Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

alalònga , nf Definitzione genia de pische chi faet fintzes de mesu cuintale, de colore asulu impratiau e sabore méngius de cussu de sa tonnina Terminologia iscientìfica psc, thunnus alalunga Ètimu itl. alalonga Tradutziones Frantzesu germon, thon blanc Ingresu albacore tuna Ispagnolu atún blanco, bonito del norte Italianu tónno alalunga Tedescu Weiße Thun.

àlbaru , nm: àrbaru, àrvaru Definitzione genia de linna chi faet a mata manna, dereta, a còrgia bianca, pruschetotu in is errios Sinònimos e contràrios abiubbiancu, cortiarvu, fustarbu, linnabru, sàbaru Terminologia iscientìfica mtm, Populus alba Ètimu ltn. albarus Tradutziones Frantzesu ypréau, peuplier blanc Ingresu white poplar Ispagnolu álamo blanco Italianu gàttice Tedescu Silberpappel.

anadièra , nf: anariera Definitzione anadi vera, genia de anade manna chi nidat in d-una tana Terminologia iscientìfica pzn, tadorna tadorna Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tadorne Ingresu sheldrake Ispagnolu tarro blanco Italianu volpòca Tedescu Brandente.

biàncu , agt, nm Definitzione su colore chi assumat totu is àteros colores, su colore naturale de su nie, de su late Sinònimos e contràrios àbriu 1, àrbidu | ctr. niedhu Maneras de nàrrere csn: b. niu, nidu, càndhidu, che dente de cane; su b. de s'ou = sa giara de s'ou, s'arbu; su b. de s'oju = sa túnica de s'ogu, itl. còrnea; donai in su b. = inzertare; tirai a su b. = èssere unu pagu biancu; frimmare in b. = pònnere sa frimma in pabilu chi no bi at iscritu nudha, in cosas chi no ant pertzisadu / erba bianca = Diotis maritima, Filago gallica; fàere sos ogos in b. = furriai is ogus deundudotu de no si biri is pipias (e de no biri) Frases muru biancu, pabilu biancu, carchina bianca ◊ bolit fai biri su biancu po niedhu ◊ no distinghet su biancu de su niedhu 2. de s'asciuconu fit biancu chei sa tela ◊ comenti dh'ant fertu a conca si fiat fatu biancu che su casu ◊ est biancu che nie, che late Sambenados e Provèrbios smb: Biancu Terminologia iscientìfica clr Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu blanc Ingresu white Ispagnolu blanco Italianu bianco Tedescu weiß, Weiße.

biancúmene , nm Sinònimos e contràrios biancore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu blancheur Ingresu whitish colour Ispagnolu blanco Italianu biancume Tedescu Weiß.

brassàgliu , nm: bressallu Definitzione logu o cosa a ue si puntat isparandho o iscudendho Frases in sa festa bi sont sos lotrajos e sos de sa fortuna, tirassegnos a tzirollos e brassàglios a palumba Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu cible Ingresu target Ispagnolu blanco Italianu bersàglio Tedescu Ziel, Zielscheibe.

calabríghe, calàbriche, calàbrigu , nm: calarighe, calàvriche, calàvrige, calàvrighe, caràlighe Definitzione genia de linna ispinosa meda chi faet a matighedha manna, bogat frorighedhos biancos e unu frutighedhu tundhu orrúbiu (orruàlixi) Sinònimos e contràrios calàbriu, calarígiu, coàrviu, tràficu 1 / cdh. cacaedhu Frases cantamus su lizu solitàriu, su calàbriche in festa, sa bella murichessa ◊ sos nuscos delicaos de sos calàbriches in beranu acasazant sa natura ◊ calàbriche e pirastru ndhe ponent in cesuras a cunzare Terminologia iscientìfica mt, Crataegus monogyna Ètimu ltn. calabrice(m), calabricus Tradutziones Frantzesu aubépine Ingresu hawthorn Ispagnolu espino albar, espino blanco, marjoleto Italianu biancospino Tedescu Weißdorn.

