A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Abbreviations Legenda | Symbols Legend

incarridúra , nf Synonyms e antonyms incarrida Etymon srd.

incàrriga , nf, nm: incàrrigu, ingàrriga, ingàrrigu, ingàrriu Definition pesu chi si ponet in pitzu de ccn. o de unu mezu, ma mescamente faina, cumandhu o impreu chi si giaet a fàere a ccn. / fàghere a ingàrriu = a trivas de pari, a bínchidas Synonyms e antonyms càrria Sentences fusteti tenit s'incàrriga de ispiegai is leis a sa genti ◊ issu dhi at zau s'incàrriga de presidente ◊ àteras incàrrigas no ndhe tenzo Etymon itl. Translations French charge English assignement, job, load Spanish encargo, tarea Italian incàrico, mansióne German Auftrag.

incarrigài, incarrigàre , vrb: ingarrigare Definition pònnere unu pesu in pitzu de calecuna cosa, ma mescamente giare a fàere a ccn. una faina, una miscione, un'impreu; rfl., su s'imbarare o acotzare a calecuna cosa, ponendhosi coment'e in pitzu, a pesu, faendho càrrigu Sentences resteint cuntentos de s'òpera sua, a comintzare dae chie bi l'aiat ingarrigada Etymon itl. Translations French charger English to load, to charge Spanish encargar Italian incaricare, commissionare German beauftragen.

incarrigàu , pps Definition de incarrigare Translations French chargé English loaded, charged Spanish encargado Italian incaricato German beauftragt.

incàrrigu incàrriga

incarríre, incarríri incarníe

incarrognài , vrb Definition si narat de ómine chi andhat macu po una fémina metzana o pagu onesta Etymon srd.

incarrutzài , vrb rfl: incurrutzai Definition agiummai coment'e pònnere in su carru: pònnere, imbarare a pitzu de calecuna cosa Synonyms e antonyms acotzai, arrambare, arremai 1, asubai, imbarrigare Sentences dh'at incurrutzau a su muru ◊ no abarris sempri incarrutzau a mei: bai e gioga! ◊ incurrutzat sa conca apitzus de su coscinu, ma sonnu nudha ◊ at incurrutzau sa conca asuba de su codhu de s'amigu Etymon srd. Translations French mettre un objet sur qqch English to lay down Spanish poner encima de algo Italian adagiare sópra German niederlegen.

incartàda , nf Definition cuntratu iscritu; arrennegu Etymon srd.

incartadúra , nf Definition su incartare Synonyms e antonyms incartamentu Etymon srd.

incartài , vrb: incartare Definition imbodhigare cosa, pònnere in paperi; obbrigare a unu cun calecunu iscritu, fàere cuntratu; rfl. giare o impromitire s'ànima a su dimóniu; giogandho a cartas, abbarrare cun cartas in manu chi no cuncordant impare po pòdere serrare sa giogada Synonyms e antonyms imbodhiai 2. su cuntratu dipendhiat de su tantu de sa robba: cun prus de dughentas chimbanta berveghes incartaias pro chimbe annos ◊ chie cheriat imparare un'arte s'incartaiat cun d-unu mastru pro unu tantu de annos 3. no fit un'istincu de santu, tiu Nigola, ma no fit mancu incartadu a su dimóniu Etymon srd. Translations French envelopper English to come to a written agreement Spanish envolver, encartar, encartarse Italian incartare, obbligare uno con scrittura, fare un patto col diàvolo German in Papier einpacken, einen Vertrag schließen, sich dem Teufel verschreiben.

incartaméntu , nm Definition su incartare; paperis, documentos de calecuna cosa; cartas chi no cuncordant bene impare in su giogu Synonyms e antonyms incartu.

incartàre incartài

incartàre 1 , vrb Definition intrare apare, pònnere in s'incàsciu Synonyms e antonyms incastrai.

incàrtu , nm Synonyms e antonyms incartamentu Etymon srd.

incàrtu 1 , nm Synonyms e antonyms incastru.

incartzinàre incalchinàre

incàrtzu , nm: ingartzu Definition s'incàsciu chi si faet a is doas de una carrada a parte e àtera po dhue incasciare is fundhos Synonyms e antonyms angina, argadóriu, àrgheda, elgatzu*, gàrgaru, incrava, intopa, ràglia 1 Scientific Terminology fst Translations French jable English croze Spanish jable Italian caprúggine German Gargel.

incàru , nm Synonyms e antonyms incarida, incarimentu Etymon srd.

incàru 1 , nm Definition su si incarare, su si afaciare, su essire o si fàere a bíere Synonyms e antonyms acerada, acherada, cumparfa, incarada, iscampiada | ctr. ighelliada Sentences ispeto s'incaru de cudha perra de luna! (I.Patta) Etymon srd. Translations French apparition English walk-on, appearance Spanish aparición Italian comparsa German Erscheinen.