A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

impermiabbilizàre , vrb Definition fàere una cosa a manera de no lassare passare nudha.

impernài , vrb: imperniare Definition cuncordare cosas impare cun cabíciu, àscia, assaedhu (es. i. is ferrus, is serros).

imperniadúra , nf Definition su imperniare Etymon srd.

imperniàre impernài

imperò , nm Definition intzimia de una chistione, pentzada fintzes coment'e ccn. cosa in contràriu Synonyms e antonyms motivu, poita, parò Sentences ne s'unu e ne s'àtara acinnant a chistionai po lòmpiri a s'imperò de sa telefonada ◊ po custus imperòs e àturus puru tocat a fai un'istúdiu de cussa cosa 2. sient, si, sas peràulas ladinas chentza pònnere in mesu un'imperò!

imperperiàe, imperperiài , vrb Definition giare ifadu, fàere istrobbu Synonyms e antonyms fastidiai, ifadare, ifastizire Sentences sa pantuma chi iat bitu, un'ómini bestiu a braga, dh'imperperiàt sa conca e no arrenesciat a dormiri.

imperpériu , nm Synonyms e antonyms ifadu, incruescu Etymon srd.

imperràda , nf: imperriada Definition su imperriare, un'aperta de is cambas, prus che àteru nau coment'e avb.: istare, cicire, pònnere a s'i. = coment'e a cuadhu, cun is cambas una a un'ala e una a s'àtera Synonyms e antonyms imperrione, imperrioti, impérriu Etymon srd.

imperrài , vrb: imperriai, imperriare Definition cicire a cuadhu, cun is cambas una a cada parte; giumpare, passare de un'ala a s'àtera de calecuna cosa (de su leminàrgiu, de un'erriu, fintzes de su mare); in cobertantza, pònnere in mesu de perras, cobèrrere (fintzes in su sensu de ingannare)/ imperrai in còscia = brincare a cadhu, sere a s'imperriotu Synonyms e antonyms acabadhare, acuadhigai, isperriare / intrare, zumpare Sentences impérrio su cadhu de sa torrada e, in sos caminos de canos ritratos, antigas istigas s'ispijant in s'ànima mia (L.Brozzu)◊ at imperrau sa muredha ◊ s'ómine no essiat a monte, no si fidabat prus a imperriare cadhu 2. chi no sàntziant munera no dhu'impérriant me in su magasinu! ◊ mabadita s'ora chi apu imperriau su mari! ◊ dèu no dh'ia lassau imperrai mancu su liminaxu de domu ◊ cussu a innòi no nc'impérriat prus 3. tui ses marxani béciu, ma a mei no m'impérrias! ◊ a su muenti sardu dh'impérrias una borta isceti! Etymon srd. Translations French être à califourchon English to overlap Spanish estar a horcajadas Italian accavalciare German rittlings sitzen auf.

imperriàda imperràda

imperriadúra , nf Definition su imperriare Etymon srd.

imperriagòdhos , avb Definition a i. = a s'imperriotu, coment'e cicios a cuadhu (ma in pitzu de is codhos de unu) Etymon srd.

imperriài, imperriàre imperrài

imperrimperràda , avb Definition sètziri a s'i. = a s'imperriotu, coment'e a cuadhu, una camba a un'ala e una a s'àtera de calecuna cosa Synonyms e antonyms imperriada, imperrioti, isperrione Etymon srd.

imperriòne , avb Definition leare, pònnere, sere a s'imperrione = ciciu a pérrias ispartas a cuadhu de un'animale o de àteru Synonyms e antonyms imperriada, imperrioti, isperrione / ttrs. ipirrioni Sentences a imperrione de sas nues at atraessadu s'aera che unu lampu Etymon srd.

imperrióti, imperriótu , avb Definition a s'i. = postus coment'e a cuadhu, a s'imperrimperrada (ctr. a groperinu) Synonyms e antonyms imperriada, imperrione, isperriotu, perriotu Sentences si est sétidu a s'imperriotu in sa camba de un'àrbure ◊ bi at pastore chi murghet sas berbeghes a s'imperriotu, àteros murghent apispirinados in daisegus Etymon srd. Translations French à califourchon English astride Spanish a horcajadas Italian cavalcióni German rittlings.

impérriu , nm Definition su imperriare; s'apertura de is cambas, s'arcu chi faent is cambas postas cun is peis istesiaos de pare; su passu chi si faet aperindho is cambas, coment'e giumpandho, passandho de unu tretu a s'àteru prus ainnanti Synonyms e antonyms brincu, passu 2. est sighendi a istudiai e de maista de iscola fait s'impérriu a professoressa Etymon srd. Translations French saut, passage English jump, shift Spanish zancada Italian salto, passàggio German Sprung.

impersonàle, impersonàli , agt Definition chi no est personale, chi no tenet coment'e atore una persona precisa (es. vrb. i. = proet, niat, lampat, landiredhat, si fait, si narat e àteros), chi no si podet atribbuire a una persona precisa.

impèrta , nf: isperta Definition imberta, ispinta a cropu po fàere orrúere Synonyms e antonyms ilgiarrada, imbudada, impédhida, ispinta, istrempiada Sentences dhi at donau un'imperta cun totu is duas manus e cudhu nc'est essiu tuvi tuvi cincu o ses metrus ◊ at donau un’imperta a cudha fémina faenduncedha parai costas a terra Etymon srd.

impertàntu impeltàntu