cucacúca 1 , nf Definitzione una genia de erba (de mola, de cucos) Sinònimos e contràrios erbabiluda Terminologia iscientìfica rba, Holcus lanatus Tradutziones Frantzesu houlque laineuse Ingresu creeping soft grass Ispagnolu heno blanco, holco Italianu bambagióna Tedescu Honiggras.

erbabilúda , nf Definitzione una genia de erba Sinònimos e contràrios cucacuca 1 Terminologia iscientìfica rba, Holcus lanatus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu houlque laineuse Ingresu holcus lanatus (grass) Ispagnolu heno blanco, holco Italianu bambagióna Tedescu Wollgras, Wolliges Honiggras.

fustàrbu , nm: fustealvu, fustialbu, fustialvu, fustiarbu, fustiarvu, pultialvu Definitzione genia de linna chi faet pruschetotu in is errios, a mata manna, dereta, a corgiola bianca: dhu narant pl. puru, fustesalvos (e fustiarbos); una calidade de fustialvu est su trémulu o tremulosu (Populus tremula)/ fustialvu niedhu = pubulia Sinònimos e contràrios abiubbiancu, àlbaru, cortiarvu, fusteàrbure, istiarvu, linnabru, piopa, sàbaru / cdh. vitialbu Frases s’umbra de su chercu, de sos fustiarbos, de sa chessa de monte est bona ◊ riu riu bi at fustiarbos artos Terminologia iscientìfica mtm, Populus alba Ètimu ltn. fustis albus Tradutziones Frantzesu peuplier Ingresu poplar Ispagnolu álamo blanco Italianu piòppo Tedescu Silberpappel.

intzodhài, intzodhiài , vrb Definitzione arrennèscere a fàere calecuna cosa, bogàrendhe atzola, intzertare / i. fuedhu = ispirastrare peràula, nàrrere cun craresa, bene, sas peràulas Sinònimos e contràrios acamingiai, ammatzamurrai, incannugai / ispirastrare Frases si no ndi fadeus oi, de custa cosa, no nd'intzodhaus prus ◊ ita totu est su chi ses intzodhendu? ◊ si dh'at nau in tres línguas ma no nd'intzódhiat manc'una! 2. totus fuant prenus de ispantu e no intzodhànt fuedhu ◊ no intzodhat fuedhu, achíchiat e is pagus fuedhus chi narat funt ammesturaus e a truncu de língua Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu embobiner, resoudre Ingresu to hit words Ispagnolu dar en el blanco Italianu venire a capo di qlcs., impastocchiare Tedescu einer Sache auf den Grund kommen.

ismedhinàre , vrb Definitzione istare coment'e atontau, ammadurare de ogos coment'e ispantau, atontau Sinònimos e contràrios abbebberecare, atontai, ispampanai Tradutziones Frantzesu rouler les yeux Ingresu to roll Ispagnolu pasmarse, poner los ojos en blanco Italianu stralunare Tedescu verdrehen.

