arrúllu , nm Definitzione
sa boghe, su càntidu de culumbos e trúturis
Ètimu
spn.
arrullo
Tradutziones
Frantzesu
roucoulade
Ingresu
cry of the turtledove
Ispagnolu
arrullo
Italianu
vèrso della tórtora
Tedescu
turteln.
assanniàda, assannigàda , nf Definitzione
cropu de sanna
Sinònimos e contràrios
issannada
Frases
assanniadas e mossos de sirbone ◊ lassa istare sa figu biculada, ca si bi agatas calchiunu bobboi ndhe podes àere un'assannigada… (B.Mureddu)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
coup de défense
Ingresu
bite with the fangs
Ispagnolu
colmillazo
Italianu
zannata
Tedescu
Hieb mit den Hauern.
assassécus, assasségus , avb Definitzione
in o a úrtimu, tempus apustis de su cuménciu de una cosa, a fine e a candho, apustis de tanti, po acabbare
Sinònimos e contràrios
assacoa
Frases
assassegus, mi est fuendhe donz'ispera! ◊ como sezis essendhe dai sa beste abberu: assassegus bos faedho male! ◊ fit unu dischente abbistu ma, assassecus, resurtatos non bi n'aiat ◊ assassegus at cumpresu comente fit sa chistione
Sambenados e Provèrbios
prb:
chie assassegus istat, o perdet o achistat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
enfin
Ingresu
in the end
Ispagnolu
por fin,
finalmente
Italianu
infine
Tedescu
schließlich.
assoliàe, assoliài , vrb: assoliare Definitzione
pònnere a pigare sole, pigare sole
Sinònimos e contràrios
assobinai,
assorinai,
soghiai
Frases
sas tilichertas sunt frimmas assoliàndhesi ◊ a assoliare trematas, fàunas e mantas lis faghet bene ◊ fasolu, moriscu, nughe, méndhula e àteru gai cheret assoliadu innantis de lu remonire ◊ assóliati sa carena in custu sole! ◊ cussu traste frundhidu bi est annos assoliendhe fora!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
exposer au soleil
Ingresu
to dry in the sun
Ispagnolu
solear
Italianu
soleggiare
Tedescu
in die Sonne legen.
astrolicàre , vrb: astroligare,
astrologare Definitzione
foedhare credendho a is astros, a ingertu, cricare de ingertare su benidore, foedhare a s’afaiu, nàrrere istrolichéntzias, isciolórios
Sinònimos e contràrios
illeriare,
imbisare,
istralobbiare,
pantasiai,
sfasolai,
stenteriai,
strolicai
Frases
tempos bonos e malos, astrolighendhe istamus s'orizonte (S.Casu)◊ eo apo a mente mia astroligadu chi…
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rêver
Ingresu
to build castles in the air,
to rave
Ispagnolu
fantasear,
decir disparates
Italianu
fantasticare,
farneticare
Tedescu
fantasieren.
avaloraméntu , nm Definitzione
su avalorare
Sinònimos e contràrios
abbalorinzu
Tradutziones
Frantzesu
évaluation,
valorisation
Ingresu
improvement,
increase in the value
Ispagnolu
valoración
Italianu
valutazióne,
valorizzazióne
Tedescu
Schätzung,
Aufwertung.
bàdula , nf: Definitzione
su istare foedhandho meda, coment'e capacidade de foedhare cun facilidade ma fintzes coment'e chistionu chentza cabu
Sinònimos e contràrios
allegantina,
apísciulu,
argiolu 1,
baràglia,
ciaciarra,
ciaramedha,
ciarra,
lúlluru,
nànnara,
paraleta,
ragàglia
Frases
custas sunt veridades, no bàdulas de binu!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavardage,
babillage
Ingresu
gift of the gab
Ispagnolu
labia,
parla
Italianu
parlantina
Tedescu
Zungenfertigkeit.
