tzitzía 1 , nf: cicia* 1 Definitzione orrughedhu de istrégiu de terra (pratu, cícara o àteru), orrughedhu de imbidru Sinònimos e contràrios ciciu, cínciaru, tertevillu, testile 1, tzíntzaru, tzíntziri, tzitzília, zínzili Frases una broca candho si segat ita faet? faet tzitzia, no?!
tzitzía 2 , nf: cicia* Definitzione genia de bonete.
tzitziàca , nf: sitziaca, titiaca* Definitzione un'erba chi faet su frore bonu a suciare Sinònimos e contràrios gigiaca, panebane, suciameli 1, sutzasutza Terminologia iscientìfica rba.
tzitziàre , vrb: sitziare* Definitzione fàere andhare, torrare o fintzes fàere torrare agoa Sinònimos e contràrios intzitziare, trubare
tzitzibétu , nm Sinònimos e contràrios fodhine, fumàdigu, mascara, sintziniedhu, titibedhu, tzintziedhu.
tzitzícra , nf, nm: sissiglu,
tzitzigla,
tzitzirca Definitzione
gurdone de àghina pitichedhu chi sa bide bogat prus che àteru a trigadiu
Sinònimos e contràrios
campaninu,
carràmbalu,
cicillone,
iscalúgia,
pimpillia,
popurustu,
pripixone,
scalonina,
scrichilloni,
sprimpilloni,
tritiga
Terminologia iscientìfica
rbr
Tradutziones
Frantzesu
grappillon
Ingresu
grape
Ispagnolu
redrojo
Italianu
raspóllo
Tedescu
kleine Weintraube.
tzitzícru , nm Definitzione su tzimingione de sa tita, ma prus che àteru crau de linna (o àteru) chi si ponet coment'e gànciu (duos) in s'istrégiu po intrare e arrèschere s'asa (che unu mesu cricu) Sinònimos e contràrios cabígiu, cimignoni / timpiricu, tzitzíligu.
tzitziedhàre , vrb Definitzione fàere a tzintziedhu, a mascara, imbrutare cun custa cosa Sinònimos e contràrios imberdonare, infodhinai, intentiedhare*, tintiedhare 2. bi aiat chicones niedhos galu allutos e carchi traste totu tzitziedhatu.
tzitziedhàtu , pps, agt Definitzione de tzitziedhare; chi est brutu de tzintziedhu, de fodhine Sinònimos e contràrios intitibedhau 2. fachet fintas de l'acarignare lassànneli, però, in cara s'imprenta de sas manos tzitziedhatas.
tzitziedhósu , agt Definitzione chi est totu intzintziedhau, chi portat tzintziedhu Sinònimos e contràrios mascarosu, fodhinosu, tzintzidhosu Frases at postu una padedha totu tzitziedhosa Ètimu srd.
tzitziédhu tzintziédhu
tzitzígla tzitzícra
tzitzigórru tzintzigòrra
tzitzígru , nm Definitzione sa puntighedha de una fruschedha, de unu gurone.
tzítzigu , nm, agt Definitzione apenas, un'azigu, pagu pagu, nau fintzes de ccn. in su sensu de ascamosu, chi crisat / a tz. = asserru 2. ca est tzítzigu no cheret tocare sa chisina.
tzitzilía , nf Definitzione frorighedhu / tz. de porru = su frore de s'àpara.
tzitzília , nf Definitzione orrughedhu de istrégiu de terra (pratu, cícara, àteru) o de imbidru Sinònimos e contràrios cicílliu, ciciu, cínciaru, tertevillu, testile 1, tzíntziri, tzíntzulu, zínzili.
tzitzilícu , nm Definitzione est su cropu chi giaet su parasàmbene candho s'intèterat totinduna e faet essire coment'e unu tzúnchiu a boghe in su gúturu Sinònimos e contràrios cianculita, ciucullita, súcuru 1, tzaculitata, tzicorrida, tzucu / chirighita.
tzitzíligu , nm Definitzione tzimingione de tita, ma prus che àteru crau de linna (o àteru) chi si ponet coment'e gànciu o assaedhu (duos) in istrégiu po intrare e arrèschere s'asa (a mesu cricu) Sinònimos e contràrios simingioni / titilicu, timpiricu.