tzucheréri , nm Definitzione chie faet e bendhet tzúcuru.
tzuchiàre tzochiàre
tzuchíta , nf Definitzione tzuca minore Sambenados e Provèrbios smb: Zucchitta.
tzuchitàdu , agt Definitzione chi est alligru a binu, chi at bufau Sinònimos e contràrios alluchitadedhu, inciadiu, piciuau, tzuchitu Frases "Bravu tiu mé!" li abboghinaiant mesu tzuchitados sos àteros Ètimu srd.
tzuchítu , agt Definitzione chi est alligru a binu Sinònimos e contràrios alluchitadedhu, ciucu, inciadiu, piciuau, tzuchitadu.
tzúciu , nm: ciugu, itzugu, sugu, tzucru, trucu*, tzúgliu, tzugru, tzugu Definitzione parte de sa carena, su tretu de su gúturu, tra is codhos e sa conca, cunsiderau totu pínnigu; a parte de asegus mola de su tzugu, ananti bula Sinònimos e contràrios butuju, tzúgulu Maneras de nàrrere csn: annou de su tzugu = mela de su gúturu, su nodu, o figu, nughe de sa bula, o nú de su gúturu; mola de tzugu = (nadu de ccn.) tontu, pagu abbistu; tzugu de buciuca, de ampudha = su nasedhu, su tuturigu; tzugu de camisa = collarinu, tzughera; pigai a unu a su tzugu, pònnere su pè in su tzugu a ccn. = obbrigàrelu a fàghere su chi no cheret; segai, messai su tzugu a unu = arruinàrelu; filu de tzugu = male de trugu; èssere a cordas de tzucru = a male de trugu; it'e fàghere a tzugu = meda, fainas a meda Frases su pride at picau s'iscapolàriu atacau a unu cordone e liu at postu in su tzúciu (D.Murru)◊ ananti in su tzugu portaus su gúturu, apalas su pistidhu ◊ chi dh'iat fatu cun mei dhi emu arrogau is cannitas de is cordas de su tzugu ◊ su pitzinnu si at issaponatu su tzucru e sos bratzos ◊ est piludu in tzugru 2. bella vida emu passau cun cussu mola de tzugu: mellus morta! ◊ no dhi fuo poninne su pè in su tzugu: podiat fàghere comente cheriat! Terminologia iscientìfica crn.
tzuconài , vrb: assuconai*, sunconai, tzunconai Definitzione prànghere a suncutu, a meda, de no pòdere mancu torrare àlidu Sinònimos e contràrios assungurtai, assupedhare.
tzucòni , nm Definitzione genia de bémida, de tzúnchiu, de mancamentu de àlidu chi pigat a chie est o fut pranghendho a meda Sinònimos e contràrios acoramentu, assupedhu, atzuconamentu, singurtu, tzúcuri Ètimu srd.
tzucorài, tzucoràre , vrb: atzucurai*, tucarare, tzucurai Definitzione pònnere o betare tzúcuru, indrucare cun tzúcuru Sinònimos e contràrios intucarare 2. mi papu is pirichitus bèni tzucoraus ◊ si fachiat sa tzorronata bennenne catzas e uvusones tzucoratos.
tzucorèra , nf: tucherera*, tzucurera Definitzione istugighedhu po dhue pònnere su tzúcuru, po dhu pigare a cocerinu cocerinu Sinònimos e contràrios cdh. tzucarera Frases ndi pigu sa tzucurera, tanti immoi si usat a passai su cafei bellu e cundiu.
tzúcoro tzúcaru
tzúcu , nm Definitzione cropu chi giaet su parasàmbene candho s'intèterat totinduna e faet essire coment'e unu tzúnchiu a boghe in su gúturu Sinònimos e contràrios cianculita, ciucullita, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu Frases naramí una faba po mi passai su tzucu! Ètimu srd.
tzúcu 1 , agt: ciucu* Definitzione chi at bufau, alligru a binu Sinònimos e contràrios bufadu, imbreacu, tzuchitu Frases cantaiaus finas a s'arbéschia e finiat chi a chie si fuliaiat innoghe, a chie in cudheni, mesu tzucos de sa bufera (L.Pisano).
tzuculài , vrb Sinònimos e contràrios isciucare, isciaculai, tzaculedhare.
tzuculàte tziculàte
tzuculatèra tziculatèra
tzuculítu, tzucullítu tzaculítu
tzucullínu , nm Sinònimos e contràrios tzaculitu Frases seu a tzucullinus.
tzúculu , nm: súcuru 1 Definitzione cropu chi giaet su parasàmbene candho s'intèterat totinduna e faet essire coment'e unu tzúnchiu a boghe in su gúturu Sinònimos e contràrios cianculita, ciucullita, tzaculitata, tzicorrida, tzitzilicu Frases no ti passat prus, custu tzúculu!… Ètimu srd.
tzuculuntzàina , nm Sinònimos e contràrios bantzicadura, nannicadorju Ètimu srd.