bandhidàzu , nm Definitzione
su bandhidare, su essire a bandhidare
Sinònimos e contràrios
bandhiadura,
bandhidànscia,
bandhidera,
bandhidonzu,
bandhulizu,
bannidamentu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fuite
Ingresu
being on the run
Ispagnolu
huida
Italianu
latitanza,
banditismo
Tedescu
Verborgensein,
Banditenwesen.
bandhidía , nf Definitzione
su bandhidare, su istare bandhidandho
Sinònimos e contràrios
bandhiadura,
bandhidànscia,
bandhidazu,
bandhidonzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fuite
Ingresu
being on the run
Ispagnolu
estar en paradero desconocido
Italianu
latitanza
Tedescu
Verborgensein.
bandhidónzu , nm Definitzione
su bandhidare, su istare bandhidandho
Sinònimos e contràrios
bandhiadura,
bandhidànscia,
bandhidazu,
bandhidia
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fuite
Ingresu
being on the run
Ispagnolu
estar en paradero desconocido
Italianu
latitanza
Tedescu
Verborgensein.
bufonài , vrb: bufonare Definitzione
pigare a unu a errisu, a brullas, a cullonu, a bregúngia, a befa
Sinònimos e contràrios
abbefiare,
befai,
brugliare,
ciascare,
collonare
Frases
ti ses bufonadu de tanta zente, tue! ◊ a bufonare cun su fogu est comente a si chircare sa morte ◊ bos ndhe sezis bufonendhe, de isse ◊ peri su babbu at bufonau a su fizu prus mannu ca fit galu a códias a si cojubare
Ètimu
itl.
buffonare
Tradutziones
Frantzesu
bouffonner,
plaisanter
Ingresu
to play the fool,
to laugh at
Ispagnolu
vacilar
Italianu
burlare,
buffoneggiare
Tedescu
verspotten,
Possen reißen.
cabbéssu , nm Definitzione
cropu forte giau cun sa manu a cara
Sinònimos e contràrios
bofetada,
bussinada,
ciafarada,
irbirroncu,
iscabbessu,
iscantargiara,
iscantulada,
istuturrone,
scambussara,
sporsugada
Frases
ti dongu un'isciarrocada de cabbessus! ◊ dhi at donau unu cabbessu de fai a tremi!
Tradutziones
Frantzesu
gifle
Ingresu
slap in the face
Ispagnolu
bofetón
Italianu
ceffóne
Tedescu
Ohrfeige.
cacarèdha , nf: cagadedha,
cagaredha Definitzione
su ladamíngiu a meda e fatu in abba, modhe modhe
Sinònimos e contràrios
cachedha,
cacarina
/
alloina,
atílimu,
corrontza,
crussus,
iscurrensa,
iscussina,
iscussura 1,
labina,
scagaredha,
terchinzu
Frases
depu portai totu su matzàmini lissiau: tanti gei mi ndi seu pesau una borta po disígiu, pigau a cagaredha!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
diarrhée
Ingresu
the runs
Ispagnolu
cagalera,
cagaleta,
diarrea
Italianu
cacarèlla,
diarrèa
Tedescu
Dünnpfiff.
cagadía , nf: cogodia Definitzione
fodhe, frutu aortitzu de sa pruna, chi no ammadurat s'ossu e chi no dhu sèberat de sa prupa: abbarrat coment'e teghighedha, buida in mesu, ladita, modhe, in colore tra birde e biancu, bona a papare, de sabore marigosu, e apustis si sicat deunudotu
Sinònimos e contràrios
tacatia
2.
s'amistade issoro ch'est finida in cogodia e no si sunt mancu piús faedhados!
