foressídu , agt: foressiu,
forexidu Definitzione
de foressire; chi est essiu fora a bandhidare, chi est bandhidandho
Sinònimos e contràrios
bandhidu,
dogau
/
desessidu,
dischissiau
2.
ómines foressidos e pastores bi ant agatadu asilu in malas seras (S.Casu)◊ no cheria crèere chi sa família axuaiat sos foressidos, chi cuguzaiat sos betadomos ◊ medas de sos foressidos de Nure aiant su sàmbene atossicadu dae totu su male passadu ◊ sigo a iscríere allegàndhedi de custos bandhuleris foressios (C.Frau)
Ètimu
spn.
forajido
Tradutziones
Frantzesu
réfugié politique,
en fuite
Ingresu
outlaw,
on the run
Ispagnolu
forajido,
prófugo
Italianu
fuoruscito,
latitante
Tedescu
ausgetreten,
flüchtig.
fràta 1 , nf Definitzione
genia de distacu o segada de músculu aintru, in sa carena, po un’isfortzu mannu fatu a cropu; su dolore chi si sentit; in cobertantza, brulla mala
Sinònimos e contràrios
frapu,
fritia,
illatzada
3.
sa nonna at cumpresu sa frata, giamat sa neta e li narat: Ninna mia, no ponzas cabu a sos ómines! ◊ abbà custa frata: istanote ridimos!
Sambenados e Provèrbios
smb:
Fratta
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
déchirure musculaire,
douleur musculaire
Ingresu
sprain,
pains in the joints
Ispagnolu
tirón
Italianu
strappo muscolare,
dolóre articolare
Tedescu
Muskelriß,
Gelenkschmerz.
frúsa 1 , nf, nm: frúsia 1,
frusu,
frúsua Definitzione
fortza e moida de bentu forte, o fintzes moida manna coment'e de bentu o de àteru chi passat o essit a fortza; genia de moida chi s'intendhet in conca; chedhita o cosas una aifatu de s'àtera
Sinònimos e contràrios
frusiada,
isbúvulu,
traconarja
/
fibera,
fiotu,
tropa
/
fuliénsia
Maneras de nàrrere
csn:
f. de sànguni a conca = ira ’e sàmbene; fuiri a f. = fàghere che bentu, fuindhe; cúrrere che frúsia = che bentu; tímiri a frúsua = meda
Frases
sa frusa de su bentu dh'iat intimorigiau ◊ sa navi incumentzàt a s'isciusciai sendu ferta de sa frusa de is undas ◊ apu inténdiu custa frusa: "Bah, pruendi est", mi seu fatu, e fiat isciopau su tubbu de s'àcua! ◊ ohi, mi est pigau su frusu a is origas!◊ s'abba de su grifone essit cun bella frúsia
2.
s'intendiat sa frúsia de su fogu tzacarrendi ◊ comenti si funt bolaus, is cruculeus ant fatu una frúsia cun is alas ◊ sa frúsia de is portas e su tremuleu de is finestrinus
3.
candu mi pigant cussas frúsias a conca no cumprendu prus nudha ◊ de comenti apu inténdiu cussu piciocu seu a frúsias a conca ◊ una frúsua… dànghiri, e m'iscapat a prànghiri!
4.
in su ribu bi aiamus acatau una frusa de pitzinnos ◊ che fritzas iscurrent sos versos totu in frusa ◊ su sínnicu est arrivatu chin d-una frusa de impiegatos ifatu
5.
atacat a fuiri a totu frusa, pariat una balla de iscupeta ◊ is mortus dhus timiaus a frúsua
Ètimu
ctl.
enfusa
Tradutziones
Frantzesu
force du vent,
cohorte
Ingresu
fury of the wind,
swarm
Ispagnolu
fuerza del viento,
séquito
Italianu
fùria del vènto,
codazzo
Tedescu
Rasen des Windes,
Schwarm.
