ratonèra , nf: arratonera* Definition aparíciu po cassare is sórighes Synonyms e antonyms altana, arratera, cassadopis, soricàrgiu Sentences dh'iant parau una ratonera ◊ su crabaxu portàt sa ratonera in sa barraca.
ràtu , agt: arratu* Definition nau de su logu, chi est in calada meda / una roca rata = una roca ficada, orroca arta prantada Synonyms e antonyms isderrumbau, ràbidu | ctr. paris Sentences fit in una costa rata.
ràtu 1 , nm Definition cambu, nae (pitica e manna puru) de mata / min. ratutzu, ratighedhu Synonyms e antonyms arrama, arrampu, bratu*, camba 2, càmbuli, potzari, trassali Idioms csn: r. de bide = pértia de sarmentu, canna de bide; istare che puzone in r. = che pilloni in pértia, acanta a si fui Sentences at intradu duos ratos de mudeju a su fogu ◊ pro tres ratos de linna no si bochit un'ómine! ◊ sa rosa s'est sica in su ratu ◊ fintzas su chercu tremet in dogni ratu ◊ bi cheret duos ratighedhos de predusímula a su cundhimentu Surnames and Proverbs smb: Rattu, Ratu Scientific Terminology rbr.
ràtu 2 , nm: arratu 1 Definition
si narat de tempus: unu pagu / avb., a ratus a ratus = a iscutas, a pasias
Synonyms e antonyms
amenzesu,
fria,
iscàmpiu,
paterefíliu
Sentences
si no podes unu ratu bizare cun megus, biza pro s'inimigu chi la tenet cun tegus! ◊ pagu ratu fait fia cun issus ◊ de inguni a unu ratu si ndi est andau ◊ su ratu est beniu de ti nd'iscidai!
Etymon
spn.
rato
Translations
French
instant,
moment
English
moment
Spanish
rato
Italian
istante,
moménto
German
Augenblick.
ratúdu , agt Definition
nau de mata, chi est totu cambos, naes a meda
Synonyms e antonyms
acasaladu,
afrunzadu,
comosu,
fogiudu,
follosu,
frunzàdile,
infolliu,
orgosu
Sentences
élighes e chercos sunt ratudos
Etymon
srd.
Translations
French
feuillu
English
leafy
Spanish
frondoso
Italian
frondóso
German
dichtbelaubt.
ràtula , nf Definition avantzighedhu, coígiu de cosa de papare, unu pagu de calecuna cosa Sentences nos amus a partire totu su chi amus: una ràtula de pane arribbada, unu mossu de casu erveghinu, un'axonedha de abba.
ràtulu , nm Definition a logos, gurdone de àghina Synonyms e antonyms brutone*, iscala 1, trone Etymon srd.
ratútzu , nm Definition min. de ratu 1, cambu pitichedhu Synonyms e antonyms cambixedhu, cambigiolu, rampighedhu Scientific Terminology rbr.
ràtza , nf: arràcia* Definition totu su chi distinghet una calidade de erbas, de matas, de animales o de cristianos de un'àtera: si narat meda in su sensu de genia de calidades bonas (èssere de r.), fintzes de famíglia, de aredeu / parare r. de un'animale, de un'erba, de un'àrbure = lassàrendhe ccn., de sos menzus, pro ndhe pesare o fàghere àteros Synonyms e antonyms casta, genia, iscera, iscrípia, paru, raima / aredeu Sentences narat su ditzu: Cane e ratza ispinghet matzone ◊ cussu est ómini de mala ratza ◊ pro sos meres de ratza, a didu tentu, sos milliardos los bogant a chentu! 2. semus fradile e sorrastra: pro chi sies póveru, si cojuamus, a su nessi no amus de nos rifaciare sas ratzas 3. lampu a ratza de male, a doler gai meda, oh!…
ràtza 1 , nf Definition genia de aperta in is orrocas, logu malu de orroca: raza.
ratzicatúra rasicadúra
ratzigadòre rasciadòre
ratzigadúra rasicadúra
ratzigamúru , avb Definition colare, andhare a r. = passare serente, ororu.
ratzigaràtziga , avb Definition èssere r. = a su friga friga, tochendhe, tenindhe, acanta acanta a aferrare cun sa manu Synonyms e antonyms ratarata.
ratzigàre rasigài
ràtzigu ràsigu
ratzínu , agt Definition chi est de arratza, arratzau; nau de brebè, chi portat sa lana curtza e lisa Synonyms e antonyms acastadu, arratzau Sentences cue bi tenent binzas e ortos, binu bonu e robba bella ratzina ◊ cussos tenent un'àinu ratzinu, crastadu e forte.
ratzionàle, ratzionàli , agt Definition
de s'arresone, chi tenet sa capacidade naturale de arrexonare, sa capacidade umana de distínghere sa beridade de su falsu, su giustu de s'ibballiau, su méngius de su peus e àteru; chi est cunforma a s'arrexone, a su giustu, a su méngius, chi est fatu bene, cun critériu, a régula
Translations
French
rationnel
English
rational
Spanish
racional
Italian
razionale
German
vernünftig,
rationell.
ratzionàre , vrb: arratzionai Definition ispartzire in partes e pruschetotu giare o pigare una parte precisa e no a brétiu.