tzirriólu , nm, nf: terriolu* Definitzione babboi de soli, genia de bobboi niedhu a corros longos totu nodos chi essit in is beranos; a logos, su tzuntzurredhu Sinònimos e contràrios carrintolu, corriluna, corrimpala, pesabesa, tintirriolu / alaepedhe, arratapignata, cincidedhu / ttrs. tzirriora Terminologia iscientìfica crp, anar.
tzirriólu 1 , nm Definitzione min. de tzurru, fintzes arrigàngiu, corighedha de abba Sinònimos e contràrios salautzu, tírulu, tzirrighedhu Frases su piciochedhu est arrutu e abarrau in terra: unu tzirriolu de sànguini si est ispartu in su cimentu… (F.Pilloni).
tzirriólu 2 , agt Definitzione chi tzinchírriat Sinònimos e contràrios tzichirriosu Frases custa est una cadrea tzirriola Ètimu srd.
tzirriósu , agt Definitzione
chi faet tzinchírriu, coment'e de cosa chi girat arrasigandho, sidhia, chentza unta; nau de unu, chi no est modhe in su arrespòndhere e in su fàere, chi est porosu, severu
Sinònimos e contràrios
tzichirriagiolu,
tzichirriosu
/
arritzonidu,
crispudu,
strugnu
Frases
cancellus arruinaus e tzirriosus si ant a obèrriri
2.
ómine tzirriosu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
grinçant,
bourru
Ingresu
squeaking,
grumpy
Ispagnolu
chirriante,
arisco,
huraño
Italianu
cigolante,
bùrbero
Tedescu
knirschend,
mürrisch.
tzirriotíre , vrb Definitzione bogare su tzirriotu, su sirione, cambu nou, naschindho, nau de erbas e sèmenes Sinònimos e contràrios asserionare, inceurrare, incirrionire, ingrilliri, inseurriri, rampudhire, serire, sirigare, tidhire Ètimu srd.
tzirriótu , nm Definitzione tzeurra de erba naschindho Sinònimos e contràrios cirrione, inseurru, serione.
tzirriundhàre , vrb Definitzione its (S'Ischíglia 10,92,312) abboghinare?, cantare? Frases si ponzesit a tzirriundhare in cussos logos de incantu visitendhe giardinos fioridos e bodhendhe frúture lichita (T.Masala).
tzirròne , nm: chirrione* Sinònimos e contràrios cirru, ciufu, pubusone 1.
tzirrulía tzirolía
tzíru tzíriu
tzirulàre , vrb: ciurulare Definitzione istare a tzíulu, a píulu, comente faent is pigiones, is pudhighinos Sinònimos e contràrios ciarrulare, cirolitare, ciulai, piliare, piulai, spibisai Frases puzonedhos chi s'aera sulcades tzirulendhe Ètimu srd.
tzirulía tziloría
tzirulíre , vrb Definitzione bogare su tzíriu, tzeurrare, nau de is sèmenes naschindho / pps., agt tziruliu Sinònimos e contràrios inceurrare, tidhire.
tzirulítu , nm Sinònimos e contràrios fruschiajolu, fruscitu, pipioledhu, tziullete Frases azommai su vízile che ingullit su tzirulitu!
tzírva , nf Definitzione bena, benatzu ue creschet erbas grassas, tzinnia e giuncu, fintzes matedu cracu, logu de matedu Frases ne murus, tzirvas e ispéntimus ti firmint! ◊ sa tzirva fiat prena de giuncu, aciuvada totu s'annu in d-unu lurdagu prenu de síntziri Terminologia iscientìfica slg Ètimu ltn. silva.
tzíspa , nf: cispa* Definitzione ischintídhia chi brínchidat de su fogu / irghelàresi che tz. = essire che coete, che lampu; lestru che tz. = meda Sinònimos e contràrios chinchidha, cinciriga, fraidha, ichinchidha, istenchidha, pispidha.
tzispeàdu , agt Sinònimos e contràrios incespiadu, ranninadu.
tzíste , nf Definitzione busciuchedha chi si dhue faet in d-un'arremu, a bisura de tumore, e ue si arregollet cosa: dha faent unas cantu maladias Sinònimos e contràrios broca 2 Terminologia iscientìfica mld.
tzistèrra, tzistérru , nf, nm: chisterra* Definitzione genia de fossu tundhu fundhudu a muru o bartza manna po arregòllere abba.
tzísti! , iscl Definitzione citi!, mutu!, incidu a si citire, a chellare Frases no bastant sos tzistis pro calliare tue!