A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzórulu , nm: tzúrulu Definitzione cambighedhu nou o ànima chi bogant is sèmenes cumenciandho a naschire / èssere a tzúrulu de sudore, fàcheresi a tzúrulu de abba = isciustu colagola, cun s'abba calandho a tziri, istidhigandho meda Sinònimos e contràrios inseurru, serione, tudhu, tzaurra.

tzòrxa tzòge

tzòta , nf: aciota*, ciota Definitzione tira longa de corria fata po iscúdere (ma fintzes àteru podet serbire o fàere de tz.); a logos dhu narant a una genia de pilu de seda (deosi po su colore) chi s'ispiga de su moriscu ndhe bogat in punta Sinònimos e contràrios aciotu, gigota, làtigu, passillu, tziraónia Frases faghiat tzotas de pilu cadhinu e las bendhiat a mesu reale ◊ onzi tantu mi azis dadu unu corpu, ma unu babbu bonu no istràviat sa tzota! 2. seo a illúinos: gei mi est calada sa tzota!…

tzòtza , nf: ciòcia* Definitzione sa pudha chi frochit, frochindho / èssere in tz. = èssere in gnogna, istare ibertandho Sinònimos e contràrios croca 1 / ttrs. tzotza Frases tzotzas e pudhighinos istaiant raspendhe in giru ◊ bi aiat tzotzas e pudhighinos Tradutziones Frantzesu poule couveuse Ingresu brood-hen Ispagnolu clueca Italianu chiòccia Tedescu Glucke.

tzòtza 1 , nf Definitzione porcu fémina; nau in cobertantza, fémina mala, pagu séria / fàgheresi a tz. = imbrutare meda, acoment'e unu procu, fàgheresi a befe 2. no ndhe baliat sa pena de si leare matana pro duas tzotzas chi l'aiant trampadu a s'iscufidada 3. fit brutu, púdidu, a tzotza, ischintuladu ◊ imbriagos, si faghiant a tzotza!

tzotzàda , nf Definitzione su tzotzare; is oos e is pigionedhos (de pudha e de pigione) frochios e naschios a una borta Sinònimos e contràrios frucida, tzutzida Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu couvée Ingresu clutch Ispagnolu echadura, pollada Italianu covata, nidiata Tedescu Bruteier, Brut.

tzotzàre , vrb Definitzione arregòllere e mantènnere is oos asuta in caente po fàere naschire is pudhighinos, comente faent is pudhas (binti una die) e is pigiones chi si cicint in pitzu; fàere sa boghe de sa pudha candho est cicia in is oos o portat is pudhighinos piticos Sinònimos e contràrios acloai, chiochire, clocire, crochidare, forcire, tzotzire Frases sunt giagarendhe a pedra de frundha sa rúndhine assussegada tzotzendhe Ètimu itl. chiocciare.

tzòtze , nm Sinònimos e contràrios pandheredha, podhiale, tzacatzaca 1, tzocadore 1, tzocatzoca Terminologia iscientìfica rbc.

tzotzídu , pps, agt: tzutzidu Definitzione de tzotzire; nau de s'ou, chi est frochiu o fintzes isciaculadori, guastu; nau de gente, chi est intzimiau, pigau de ccn. male Sinònimos e contràrios crochidu / incimiau, sentinau, temadu, tunconidu Tradutziones Frantzesu couvé, couvi, maladif Ingresu brooded, sickly, rotten egg Ispagnolu empollado, enfermizo Italianu covato, barlàccio Tedescu ausgebrütet, faules Ei, faulig.

tzotzímine , nm: tzotzúmene Definitzione brutore, su èssere brutos coment'e porcos Sinònimos e contràrios brutore, cadhossímini, cadràngia, caldíngiu, lorra, muga, sudre | ctr. limpidore, netesa Frases su tzotzímine fintzamentr'a trugu, iscurtzos, nudos, a chiza de malària, prenos de rusta, púlighe e preugu Ètimu srd.