lígiu , nm: (lí-giu) lillu, lizu, lixu Definitzione erba e frore: lillu de Sant'Antoni o biancu, lígiu de Sant'Eleni; coment'e paragone po cosa bella meda, nau po istima mescamente de gente; in su giogu de is cartas (a iscoba), lillu est su puntu chi si faet contandho is ses / cun su númene lillu dhue at erbas meda: l. aresti (Ornithogalum umbellatum), l. arrúbiu (Hemerocallis fulva), l. de mari o de s'Assunta (Pancratium maritimum), l. de Maria (Amaryllis belladonna), l. de monti (Iris planifolia), l. indorau (Hemerocallis flava), l. persianu (Scilla peruviana) e àteras; in su giogu de is cartas, lillu bellu = su sete de oros / èssiri a chini lillu a chini frori = èssere sa matessi cosa, malos ambos, unu imbudhiau in peus Sinònimos e contràrios assunsena, gherilitzu, gixu, lolloibbiancu / cdh. líciu Frases si est lillu ge infrorit! ◊ ti apu portau unu lígiu, arrosas e gravellus ◊ tres fizos chi ponent sa muda in custu logu che matzu de lizos friscos in s'altare 2. cresche, lizu delicadu: piús ti altzas e ti afinas, piús ses apretziadu (P.Casu)◊ fit unu pitzinnu de vinti annos bellu che lizu càmpinu Sambenados e Provèrbios smb: (De)ligio, (De)ligios, (De)lizzos, Liggios, Ligios, Lillu, Lillus Terminologia iscientìfica frs, Lilium candidum Ètimu ltn. lilium Tradutziones Frantzesu lis, lys Ingresu lily, flower de luce Ispagnolu azucena, lirio blanco Italianu gìglio, iris Tedescu weiße Lilie.

méria , nf: mira, míria Definitzione puntu, tretu a ue si càstiat po fèrrere su cropu iscudendho, brillandho cosa o isparandho: fintzes pigare a ogu a unu po dhi fàere dannu, male, furare sa cosa o àteru; in d-unas cantu armas, sinnu ifilu de ue depet èssere su tretu de fèrrere, po agiudare a puntare bene Sinònimos e contràrios meriola Maneras de nàrrere csn: leare sa míria = puntai; fadhiri sa m. = fadhire su corpu, corpare o isparare chentza fèrrere a ue si cheriat; giogare o fàghere a míria, a sa míria = isparai, iscúdiri, tirai perda a ccn. cosa; èssere o fàghere a míria de…= èssiri in faci a…, èssiri ananti; pònnere una cosa a sa méria = pònniri una cosa po dha isparai; ponnirisí sa míria a perda = leàresi a corpos de pedra, iscúderesi a pedra Frases si est apostau a unu tiru de méria ◊ fint a tiralàsticu in manu, furfurinendhe e ponzendhe a sa méria sas tilighertas ◊ mi ammento candho tiraias a sa méria cun fusile de séighi ◊ l'at agatadu ochiendhe a méria unu catedhu ◊ s'iscuru chie est in méria de sos unturzos! ◊ isse si leat calicunu a méria 2. at abbaidadu in sa méria pro isparare 3. a sa míria chi los fatant! ◊ a míria chi los ponzant! 4. sa domo de babbu est a míria a sa mia ◊ s'ortu nostru faghet a míria cun su nuraghe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu visée, but, mire (balistica), guidon (mirino) Ingresu aim, target Ispagnolu puntería, tino, blanco Italianu mira, bersàglio Tedescu Zielpunkt, Visierpunkt, Zielen, Visieren, Ziel, Scheibe, Zielscheibe.

mutúturu , nm Definitzione erba de santa Maria, folla de opus, genia de erba a fògias mannas picadas, pudéscias e pilosedhas, frore grogu, faet su sèmene in d-una bussa a bisura de càssula: est toscosa (addromitiolu), bona po meighina Sinònimos e contràrios sutzamele 1 Terminologia iscientìfica rbc, Hyoscyamus albus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu jusquiame Ingresu henbane Ispagnolu beleño blanco Italianu giusquìamo bianco Tedescu Weißes Bilsenkraut.

sàbaru , nm: sàlvaru Definitzione genia de linna chi faet a mata manna, dereta, a corgiolu biancu, pruschetotu in is errios Sinònimos e contràrios abiubbiancu, àlbaru*, cortiarvu, fustarbu, linnabru Frases sa lughe alva colorit sos sàlvaros e tinghet de prata su riu Terminologia iscientìfica mtm, Populus alba Tradutziones Frantzesu ypréau Ingresu white poplar Ispagnolu álamo blanco Italianu gàttice, piòppo Tedescu Silberpappel.