A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

tzuedhía tziodhía

tzuédhu, tzuéllu tzoédhu

tzufebbécu , agt Definitzione nau de ccn., chi est o istat totu iscrabionau, cun is pilos betaos apare, chentza de petenare Sinònimos e contràrios ispilusadu, tzufudu.

tzufitzúfi , avb Definitzione caminare tz. = a conca bàscia, immarriu.

tzúfiu , nm Definitzione s'àlidu, fintzes candho est peleosu, coment'e sorrogu Sinònimos e contràrios isúfiu, súbidu, sulu Frases s'intendit su tzúfiu de unu cani morendisia Ètimu itl. soffio.

tzúfu , nm: ciufu* Definitzione chirrionedhu de pilos (ma comente abbarrat separau in conca, mescamente chentza petenare), pubusone de lana, de erba / tz. ’e beca = conca de craba, nau de fémina, de picioca chi no si pètenat o fintzes a disprétziu Sinònimos e contràrios cherrione, cirru, cucuredhu, pubusa, pubusone 1, tipisone Frases tzufu ’e beca, no ti podes ispizare, no?! ◊ chin cussu apo gherrau a manu a tzufu 2. in sa vintza no bi at mancu unu tzufu de erva: est totu bene miramentatu ◊ chissae chi sos veranos no addurchent s'isperdíssiu de custos istradones cun tzufos de armulata e de tandha.

tzufúdu , agt Definitzione chi est a tzufu longu, iscrabionau, cun is pilos chentza petenaos Sinònimos e contràrios tzufebbecu Ètimu srd.

tzufulàriu , agt Definitzione nau de ccn., chi est a tzufu longu, iscrabionau Sinònimos e contràrios tzufebbecu Ètimu srd.

tzúga , nf Definitzione genia de bobboi pitichedhu (de tantas calidades), ifadosu, cun is alas, bàtoro francutzedhas a parte de asegus, duas ananti: faet in logu de abbas firmas, punghet po suspire su sàmbene e podet fintzes (s'arratza anopheles) pònnere s'infetu de sa malària o (a logos) de àteras maladias; sa puntura faet a iscrafíngiu / famiu che sa tzuga = famidu meda Sinònimos e contràrios sínciu, síntziri 1 Frases s'ària est impestada de tzugas chi produint frebba ◊ chi dh'ispítzulat púlighe o tzuga, tàndhoro cumènciat a iscadràngios, iscrafèndhoro ◊ est a papíngiu po sa tzuga e su muschitu ◊ si est fatu pitiu che una musca, antzis, che una tzuga Terminologia iscientìfica crp Ètimu srd.

tzugàda , nf: sugada Definitzione cropu giau cun sa manu a su tzugu Sinònimos e contràrios ibbatulada, iscabbessu, iscabessada Frases no si podint pentzai totu is imprassadas, tzugadedhas, is ispítzulus mancai de fradis, chi Opinedhu iat arriciu in cussa cumboja de atoris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu claque Ingresu slap Ispagnolu pescozón Italianu scappellòtto Tedescu Kopfnuß.

tzugàle , nm Definitzione sa mola de su tzugu, sa petza de su tzugu de su pegus pangau Terminologia iscientìfica crn.

tzugàna , nf Definitzione collu de camisa, in su costúmene de s'ómine Sinònimos e contràrios tzugaredhu.

tzugarédhu , nm Definitzione collu de camisa Sinònimos e contràrios tzughera, tzughitu.

tzughèra , nf Definitzione in sa camisa de su costúmene de s'ómine, su collu imbidonau, artu meda Sinònimos e contràrios tzugaredhu, tzughitu Ètimu srd.

tzughítu , nm: tzuglitu Definitzione collu de camisa Sinònimos e contràrios bàbaru, tzugaredhu, tzughera Frases camisa sentz'e tzughitu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu col Ingresu collar Ispagnolu cuello Italianu bàvero Tedescu Kragen.

tzughixédhu , nm Definitzione tzugu piticu.

tzuglítu tzughítu

tzúgliu tzúciu

tzugnài , vrb Definitzione zumiare comente faet sa bardúfola ballandho Sinònimos e contràrios drinnire, dummidare, zumiai.

tzugnédhu , nm Definitzione lua burda o luedha, una calidade de lua chi faet pitica, genia de erba linnosa chi bogat unu latighedhu toscosu Sinònimos e contràrios latóricu, luixedha / cdh. rutzedhu Terminologia iscientìfica rbl, Euphorbia helioscopia Tradutziones Frantzesu petite éclaire Ingresu sun spurge, wart grass Ispagnolu lechetrezna girasol Italianu calenzuòla Tedescu Sonnenwolfsmilch