garaítzos , nm pl: ghidaitzos,
ghiraditos,
ghiraitos,
ghiraitzu,
ghiratitzos,
giraditzos,
giraditzus,
giraitzos Definitzione
totu s'istentina, nada deosi ca in bentre est totu a lobos, a ghiroes, a tòrronos
Sinònimos e contràrios
beraditos,
busellos,
iltentina,
mannaditzus,
stintinigu
Frases
lestru, cane de isterju, chi za ti coco duos ghiraitos a paca de s'imperju! ◊ is giraditzus dhus impreant po cundiri sa fà, ca is prus grussus non servint po su sàmbini e ne po su sartitzu
Terminologia iscientìfica
crn
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
intestin
Ingresu
the intestines
Ispagnolu
tripas
Italianu
gli intestini
Tedescu
Eingeweide (Pl.),
Gedärm,
Gedärme.
giantéris , avb: zanteris Definitzione
duas dies innanti de oe / torrandho agoa in su tempus si narat: oe, deris, gianteris, dinnantis
Sinònimos e contràrios
dinnantariseru,
innantieris
Frases
morta est mela piberi… piús allegru so como chi no eris e gianteris! ◊ a mie su sardu mi piaghet totu: su de subra, su de giosso, su de mesu, su de oe, su de deris e su de gianteris puru
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
ltn.
iam ante heri
Tradutziones
Frantzesu
avant-hier
Ingresu
the day before yesterday
Ispagnolu
anteayer
Italianu
avantièri
Tedescu
vorgestern.
giogiói , nf Definitzione
pistadura de un'istrinta
Tradutziones
Frantzesu
pinçon
Ingresu
the sign of a pinch
Ispagnolu
marca de un pellizco
Italianu
pulcesécca
Tedescu
Zeichen von Zwicken.
giunchíglia, giunchígliu , nf, nm Definitzione
giunchígliu a frori biancu, genia de erba bona fintzes po meighina
Frases
in sa mesíglia bi at postu rosas e giunchíglias
Terminologia iscientìfica
rbc, convallaria maialis
Tradutziones
Frantzesu
muguet
Ingresu
lily of the valley
Ispagnolu
muguete
Italianu
mughétto
Tedescu
Maiglöckchen,
Maiblume.
grína, grínas , nf Definitzione
su lugore chi si biet in is àrias, in su fundhale, candho est abbreschendho
Sinònimos e contràrios
grindha,
nea,
riga
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere grina, grinas = obrèsciri; mala grina = colore de chie est in cara mala; grina vona = cara bona, in colore, chi istat bene; giambare grina = cambiai bisura
Frases
connòschere ti cheria dae candho grina as postu in s'orizonte ◊ ealla sa grina imprelleada de lentore a prima lughe! ◊ est isetendhe sa grina de unu die prommissu e sonniadu ◊ candho ti pesas, grina, cun su sole chi potat ispannare custos oxos de fumu, de chixina?
2.
cunzat torra sos ojos, perdet grina e si faghet a cara de chixina (P.Casu)◊ de grina det giambare dogni cosa, det alvèschere in coro s'isperàntzia ◊ unu mucatore niedhu l'imbólicat sa cara in grina de chera santa
Sambenados e Provèrbios
smb:
Grina
Terminologia iscientìfica
sdi
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
la clarté de l'aube
Ingresu
the first light of dawn
Ispagnolu
aurora
Italianu
chiaróre dell'alba
Tedescu
Morgendämmerung.
ifundhàre , vrb: ilfunnare,
irfundhare,
isfundai,
isfundhare,
sfundai Definitzione
segare, bogare o abbasciare su fundhu de unu trastu; segare matas de fundhu (cantu prus in bàsciu, fintzes a paris de terra), bogare de arraighinas
Sinònimos e contràrios
issundhare,
sciundorai
Frases
no poto pònnere passu chi no s'isfundhat su terrinu in pes ◊ si ti seis in sa cradea su pesu tou l'irfundhat ◊ si li lompet a faladas de pè l'irfundhat su paneri!
2.
