau de is cosas de papare Sinònimos e contràrios tastosu Ètimu srd.

tastóniu , nm Sinònimos e contràrios testainu, testúghine* Frases mi paris unu tastóniu, addasiau!

tastósu , agt Definitzione chi dhi andhat o tenet calecunu tastu, chi at pérdiu su sabore suo bonu e ndhe at pigau unu légiu Sinònimos e contràrios asseadu, contomosu, cosconosu, istantissu, istantufu, tastiu, tosconosu, tufosu Frases custu binu est trullu e tastosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rance Ingresu rancid Ispagnolu rancio Italianu ràncido Tedescu ranzig.

tàstu tàltu

tàstu 1 , nm Definitzione su tastai / connòsciri sa merda a su t. = za bi ndhe cheret pro si abbizare de sa cosa!… Sinònimos e contràrios atastu, tastamentu Ètimu srd.

tàstu 2 , nm Definitzione parte de una màchina de iscríere, de una computera, o àteru (teclau o tastiera) ue funt iscritas is líteras o àteros sinnos (o chi currispondhent a unu valore istabbiliu) e chi si incracant a cropu po lassare su singiale o a dónnia modu fàere s'efetu chi si bolet (es. sonu) Sinònimos e contràrios tecla.

tàsua, tàsulu, tàsuru tàsaru

tatà , nm Definitzione foedhandho cun is pipios, cropu, iscutulada Sinònimos e contràrios totò Frases si no càglias, mamma ti faghet su tatà!

tàta , nf Definitzione mama de late, sa chi giaet sa tita, su late, a unu pipiu angenu: dhue at bidha chi dhu narant po mammai, tzia, títulu de arrispetu a fémina manna, e in calecunu logu po sorre Sinònimos e contràrios dida, mamadita, tadaja Frases mi ant ninniadu tatas cun sinos unfrados dae su late.

tàta 1 , nf Definitzione caminare a tatas = a s'imbàtoro, ponendho is benugos e is manos, a pampas, comente faent is pipiedhos chi ancora no camminant a solos Sinònimos e contràrios pampada 1, pàmpala, pampa 1, pàmpinu Ètimu spn. andar a tatas.