tzotzíre , vrb Definitzione arregòllere e mantènnere is oos asuta in caente cicindhosi in pitzu po fàere naschire is pudhighinos, comente faent is pudhas (binti una die) e is pigiones in su niu; fàere sa boghe de sa pudha candho est cicia in is oos o portat is pudhighinos piticos; nau de ideas e sentidos, su dhos fàere crèschere e contivigiare fintzes a giare un'arresurtau Sinònimos e contràrios acloai, chiochire, clocire, cocolae, crochidare, forcire, neulire, tzotzare* Frases nidos lassados cun s'ou tzotzidu ◊ sa rúndhine tzotzit 2. galiotos a préides unidos sunt tessendhe tírrias e brigas isfoghendhe sos ódios tzotzidos (P.Mereu)◊ su dolu tzotzit fortzas noas in sa carena Tradutziones Frantzesu couver, glousser, féconder Ingresu to brood, to fertilize Ispagnolu empollar, cloquear, fecundar Italianu covare, chiocciare, fecondare Tedescu ausbrüten, brüten, befruchten.

tzòtzo , nm Sinònimos e contràrios arrassanajolu, passailanti Terminologia iscientìfica pzn.

tzòtzo 1, tzotzói , nm, agt: ciòcio*, tzotzu 1 Definitzione prus che àteru in su foedhóngiu de o po is pipios, porcu; cosa fata male, improdhu; nau de ccn., chi est totu brutu Sinònimos e contràrios pólcu / abbaunzu, aciorodhu, coredhu, porcheria / brutu Frases s'est fatu brutu che tzotzo, che tzotzu 2. as atza de los giamare "poesia" totu sos tzotzos chi tue impiastas, ma est totu un'imbrunzumu su chi impastas! 3. su riu est diventadu cumbessu, brutu, isciumosu, tzotzu.

tzotzòne , nm: ciocioni Definitzione porcu, prus che àteru po nàrrere chi unu est brutu o chi s'imbrutat che unu porcu.

tzotzórju , nm Sinònimos e contràrios tatarógiu*, tzatzarou.

tzotzoròi, tzotzoróju, tzotzorróu tzatzaróu

tzótzu , agt Definitzione nau de ou, chi est ingendrau, o guastu, isciaculadori Sinònimos e contràrios ciucitu, loguniu, tzotzidu Ètimu srd.

tzótzu 1 tzòtzo 1

tzotzúmene tzotzímine

tzóu , nm: ciou, tzovu Definitzione genia de púncia, prus che àteru a conca grussa (pl. tzoos, tzos): una calidade de ciòs dhos ponent a ferrare cuadhos, boes, àinos / min. tzoighedhu Sinònimos e contràrios aciolu, cioi, unciou Maneras de nàrrere csn: a tzos chi lu fetant!, a tzovos de cabadhu los facant! = zenia de frastimu; èssere cosa de tzou (nau de unu)= èssiri cosa de giudu, bonu o bellu a ccn. cosa; no ndhe fàghere ne crau e ne tz. de unu, ne tzou e ne tzau = no arrennèsciri a dhu cumandai, a si ndi fai meri, a dhu ghetai in pinta; no ndhe fàghere una de tzou = no fai nudha bèni, mancu una de pòdiri andai bèni Frases unu corfu a su ferru, unu a s'incúdine, sichiat a ischertzare ferru e a fàchere tzoos e ferros de boe ◊ su rellozu lu tenzo apicadu a unu tzou in su muru ◊ unu tzou li ponzo a su cosinzu 2. non ses como cosa de tzou pro gulpa de s'idea tolta! ◊ no bi ndh'at unu de tzou de cussos pisedhos! ◊ mutu che tzou, est sichitu a annare a su travàgliu ◊ no ndhe poto fàghere ne crau e ne tzou, de isse ◊ de tantas chistiones sentza fundhu no ndhe at bogadu ne crau e ne tzou Sambenados e Provèrbios smb: Zou Tradutziones Frantzesu clou de ferrure Ingresu nail Ispagnolu clavo baladí, claveta Italianu chiòdo da maniscalco Tedescu Hufnagel.