élighes, chercos, totu ant isfundhadu: su monte chei su campu est resultadu (B.R.Carbone)◊ sa binza betza isfundhandhela! ◊ sas arvuritas si ndhe isfundhant dai s'arzola e si che achedhant in sulcos ◊ su bentu paret chi ndhe isfundhet sos chercos ◊ custa figu si no dat frutu ifundhandhela!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
défoncer
Ingresu
to break the bottom of,
to mow
Ispagnolu
desfondar,
cortar a ras del suelo
Italianu
sfondare,
tagliare raso tèrra
Tedescu
den Boden ausschlagen.
ilgravaméntu , nm: isclavamentu,
iscravamentu,
sclavamentu Definitzione
su ndhe calare a Cristos de sa grughe, sa funtzione de chida santa po ammentu de sa passione e morte sua
Sinònimos e contràrios
iscravadura,
iscravatzone,
iscravu 1
| ctr.
incravamentu
Ètimu
ctl.
desclavament
Tradutziones
Frantzesu
Déposition de croix
Ingresu
the deposition (from the cross)
Ispagnolu
descendimiento
Italianu
deposizióne del Cristo dalla cróce
Tedescu
Kreuzabnahme.
immaodhàu , agt, pps: immeudhadu,
irmeudhadu,
irmidudhau,
ismiudhatu,
smuedhau Definitzione
chi at pérdiu sa fortza; de irmeudhare
Sinònimos e contràrios
arréndhidu,
smeudhiu,
spuligau
| ctr.
ammeudhadu
Frases
cussos sunt immeudhados, dados a su vítziu, sempre imbreagos
Tradutziones
Frantzesu
sans moelle,
mollasse
Ingresu
spineless,
weakened,
taken the marrow out
Ispagnolu
desmeollado,
enervado
Italianu
smidollato
Tedescu
marklos,
kraftlos.
incannugài, incannugàre, incannugràre, incannujàre , vrb: incronucare Definitzione
pònnere in sa cannuga; arrennèscere a fàere una cosa; rfl. fuire, pentzandhosi cosa de tímere
Sinònimos e contràrios
incarrebai,
intzodhai
2.
fiat de diora sentza de fai tzípulas e timiat de no nd'incannugai una
3.
candu apu biu ca mi castiàt cun idea mala, dèu, mischinu, mi dh'apu incannugada!…◊ candu at inténdiru aici si dh'at incannugara ca no dhi boremu fai su prexei
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
garnir la quenouille
Ingresu
to put in the distaff
Ispagnolu
enrocar
Italianu
inconocchiare
Tedescu
auf den Spinnrocken wickeln.
incarnài, incarnàre , vrb: incarrare Definitzione
intrare o fichire in mesu de sa carre, nau prus che àteru de cosa chi creschet; torrare a crèschere sa carre; fàere a carre, pigare carres
Sinònimos e contràrios
incarnie
Frases
sos ogros tuos mi ant fatu efetu e s'amore in coro est incarnadu ◊ est gai bella chi paret una dea incarnada ◊ a isse si li incarnant sas ungras ca las zughet totu dortas e allachedhadas
3.
su Cristos si est incarnadu in su sinu de sa Vírzine Maria
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
s'incarner
Ingresu
to grow in,
to thrust into the flesh
Ispagnolu
encarnarse
Italianu
incarnire,
incarnare
Tedescu
ins Fleisch eindringen lassen.
incaussài , vrb Definitzione
nau de cosa chi s'ingurtit, àere dificurtade a passare in su gúturu; asciutare sa buca (nau de cosa chi si papat po s'efetu chi faet a sa buca, ca essit arrasposa)
Sinònimos e contràrios
aèschere,
arrèschere,
incaussire
Frases
a Sarbadori, comenti at biu sa pobidha, dh'incaussat su binu!
2.
tengu sa buca totu incaussada de cussu cachi chi apu papau
Tradutziones
Frantzesu
de travers
Ingresu
which goes the wrong way (said of food)
Ispagnolu
atragantar
Italianu
andare di travèrso (détto di cibo)
Tedescu
in die falsche Kehle kommen.
incispíre , vrb Definitzione
coment'e mandhare o bogare cispa, ischintídhias, catzare fogu, nau in cobertantza de una manera de fàere fogosa, forte, airada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
flamboyer,
faire fureur
Ingresu
to blaze,
to be the rage (all)
Ispagnolu
chispear
Italianu
fiammeggiare,
furoreggiare
Tedescu
aufflammen,
großen Erfolg haben.
