A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzivína tzibína

tzivína 1 , nf Definitzione crabiola, linnàmene fine e longu segau apostadamente, postu pruschetotu po istèrrere in su cuadhu armau faendho crabetura / is tzivinedhas furcaxadas de su carru = cannelas Sinònimos e contràrios bigarone, currente 2, listellu, trabitzedhu Tradutziones Frantzesu soliveau Ingresu joist Ispagnolu vigueta Italianu travicéllo Tedescu Lagerholz.

tzivinàda , nf Definitzione proidedha de abba selena, ispergiada de pagos istídhigos, de abba fine Sinònimos e contràrios modhinada, proischinada Frases custa est fraca chi s'istudat cun sa prima tzivinada Ètimu srd.

tzivinadúra , nf Definitzione su tzivinare Sinònimos e contràrios pispisonzu Ètimu srd.

tzivinài tziviài

tzivinèdha , nf Definitzione min. de tzivina, proidedha de pagos istídhigos, una passadedha de abba Sinònimos e contràrios arrosina, modhina, paspia, proischina Tradutziones Frantzesu crachin Ingresu light drizzle Ispagnolu matapolvo, cuatro gotas Italianu sprùzzolo Tedescu Spritzer.

tzivinedhài , vrb Definitzione betare o fàere pagas tzivinas, pagos istídhigos de abba Sinònimos e contràrios arrosinai, cibinare, istedhiare, lentinare, modhinare, proighinai, tziviai Ètimu srd.

tzo! , iscl: ciò! Definitzione boghe po tzerriare su porcu Sinònimos e contràrios sca!, schi!, tzoro! Frases tzo! tzo! tzo!, beni ca bufas! Ètimu srd.

tzòa , nf: atoa*, toa, tzoga, tzoba, tzova Definitzione calidades de sàlighe, genia de linna modhe e lenta de logos de abba, faet pertighedhas bonas po intèssere, bestire istrègios, fàere pischedhas e cosas deasi Sinònimos e contràrios sàbixi, sciova, tzarpa Sambenados e Provèrbios smb: Zoa.

tzoadúra , nf Sinònimos e contràrios acioadura, intzoadura.

tzoàre , vrb: acioare*, cioare Definitzione sa boghe chi faet su porcu, nau fintzes de cristianu in su sensu de murrungiare, istare a murrúngiu Sinònimos e contràrios crochidare, intzuai, tzuinai, tzuniari 2. "Uhm… Est abberu!" – tzoeit cudhu tziu.

tzoàre 1 , vrb: acioai*, tzovare Definitzione pònnere is ciòs (a is boes, a is cuadhos) Sinònimos e contràrios ferrai, intzoare / giaitare, obbilai 2. tzòali bene su copélciu a su baule!

tzòba tzòa

tzóbia , nf: zóbia Sinònimos e contràrios giògia.

tzòca , nf Definitzione su tzochiare, essire, su bogare, su èssere in tira, nau de is matas candho funt tirandho s'abba e bogandho linna noa; genia de essidura, ufradura in sa carre (mescamente in conca) po atumbada forte Sinònimos e contràrios froa, froedha / giumbu, tzulumbone / mota Maneras de nàrrere csn: èssere sa tz. de… = èssiri su tempus de…; èssere in sa menzus tz. = in sa menzus muta, in su tempus prus addatu; èssere postu in tz. = (nadu de ccn.) prontu pro fàghere carchi cosa chi piaghet 2. apenas purgada sa prima córbula de orju, est tucada a mulinu a picare su postu: fit sa tzoca de sas cotas (F.Cambosu)◊ est in sa menzus tzoca Ètimu srd.

tzòca 1 , nf: ciuca, tzuca Definitzione una genia de crucuriga longa, bona po istrégiu (tzuca de istrexu), a pònnere binu; nau in cobertantza, sa conca; arrespondhendho cun tzacu, po ifadu: tzuca! / tzuca marina o areste = corcoriga o lillu de àcua, genia de erba chi faet in s'abba (Nuphar lutea); tzuca marina bianca o areste = àtera genia de erba chi faet in s'abba (Nymphaea alba); àtera tzuca marina = genia de erba chi faet su cannàile chi assimbígiat a su cambu de sa curcuriga (Dioscorea comunis, o brodau coluvrinu, àxina de margiani, itl. tàmaro); tzuca tumbàriga = crucuriga tumbada, genia chi faet manna meda (Cucurbita maxima)/ mastru de tzuca marina = de cibudha, ciaputzu, un'improdheri Sinònimos e contràrios carabassa / conca / tzúcadha! Frases si as binu in tzuca anzena e tenes abbilidade, no trinches candho est piena! ◊ su cojúbiu est comente a bíbere dae sa tzuca: no s'ischit ite bi at ◊ at picatu sa sacheta cun pane, casu e una tzoca de abba 2. paret gai abbangaladu ma costoit bonos sensos in sa tzuca ◊ sa musa tua ti at prenu sa tzuca de néula ◊ su sale ischeriadu de tzertas tzucas no mezorat su gustu de su sugetu (V.Mura) 3. ohi, tzuca: no est gai! Sambenados e Provèrbios smb: Zucca Terminologia iscientìfica rbzc, Lagenaria siceraria Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu courge Ingresu pumpkin Ispagnolu calabaza Italianu zucca Tedescu Kürbis.

tzocàda , nf Definitzione su tzocare Frases a cada aperta de buca, candho favedhabat issu, totus l'acumpanzabant a tzocadas de manos ◊ andho e li fato una tzocada a sa zanna Ètimu srd.

tzocadòlza , nf: tocadorza*, tzocadorza Sinònimos e contràrios bicalinna, bicamata, pertungheustes, picabica, pítau, pitigone, tochedhadòrgia.

tzocadòre , nm Definitzione giogu chi si faet cun d-unu cannedhu de samucu, imbuidau, duas ballas de ortigu, una crae o frigheta de linna Sinònimos e contràrios acrabbussu, ischirtzarolu, isciapete, tzicaloru Terminologia iscientìfica ggs Ètimu srd.

tzocadòre 1 , nm Definitzione erba de santu Lenardu o de sos tidales, genia de erba chi faet una candhelita arta prus de mesu metro e in sa parte prus in punta is frores orrúbios, unu prus in pitzu de s’àteru chi pendhent a una matessi bandha, assimbígiant a tidales covecaos o sonagedhas apicadas: is fògias funt bonas po cura; a logos dhi narant thaparanu Sinònimos e contràrios istrachidhadore, pandheredha, pitioledhu, podhiale, tzacatzaca 1, tzocatzoca, tzotze Terminologia iscientìfica rba, rbc, Digitalis purpurea.