tzopitài , vrb: atzopitai Definitzione brinchidare ballandho, ballare Sinònimos e contràrios aciapitai, istripitare, sciampitai.
tzopitzópi , avb: ciopiciopi, topitopi* Definitzione manera de camminare de chie est tzopu / andai o fai su passu tz. Sinònimos e contràrios atzopiatzópia, topigatópiga.
tzópu , agt, nm: ciopu,
issopu,
sopu,
topu Definitzione
chi o chie tenet difetu de andhadura, camminat coment'e faendhodhi male una camba o unu pei, siat po dolore chi portat o dannu chi at tentu, e camminandho s'incrubat de prus a una parte
Sinònimos e contràrios
bisancu
Maneras de nàrrere
csn:
camminai a pei tzopu = andhare a unu pè, a pincaredhu; mincídiu tzopu = fàula romasa, chi si connoschet dereta; versu tzopu = prus curtzu, chi bi mancat carchi síllabba; annare a tzopedhu = a topu
Frases
est benendi un'ominedhu mesu tzopu ◊ pacu bene meu: fipo tzopu, isarchilatu! ◊ Tzilipu l'imbidiaiat sa balentia de ballatore, macari tzopu a unu pede
Tradutziones
Frantzesu
boiteux
Ingresu
limping (person)
Ispagnolu
cojo
Italianu
zòppo
Tedescu
hinkend,
Hinkende.
tzorcisàrgiu , nm Definitzione logu prenu de sorci, de tupas, de matighedhas piticas Sinònimos e contràrios crachi, frascarzu, matarzu Frases a bias su lúmene de su logu boliat narre ca igui dhue teniat matas mannas, o dhue teniat unu tzorcisàrgiu.
tzòrcoro tziòcoro
tzòrfa , nf Sinònimos e contràrios sorba, suerva, supelva, supurva, trueba Frases compare Antoni tenet arrescotu, Orrofaele tzorfa, pira e mela.
tzòrgia tzòge
tzorgolínu , agt: sorgolinu* Definitzione genia de intina de animales a ispertiadas múrinas.
tzórighe , nm: ciórighe*, gióriga, sórixi Definitzione chirisi de perca, genia de pigione pitichedhedhu.
tzorighína , nf: ciorighina, sorichina* Definitzione ispina de topis o ispina tzorighina, genia de tupa ispinosa: in calecunu logu dhi narant fintzes tiria che a unas cantu àteras linnas ispinosas meda Sinònimos e contràrios tiriabburda.
tzorobédhu , nm Sinònimos e contràrios
tambedhu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
insistance
Ingresu
insistence
Ispagnolu
insistencia,
machaconería
Italianu
insistènza,
nòia contìnua
Tedescu
Eindringlichkeit,
Belästigung.
tzorodhài, tzorodhàre tzarodhài
tzoródhu , nm: aciorodhu* Definitzione cosa fata male o nada a s'afaiu, betada apare chentza régula, isconciada; un'imbriagu Sinònimos e contràrios abbaunzu, abbunzadura, afioncu, coredhu, impiastru, inciapudhu, inciorodhu, indróvigu Maneras de nàrrere csn: fàghere a ccn. a unu a tz. = bogàreli cosas chi no sunt, nàrrerendhe male, fàgherelu a befe; ifustu a tz. = colagola, tirchiatírchia Frases sas féminas no bient ne binu e ne abbardente e si la diant leare a morte si lis diant cumbidare unu ticu de tzorodhu o de filuverru ◊ sa cosa lassada a còchere tropu si fachet a unu tzorodhu 2. semus faghindhe custu mundhu a tzorodhu pro carrarzare sos pecos cun sas fàulas Sambenados e Provèrbios smb: Zoroddu.
tzorolíre tzoloríre
tzorómpis , nm: tzorrompi Sinònimos e contràrios
agilestru,
atalighelte,
caixedha,
coxueta,
lucesti,
sintzirigheta,
talaerta,
tilicherta
/
caboru,
colobra
Terminologia iscientìfica
anar
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
lézard,
couleuvre
Ingresu
lizard,
grass snake
Ispagnolu
lagartija,
culebra
Italianu
lucèrtola,
bíscia
Tedescu
Eidechse,
Natter.
tzorroíga, tzorroígu , nf, nm: sorroigu, tzurruigu Definitzione greme longu longu chi faet in s'istentina de animales (cuadhos), ma chi che passat a sa gente puru (móssigat e faet a dolore forte, a puntas); greme chi ponet a sa petza guasta, sa cria chi ponet sa musca in sa petza, fintzes bobboi longu de terra Sinònimos e contràrios tilingione / saliscione, sorda, tzarriga* 2. is fuedhus suus dhi ant istichiu in conca unu tzorroigu chi no dhus lassat asséliu Terminologia iscientìfica crp.
tzorrómpi tzorómpis
tzorronàta , nf: gerronada*, zoronada Definitzione die de trebballu; su badàngiu, sa paga, su trebballu de una die.
tzorulàre , vrb: tzurulare Definitzione bogare su tzórulu, sa tzéurra, nau de sèmenes e de erbas naschindho Sinònimos e contràrios inceurrare, inseurriri, rampudhire, tidhire, tzeurrire, tzorolire.