incràs , avb: uncràs Definitzione
sa die apustis de una die calesiògiat, difatu
Sinònimos e contràrios
cras
Frases
sa die nono, ma s'incràs fint andhados ◊ Micheledhu est arrenésciu a biri su mari isceti s’incràs ◊ s'incràs dh'at fuedhada ◊ s'incràs est andhadu pro faedhare cun s'inzenieri
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
le lendemain
Ingresu
the day after
Ispagnolu
el día siguiente
Italianu
indomani
Tedescu
Morgen.
incungiài, incungiàre , vrb: incunzare Definitzione
arregòllere s'incúngia, is laores o àteru chi produet sa terra, a domo, a magasinu; arregòllere e chistire, assentare in su logu, fintzes batire a domo calecuna cosa; mantènnere o istare isserrau
Sinònimos e contràrios
coglire,
coltoire,
remonire
/
inserrai
Frases
chini messat incúngiat ◊ geo sèmeno, incúngio e béntulo
2.
de tantas peràulas ndhe apo incunzadu unu sacu de fàulas ◊ dhoi at genti chi pentzat isceti a incungiai dinai ◊ cun sas manos bostras murghides e incunzades su late
3.
cussa cosa incungiaidha in su calàsciu ◊ a una certa ora tocat a incungiai is pudhas ◊ candho si ammamabant sos crapitos, sas crapas fint incunzadas in sa mandra ◊ est abarrau otu diis incungiau in s'aposentu ◊ dhu possant ingungiai in d-unu presoni nou!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
engranger
Ingresu
to harvest,
to keep the harvest
Ispagnolu
encamarar,
cosechar
Italianu
fare la raccòlta,
ripórre il raccòlto
Tedescu
ernten,
die Ernte einbringen.
inghiriabétu , nm: inghirialetu,
ingiriabetu,
ingirialetu Definitzione
genia de baldachinu chi ponent a inghíriu de su letu
Sinònimos e contràrios
pabaglione
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rideau autour du lit
Ingresu
ornament around the bed
Ispagnolu
tornalecho
Italianu
tornalètti
Tedescu
Betthimmel.
ingrasciàre , vrb prnl: ingrassiare,
ingratziai,
ingratziare Definitzione
pedire gràtzias, su si betare a pedire calecunu praxere, su si abbasciare a cricare s'agiudu angenu agiummai coment'e pedindho gràtzias
Sinònimos e contràrios
avocai,
ingramesciare,
invocai
Frases
tia Frantzisca si est ingrasciada a Nostra Segnora ◊ ingratziadí a santa Marina ca bis chi sa cosa càmbiat!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
gagner les bonnes grâces
Ingresu
to get on the right side of
Ispagnolu
ganarse,
cautivarse
Italianu
ingraziarsi
Tedescu
sich beliebt machen.
insàmus , prep, cng, avb: antamas,
intàmada,
intamas,
intambus,
intamen,
intames,
intamis,
intamu,
intemes,
intomas,
intramus Definitzione
coment’e prep. e cng. giaet s'idea de unu càmbiu, de fàere, o pònnere o nàrrere una cosa a su postu de un'àtera; podet giare fintzes s'idea de àteru, cosa in prus
Sinònimos e contràrios
annotamala,
imbecis,
tamen*
/
assora,
inciandus
/
annotamala
Frases
intamas de sa manu iat artziau su pei ◊ dispraxit a sa genti manna puru, intamis de a is pipius isceti ◊ no si fidaiat mancu de sos ojos suos intrames de sos ojos anzenos ◊ immoi is crabas no dhas faint caminai mancu a dedí insamus de a denoti
2.
intamen de ndi dhi bèniri gosu dhi fiat abarrau unu sentidu de isbuidori ◊ si abbaidaiant a ógiu tortu, intames de si faedhare ◊ mancu abba dhi at dadu, intomas de dhi dare dinari!◊ intemes de las iscríere, sas cantones, si las at registradas
3.
de custu intamas sos ambassadores no ndhe faedhant (G.Sanna)◊ intamis, una fémina si est acostada a su tziu po dhu preguntai
Tradutziones
Frantzesu
au lieu de,
au contraire
Ingresu
instead of,
on the contrary
Ispagnolu
en vez de,
en lugar de
Italianu
invéce di,
anziché
Tedescu
statt.