tzòva tzòa
tzovàre tzoàre 1
tzovàu , pps, agt Definitzione de tzovare; nau de iscarpas, chi portant su fundhu fatu a bullitas Sinònimos e contràrios imbullitadu 2. zuchiat iscarpones tzovaos.
tzóvu tzóu
tzòxa , nf Definitzione frorighedhu de padente, genia de viola Terminologia iscientìfica frs.
tzòxa 1 tzòge
tzòza tzògia
tzu , art: ciú, su* Definitzione artículu mascu po númene síngulu comente dhu narant a logos candho arresurtat apustis de is prep. in o cun Frases est papendi a farrancaras cun tzu runcu totu brutu ◊ in tzu tianu dhoi at tres chilus de petza ◊ naramidhu tui, toca, ma in tzu sériu!
tzuadhía, tzuadhína tziodhía
tzuadhína 1 , nf Sinònimos e contràrios ciodha, ciòncia, imbreachera Frases est una tzuadhina de nudha, sa chi poltas!…
tzúbbu , nm Definitzione genia de lacu mannu Sinònimos e contràrios orcili.
tzúca tzòca 1
tzucàda , nf Definitzione su tzucare; móvia o fata de macu, chentza istare pentzandhodhoe meda, po arrennegu; fintzes briga chi si giaet a unu Sinònimos e contràrios tucada Frases e a inue est sa tzucada a bestiolu, Pera? Ètimu srd.
tzúcadha! , iscl Definitzione genia de foedhu de arrennegu, de tacu, candho no si bolet arrespòndhere a s'àteru Sinònimos e contràrios tzuca! Frases chie ne li leat capu de su chi cheret nàrrere a tzúcadha? Ètimu srd.
tzucadúra , nf Definitzione su tzucare; sa essia chi faet su bestiàmene su mengianu po pàschere Sinònimos e contràrios essida, tucada Ètimu srd.
tzucàe, tzucài , vrb: tocai* 1, tzucare, tzucari Definitzione cumenciare unu camminu, unu viàgiu, cumenciare a camminare, a fàere calecuna cosa; fintzes lòmpere cun arrennegu a ccn., po dh'iscúdere, tocare, bogare a fora, fàere fuire Sinònimos e contràrios abbiare 1, andai, infusilare, insucai, mòere, tzochiare Frases sa cosa de papae dh'iant preparada prima de tzucae a campu ◊ unu noti fait finta de andai a si crocai e tzucat a bíngia ◊ tzucat a curri, a nai, a pràngiri ◊ a it'ora seis tzucaus? 2. si dh'incòciu, cussu molenti dhu tzucu a puntara de pei! ◊ tzucàndhemi sa cara mi seo abbizau ca portia fumàdigu 3. a logus alluint is fracheras po nci tzucai is ànimas malas…
tzucamarína , nf Definitzione cosa de pagu contu, chentza imprastu, chi no est de giudu Frases como cherent documentos in bullu pro dogni tzucamarina.
tzúcara , nf: ciúcara* Definitzione genia de pische de mare, piticu, cantu a una sardina ma prus grussu e ladu, unu pagu in colore birde, cun d-unu mància niedha in fiancos, pintirighinos asulos, cun iscata chi tocandhodha est arrasposa Sinònimos e contràrios ciàula, menduledha.
tzucàre, tzucàri tzucàe
tzúcaru , nm: ciúcuru, itzúcuru, súcaru, túcaru*, tzúcoro, tzúcuru Definitzione sa sustàntzia druche de is erbas, frutuàrios e àteros alimentos, fata de idrados de carbóniu: su tzúcuru industriale est a farinedhos, biancu (segundhu sa genia) e ndhe faent de sa barbabbiètola (biarava), de sa canna de tzúcuru Maneras de nàrrere csn: èssiri una pasta de tz. = (nadu de unu), èssere de naturale bonu meda; tz. mascavau = arrubiastu; pàrrere tzucaredhu = bonu che tzúcuru Frases ge no dhi as a ai ghetau tzúcuru meda: dhu scis ca mi praxit unu pagu marigosu, su cafei?! ◊ piga unu pistocu e atzunghe tzúcuru, si est pagu!◊ isse zuchiat semper in buca paràulas vonas pro totu, che pretedhas de tzúcaru in buzaca pro pitzinnos.