Terminologia iscientìfica
rbr
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fruit rabougri de la ronce
Ingresu
withered fruit of the plum tree
Ispagnolu
fruto apestado del endrino
Italianu
frutto imbozzacchito del pruno
Tedescu
eingeschrumpfter Frucht des Pflaumenbaums.
calcanzíle , nm: carcangili,
carcanzile,
cracagnile Definitzione
sa parte de asegus, in is iscarpas, su giru a inghíriu de su cracàngiu, in pitzu de su tacone, s'ispronera
Sinònimos e contràrios
bracangili
/
cdh. calcagnili
Frases
s'óciu atentu connoschet s'imprenta de unu consumau carcanzile
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
le derrière d'une chaussure
Ingresu
heelside of the shoes
Ispagnolu
talón
Italianu
parte posterióre della scarpa
Tedescu
hinterer Teil des Schuhes.
càma , nf: gama 1 Definitzione
basca forte in tempus de istade / cama de focu = su budhidori chi fait su fogu
Sinònimos e contràrios
acamu,
calammu,
sellente
| ctr.
frios,
friscura
Frases
su sole alluinat, sa cama leat s'alenu ◊ a s'ora de meigama, a bólidu arribbant is fadas de logu in circa de s'umbra, fuendi sa cama! (M.Maxia)◊ a cama de sole falabo pro batire azicu de abba frisca ◊ is brebeis tenint cama
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cama
Terminologia iscientìfica
tpm
Ètimu
ltn.
cauma
Tradutziones
Frantzesu
canicule
Ingresu
the height of summer
Ispagnolu
canícula
Italianu
canìcola,
solleóne
Tedescu
Hundstagehitze.
cambèra , nf Definitzione
camba de pantalone, sa parte de is cambas, donniuna de is perras de is pantalones; is camberas de s'abe: is cambas, is farranchedhas / c. de bértula = camba, fodhe de bértula
Frases
duas camberas cosidas paris faghent una paja de pantalones ◊ cartzones bene fatos… una cambera che li falat a carcanzos, s'àtera no li cuguzat sos cambutzos!
2.
s'ape est irboitanne frores e portanne chin sas camberas
Sambenados e Provèrbios
smb:
Cambera
Ètimu
itl.
gambiera
Tradutziones
Frantzesu
jambe du pantalon
Ingresu
a leg of the trousers
Ispagnolu
pernera,
pernil (m)
Italianu
gamba del pantalóne
Tedescu
Hosenbein.
campanniàta , nf Definitzione
passigiada a campu, die passada in campu po ispàssiu
Sinònimos e contràrios
iscampagnada,
scampirrada
Tradutziones
Frantzesu
promenade à la campagne
Ingresu
trip into the country
Ispagnolu
excursión al campo
Italianu
scampagnata
Tedescu
Ausflug.
campínu, càmpinu , agt Definitzione
nau de erba, chi est de campu, chi creschet chentza trebballada, chentza manígiu o contivígiu de sa gente / sóriche càmpinu = s'alaepedhe, ma fintzas sa sorigàrgia; rusta càmpina = ginia de pínnixi de is matas; pudha càmpina = pidraxu, pitarra; istúrulu càmpinu = isturru niedhu
Frases
frores càmpinos ◊ ant ispianadu su monte: l'ant fatu netu che terra càmpina
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
des prés
Ingresu
of the meadows
Ispagnolu
de prado
Italianu
di campo,
pratènse
Tedescu
Feld…
càntaru , nm Definitzione
vena de abba chi essit in artu e orruet a ispéndhula, in logu de orroca, de costa; cannedha o tubbighedhu de abba in is funtanellas (grifone púbblicu)
Sinònimos e contràrios
spéndula
/
cona 1,
grifone 1
Frases
tres càntaros giughiat sa funtana: como sunt totos tres iscannedhados ◊ s'abba fit falendhe dae sa roca in d-unu cantaredhu ◊ at postu sa broca a prenare suta de su càntaru ◊ sas feras current a su càntaru a si abbare ◊ de càntaros in sas carrelas bi ndh'at caligunu pro bellesa
2.
zuchet una boche crara che de abba de càntaru a denote ◊ ballendhe li falaiat su suore a càntaru!
Ètimu
ltn.
cantharus
Tradutziones
Frantzesu
eau de roche
Ingresu
spring of water falling from the top
Ispagnolu
manantial
Italianu
véna d'àcqua che cade dall'alto
Tedescu
hinunterfallende Wasserader.