A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzòga 1 , nf Definitzione istrinta forte a su gúturu cun is manos a unu po dh'allupare Sinònimos e contràrios atzavoga, caspa, gangalita, ganghedha, puligada Frases unu cannau, una soga po sa tzoga a tie! Ètimu srd.

tzòge , nf: aciorxa, soge, tzòrgia, tzorxa, tzoxa 1 Sinònimos e contràrios antzonca, assogi, tzonca* Frases su noti s’intendiat isceti su càntidu de sa tzòrgia Terminologia iscientìfica pzn.

tzògia , nf: atògia, tògia*, tzoza Definitzione pigighedhu de cosa, tira de sola Sinònimos e contràrios tígia.

tzoíga , nf Definitzione genia de prendha de oro, de apicare Frases cherzo ispilla de conca e de petorra, unu zunchillu de ses ambucodhos, tzoiga manna e butones maduros! (M.Fronteddu) Terminologia iscientìfica prd.

tzoighédhu , nm Definitzione min. de tzou.

tzòla , nf: tola* Definitzione cambu de mata; orrugu de linna longhitu, tauledha Sinònimos e contràrios bara, stica Sambenados e Provèrbios smb: Zola.

tzòllere , nm: tòllere* Definitzione arrasigadura de su gúturu, genia de mucu Sinònimos e contràrios carràschiu, grúspidu, ispudu, larodhu, salchedha, scupidura.

tzolòche, tzolòco tzelòco

tzolócu , nm: atolocu* Sinònimos e contràrios carralzu, isgrígliu, moida Frases mi nche fipi apresiau chene fàchere tzolocu.

tzoloría tzirolía

tzoloríre , vrb Sinònimos e contràrios inceurrare, inseurriri, rampudhire, tidhire, tzeurrire, tzorulare.

tzolòve , nm Definitzione pigighedhu fine de nie, ispergiada de froca.

tzòmbaru , nm Definitzione calidade de lua Terminologia iscientìfica rbl, Euphorbia characias Ètimu itl. totomaglio.

tzómigu , agt: ciómigu Definitzione chi tenet pecu, difetu (mescamente a ogos), istrupiau; fintzes chi est iscassu Sinònimos e contràrios enzosu mendhecosu, pecosu / irvàlitu, isente / mancante Frases chie est tzómigu non si podet mòvere.

tzòmpa , nf Definitzione tzitzonedhu, su tretu ingrussau de s'arraighina ingrussau, pruschetotu de unas cantu matas, pagu pagu asuta de terra, a pígiu Sinònimos e contràrios cioca 1, cocina, cossighina, cotzigone, mola, soca 1 Frases depiat andhare a bogare tzompas ◊ sa chessa, s'ozastru, su castanzarzu faghent a tzompa, suta ◊ apo tribbulau tirandhe tzompas e carrendhe chessa Terminologia iscientìfica rbr Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bûche Ingresu log Ispagnolu cepa Italianu ciòcco Tedescu Baumstumpf.

tzompédhu tzimpédhu

tzomporodhúdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est mannatzu de carena Sinònimos e contràrios acadhionadu, tzúricu Terminologia iscientìfica zcrn.

tzònca , nf: cionca, sonca, tonca, tzonga, tzunca Definitzione tzonchita, genia de pigione chi essit a denote: in Sardigna che abbitat in passera, che faet s'ierru e nidat puru: sa boghe chi faet candho cantat, ispiuncu Sinònimos e contràrios antzonca, assogi, intzonca Frases sa tzonca est intzunchiendi notesta, trista che campana addopiendi ◊ est tristu che sa tzonca ◊ derisero una tzonca si ch'est bolada sola…◊ sa tzunca cantavat ammutos serente a su putzu Sambenados e Provèrbios smb: Zonca Terminologia iscientìfica pzn, otus scops scops Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu petit duc Ingresu horned owl Ispagnolu autillo Italianu assiuòlo Tedescu Zwergohreule.

tzònca 1 , nf: sonca 1 Definitzione viola, genia de frore Sinònimos e contràrios bàilcu, violedha Sambenados e Provèrbios smb: Zonca.

tzònca 2 , nf: ciòncia*, tzontza Sinònimos e contràrios ciodha, imbreachera, tzuadhina 1 Frases imbreagone, si pitzigaiat una tzontza donzi sero! ◊ de custu cannonau ndi aprofitu po mi pigai una bella tzonca (G.Tatti) Sambenados e Provèrbios smb: Zonca, Zonza.