scaviossài scabiossài
scavióssu scabióssu
scavitài scaviài
scàviu , nm: iscàviu* Definition su scaviai; genia de móvia a cropu chi si faet cun sa conca, cun su bratzu, cropu de corros chi giaent is boes Synonyms e antonyms incorrada, sciamiada, sconchiada / sédhida Sentences su malloru si nd'iscudit asuba de su cani a conca bàscia circhendi de dhu ferri cun d-unu scàviu infatu de s'àturu 2. prus no ant a ispartzinai cun largu scàviu de bratzu su sèmini (F.Onnis).
scàviu 1 , nm Definition
genia de sonu de campanas, coment'e po dannu, a meda, o tanti po fàere o tzerriare gente cracandho agitóriu
Etymon
srd.
Translations
French
carillon
English
chime
Spanish
repique de campanas
Italian
scampanata
German
Glockengeläut.
scavuài scabulài
scavuladúra , nf Definition su scavulai / a s. = a meda, in bundhàntzia, a scàvulu Synonyms e antonyms frundhiadura, frundhidura, fuliadura Etymon srd.
scavulài, scavulàri scabulài
scàvulu , nm Definition su scavulai / a s. = a meda, in bundhàntzia, a iscavuladura Synonyms e antonyms fuliadura, scavuladura Etymon srd.
scaxadúra , nf: iscalladura* Synonyms e antonyms scallamentu | ctr. beladura.
scaxài, scaxàri scagiài
scaxentài scallentài
scaxentaméntu scallentaméntu
scazài scagiài
scazaméntu scallaméntu
sceberàda , nf Definition su sceberai Synonyms e antonyms sceberadura, sceberu, sceradura Etymon srd.
sceberadòri , agt, nm Definition
chi o chie iscèberat, faet a iscéberu
Etymon
srd.
Translations
French
trieur
English
sorter
Spanish
cribador
Italian
cernitóre
German
Sortierer.
sceberadúra , nf: seberadura Definition
su sceberai, su pigare e pònnere abbandha cosas diferentes; nau de is frores, su fàere su frutu, colare (iscolu 1) de frore a frutu
Synonyms e antonyms
chirrionzu,
iscolu 1,
seberamentu
/
sceberu,
sceradura
| ctr.
ammisturamentu
Etymon
srd.
Translations
French
tri,
nouement
English
setting,
choice
Spanish
selección,
criba,
el transformarse el ovario en fruto
Italian
cèrnita,
allegaménto
German
Auslese,
Sortierung,
Fruchtbildung.
sceberài, sceberàri , vrb: scioberai,
sebarai,
seberai,
seberare,
seperare,
severare Definition
pigare e pònnere a parte, abbandha una cosa de un'àtera; pigare su bonu, su méngius e lassare su malu, su peus, su metzanu, pigare ccn. cosa precisa chi torrat paris cun calecunu critériu, sa chi andhat bene a un'iscopu, o fintzes arregollendho de mesu de àteras; foedhandho de frores o de matas de frutuàriu, iscúdere o lassare andhare su frore e ingendrare su frutu, chi deasi si cumènciat a bíere / seberai/-are bijos, angionis, crabitos = pònnere abbandha dae sas mamas pro no che lis súere su late
Synonyms e antonyms
asseperare,
chirrare,
isceberai,
iscedhai,
iscerai,
istagiai
/
acorruntzulare
| ctr.
ammasturai,
meschiare
Sentences
seis prontus a sceberai s'arritzu in su cossu, ma nc'ingurteis unu cammellu intreu! ◊ po issa no nc'est calidadi de seberai, no sèberat ratza, mannus o pitius ◊ candu passais in mesu de is froris seberai is peis po no ndi apetigai
2.
as seberadu bene, cojendhe: as leadu una prendha de fémina! ◊ si at seberadu su menzus fiadu dae mesu de s'ama ◊ mi tiro unu frore: in mesu de sos chentu che sèbero s'orrosa… ◊ sciobera sciobera, su peus nd'iscerat ◊ cussa cosa est totu amméschiu: ndhe cheret seberada sa parte bona e frundhida sa mala ◊ ti ponzo a severare in mesu de duos coros: su chi cheres ti lea! ◊ est bellu, severadu che ispiga de trigu
3.
sa cariasa, sa pira, su frutuàriu como est totu seberendhe ◊ su fiore chi zughiat, s'àrbure, l'at seberadu totu ◊ s'àchina est seperendhe ◊ in su pàltinu nou sa ua est severendhe…
Surnames and Proverbs
prb:
a cuadhu donau no scioberis piu
Etymon
ltn.
seperare
Translations
French
séparer,
choisir,
nouer (bot.)
English
to divide,
to select,
to set
Spanish
elegir,
seleccionar,
transformarse el ovario en fruto
Italian
separare,
scégliere,
selezionare,
allegare (détto di piante)
German
trennen,
wählen,
auswählen,
ansetzen (Bot.).