A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

tzístu , nm Definitzione genia de móvia cun sa manu, o sa conca, coment'e bolendho nàrrere calecuna cosa Sinònimos e contràrios acinnira, ammiada Frases mi faghet de tzistu po mi acosiare e che li andho acurtzu.

tzistúpu , nm Definitzione arma de isparare, fosile Sinònimos e contràrios fosile, isciapete, iscopeta, trumboni Frases curre cun canes e cun su tzistupu (P.Pisurzi) Terminologia iscientìfica rms Ètimu itl. schioppo.

tzíta , nf Definitzione avisu a su pretore, a tribbunale po calecunu pretu; avisu de pagamentu e fintzes genia de singiale de su chi depet acontèssere / dare tzitas = atzitzare, ispuntorzare, donai ocasioni, dare aggheju Sinònimos e contràrios tzitu 2 Frases su marisciallu che giughet una carta de bullu cun sa tzita a sa giustíssia pro li fàghere su dibbatimentu ◊ a candho est sa tzita pro cussu dibbatimentu? 2. si no farto, custa tzita est cosa de pagare! ◊ custa est sa tzita de pagamentu de sa lughe 3. Pascualinu dabat tzitas a su socronzu a mandhare su telegramma ◊ Chischedha possediat unu giosso in domo de su connau e non liu aiat mai chérfiu tzèdere: pro cussu fint sèmpere a fustes ritzos e dàndhesi tzitas Ètimu spn. cita Tradutziones Frantzesu sommation de payement Ingresu summons, payment advice Ispagnolu citación, apremio, premonición Italianu citazióne, avviso di pagaménto, premonizióne Tedescu Vorladung, Zahlungsanzeige.

tzitàde, tzitàdi , nf: citade* Definitzione logu de abbitu mannu, de gente meda, ue dhue funt is cumandhos mannos / lampione de tzitade = nau a befa, unu chi dhu'est a mustajone, in debbadas (e chi mancari si credet puru) Frases triballade, triballade, o pòveros de sas bidhas, pro muntènnere in tzitade tantos cadhos de istalla!…(F.I.Mannu) 2. lampione mannu de tzitade, aite bi ses, a ti zogare a su pudhu ’e casta?!

tzitadínu , nm, agt: citadinu* Definitzione sa persona po cantu est e istat coment'e parte de un'istadu sugeta a is leis suas, a diritos e doveres; chi est de citade, chi pertocat sa citade.

tzitài, tzitàre , vrb: atzitai, citare*, tzitare Definitzione pònnere in giustítzia a unu po calecunu iscórriu, ofesa, dannu; fintzes tzerriare cun paperi iscritu comente faet s'autoridade Sinònimos e contràrios carelare, cramari, denuntziare Frases poita no tzitat a tziu Lallu, si dh'at morta issu?! 2. no ti as a crere unu Garibaldi a ti pònnere fatu milli volontàrios e gai los tzitas a cumbatimentu!…

tzítara , nf: tzítera Sinònimos e contràrios bibbigorra, cantaganta, chíchela, cicirida, cixigraxa, sitzigarra*, sitzigolla, tzitarra Terminologia iscientìfica crp.

tzitàre tzitài

tzitàrra, tzítarra , nf Definitzione genia de bobboi a bisura de musca manna meda chi in s'istade, mescamente a oras de basca, istat sèmpere cantandho Sinònimos e contràrios bibbigorra, cantaganta, chíchela, cicirida, cixigraxa, sitzigarra*, sitzigolla, tzítara Terminologia iscientìfica crp, tibicen plebejus.

tzítera tzítara

tzitíre , vrb: citiri* Definitzione abbarrare o istare citiu; fàere istare mudu, fàere chellare Sinònimos e contràrios assamudare, atzitare, atzitire, cagliare | ctr. faedhare Frases si fint tzitios unu mamentu coment'e bintos de su mudore 2. annusocru lu brigavat e peri comare lu tzitiat.

tzítu , agt: citu* Definitzione chi no est foedhandho / pònnere su tz. a unu = fàere citire, fàere istare mudu, nàrrere a si chellare Sinònimos e contràrios mudu / cagliadu, citiu Frases commo mi as a pònnere su tzitu tue, apo a èssere briva de apèrrere buca!…◊ dae candho ses abbitandhe chin cussa zente l'imbenit chi ti cheres picare s'ampramanu de mi pònnere su tzitu!◊ ti navant "tzitu!" e devias tzitire!

tzítu 1 , nm: citu* 1 Definitzione dinare, nau in su sensu de pagu cosa Sinònimos e contràrios sodhu, tzentésimu.

tzítu 2 , nm Definitzione su tzitare, prus che àteru nau po tzerriada, mutia Sinònimos e contràrios ciamada, ciamu, giàmida, mutia, tzita*.

tzítula tzíntzalu

tzítza , nf: tiza* Sinònimos e contràrios fita, istilliada Frases giuchet sos otzales chi parent duas tzitzas de chipudha postas supra de sos ocros ◊ si at picatu duas tzitzas de pane chin sarditza.

tzitzàina tzintzània

tzítzala tzíntzalu

tzitzània tzintzània

tzítzela tzíntzalu