A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

calacàsu , nm: colacasu Definition iscova de argiolas o mundha domos: una genia de erba linnosa, fragosa, bona po iscovas a mundhare fora e auscare porcos Synonyms e antonyms alacasu, alluevogu 1, bronzedhu, cocici, locasu, lochera, luchitu, lucrexu, mummueu, ossassi, spinedopis Sentences lea sa fune e bae a batire fàscias de calacasu e de sarmentu a su fogarone! ◊ sas raichinas tenio afunnadas chei sos colacasos in precas de rocas sollanas Scientific Terminology rbl, Stachis glutinosa Etymon srd. Translations French épiaire English betony Spanish betónica Italian stàchide German Schweinerübe.

calacórru cabagórru

calàda cabàda Sentences

caladògia, caladòlza, caladòrgia , nf: caladorza, caladorzu, caladroxa Definition logu, orruga, camminu in calada, chi faet andhandho e abbasciandho Synonyms e antonyms abbasciada, achirradorzu, acirrada, betada, cabada, falada, faladorza | ctr. alciada, pigadorza Sentences cussa est una caladroxa mala ◊ a Sa Caladòrgia in bidha dhi narant aingasi poite dhue tenet una calada manna Scientific Terminology slg Etymon srd. Translations French pente English declivity Spanish bajada, cuesta abajo Italian discésa, pendìo German Abstieg.

caladórgiu , nm Definition genia de canale de abba próina; tretu o logu, passadórgiu, inue faet a calare.

caladòris , nm pl Definition trastighedhos chi serbint a pigare istrégiu budhiu postu in su fogu Etymon srd. Translations French poignées pour saisir un objet chaud English small grips Spanish agarrador Italian presine German Topflappen.

caladòrza, caladórzu, caladròxa caladògia

caladúra cabadúra Sentences

calafatài, calafatàre , vrb: calavatare, callifatai, carafatare, caravatare, colivetai, colovetai Definition istangiare, tupare is istampighedhos de sa linna o de àteru (es. de is barcas, carradas e àteru) Synonyms e antonyms imbovai, istagnai Sentences caravatendhe in s'ànima feridas chi tempus no at pótidu cunzare Etymon itl. Translations French calfater English to caulk Spanish calafatear, empegar, embrear Italian calafatare German abdichten.

calafígu , agt, nm Definition chi o chie est artu meda e istrígile, finigosu, de carena Synonyms e antonyms giangalloi, iscalandrone Sentences innoghe che fiant cussos calafigos de Tedescos longos longos Scientific Terminology zcrn.

calafóju , nm: calavoju, colovoju, corovoju, corovozu, gorovoju Definition fossu mannu coment'e gruta, úrbidu malu; logu de tupas, de malesa craca Synonyms e antonyms calafossu, colovone, ingurtidorju, iscafada, iscaravossu Sentences si sunt isperrumados in sos calafojos (T.Rubattu)◊ apo trouladu in d-unu palinzu e rutu che so in d-unu corovozu chi aiat fatu s'abba (N.Motzo) 3. sas tantas cosas bellas chi mi nesint in s'onore mi ant fatu colovoju! Scientific Terminology slg Etymon srd. Translations French ravin, gouffre English gorge Spanish barranco Italian burróne, inghiottitóio German Schlucht.

calafóssu , nm: calavossu, caravossu Definition logu malu, de fossu mannu meda, a úrbidu, iscrébigu Synonyms e antonyms calafoju, iscafada, iscaravossu, strampafossu Scientific Terminology slg Etymon srd.

calagàsu cabagàsu

calaginàre , vrb: caliginare Synonyms e antonyms acalabiare, acalamai, addormicare, allacanae, allartzanai, allizare, ammustiai, carigai Sentences totu cussu campu fioridu si est caliginadu de botu Etymon srd.

calagórru cabagórru

calagòrus , nm pl: caracolos, caragolus Definition genia de erba fragosa, po bellesa: faet su frore unu pagu a caragolu Scientific Terminology frs, Phaseolus caracalla Etymon spn. caracol. Translations French fleur tire-bouchon English snail creeper vine Spanish caracolillo Italian caracallo German Feuerbohne.

calagòsta cabagòsta

calài cabài

calàma , nf Definition dannu mannu meda Synonyms e antonyms destrossa, digràtzia, disastru, disdícia, sagura, sciacu.

càlama , nf: càrama, carma Definition ischeadura de su pei e de s'iscarpa tra su cracàngiu e s'ossu de su pódhighe mannu; aina de su sabbateri Synonyms e antonyms fàmixi, grambione, sutagarcàngiu Etymon srd.