tàrdis tàrda
tardítu , avb Sinònimos e contràrios tardighinu, tardognu.
tardíu taldíu
tardógnu, tardónzu , avb Definitzione chi est unu pagu trigadiu Sinònimos e contràrios tardighinu, tarditu | ctr. premedionzu Frases ajó coitade, ca ch'est tardonzu! ◊ amus tentu irbortu e amus fatu tardonzu Ètimu srd.
tàrdu tàldu
tarèa , nf Definitzione
faina de cantidade determinada chi si giaet a fàere; iscopu, cosa o logu a ue si bolet lòmpere
Sinònimos e contràrios
afainu,
afare,
berza,
faina,
impreu,
òpera,
trabàgiu
Maneras de nàrrere
csn:
signalai sa t. = nàrrere ite si depet fàghere; fai sa t. = fàghere sa faina chi li ant postu a fàghere
Frases
sa tarea nostra est de gherrare pro sos àteros puru ◊ sa prima tarea de su dotori est de allebiai su mali ◊ dh'iant obbligau a sa tarea de plantai matas (A.Purqueddu)
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
tâche,
devoir,
arrivée
Ingresu
task,
goal
Ispagnolu
tarea
Italianu
cómpito,
impégno,
traguardo
Tedescu
Aufgabe,
Verpflichtung,
Ziel.
tàrga , nf Definitzione
tira de cosa (tàula, làuna o àteru) ue funt sinnalaos is datos chi distinghent calecuna cosa comente podet èssere una màchina, unu machinàriu, ite si faet in d-un'ufíciu o àteru: podet èssere fintzes de valore, cun calecuna iscrita de arregodu e bàntidu po ccn.
Frases
za l'isco chi ses sardu: ti apo vistu sa targa de sa vetura
2.
sa comuna de Samugheo at istrinadu a su poeta Pepe Sotgiu una targa de prata pro sos chimbant'annos de garas
Tradutziones
Frantzesu
plaque
Ingresu
plate (number)
Ispagnolu
placa,
letrero
Italianu
targa
Tedescu
Schild.
targadúra , nf Definitzione su targare Sinònimos e contràrios malcadura Ètimu srd.
targàre , vrb Definitzione pònnere sa targa, sinnalare, marcare cun targa.
targúsa , nf Definitzione erba mala chi faet in errios e trainos, pudéscia, velenosa (tenet un'assimbígiu cun sa tirgusa, chi est su lauguadhinu bonu) Sinònimos e contràrios budhúrigu, gudhútulu, gurgusa Terminologia iscientìfica rba.
tarífa , nf Definitzione prétziu de calecuna cosa (faina, cosa a bèndhere) istabbiliu e fatu connòschere.
tarifàre , vrb Definitzione pònnere sa tarifa.
tarifàriu , nm Definitzione lista de is tarifas, tarifa etotu.
tarocài, tarocàre , vrb: terocare Definitzione istare a matana foedhandho, a perrica, murrungiandho: nau de sa coa de sa tziligheta segada, iscutulare; a logos, camminare impresse Sinònimos e contràrios abbetiae, bacagliare 1, batallai, cuntrastare, matanare, perricare Frases ite podiant terocare? Sos prétzios fint cussos e candho s'intrat a su ballu bisonzat a ballare! (F.Cambosu)◊ fit favedhàndhesi a sa sola e terocandhe a dentes astrintas Ètimu itl. taroccare.
taròcos, taròcus , nm pl Definitzione genia de giogu a cartas Terminologia iscientìfica ggs.
taròpu talòpu
tarràdigu , nm: terràdigu Definitzione afitu de terrenos Ètimu ltnm. terraticu(m).
tarrainàre , vrb Definitzione forrogare in terra, sa terra, comente faent is pudhas a farrancas Sinònimos e contràrios terrare, sforrogonai.
tàrralu tàralu
tarrulàre taralàre