cucumenàle , nm: cugumale,
cugumalu,
cugumenale Definition
su puntu prus artu de unu barracu o fintzes de sa teulada, ischinale de teulada
Synonyms e antonyms
coliminzu,
coromalu,
pinnacúcia,
pópula
Sentences
dae su cucumenale essint sas pupadas de su fumu pintandhe in sas copertas premedias camineras ◊ como chi sos cugumenales no dant sinnales de vida sas domos parent un'àtera cosa
Scientific Terminology
dmo
Translations
French
faîte de toiture
English
chimneypot
Spanish
chimenea
Italian
comìgnolo
German
Schornstein.
cucúta , nf Definition
s'ispiga de su moriscu: gurdone de triguíndia, pipiedha de cixiniau
Synonyms e antonyms
burrichedhu,
cozorotu,
pannucra,
tulatzu,
trúturi 1,
tutuàciu
Scientific Terminology
rbr
Etymon
ltn.
*cucutia
Translations
French
épi de maïs
English
maizecob
Spanish
mazorca
Italian
pannòcchia del granturco
German
Maiskolben.
cuestòre, cuestòri , nm Definition
su chi cumandhat is fortzas de pulitzia in is províncias
Scientific Terminology
prf
Translations
French
préfet de police
English
head of police administration
Spanish
jefe de policía
Italian
questóre
German
Polizeichef.
cuestúra , nf Definition
s'ufíciu de su cuestore, totu is servítzios de pulitzia chi dipendhent de unu cuestore
Translations
French
préfecture de police
English
police headquarters
Spanish
jefatura de policía
Italian
questura
German
Polizeipräsidium.
cufetàre , vrb: cufitare,
cunfetai,
cunfetare,
cunfitai Definition
pònnere is cundhimentos a is cosas de papare, prus che àteru a cosas chi no si papant luego: olia, panceta, presciutu, sartitzu o àteru, cosas chi po pigare sabore bolent lassadas tempus meda cun su cundhimentu
Synonyms e antonyms
cundhire
Sentences
custu sali est bonu po cunfitai olia e tomatas sicadas ◊ issu segat canciofedha isceti po cunfetai
2.
sa mesa fut prena de olia cunfitada, fenugu, arreiga e casu martzu
Etymon
itl.
Translations
French
enrober de sucre
English
to candy
Spanish
adobar
Italian
confettare
German
dragieren.
cuincuénniu , nm Definition
sumana o tempus de chimbe annos
Scientific Terminology
tpc
Translations
French
espace de cinq ans
English
five-year period
Spanish
quinquenio
Italian
quinquènnio
German
Jahrfünft.
culàssiga , nf: culàtica,
culàtiga Definition
est sa parte de apalas de is pantalones, in nàdigas; sa punta de sa nàdiga; sa parte de asegus de su fosile, sa chi si acostit a su codhu isparandho
Synonyms e antonyms
cuàrtziga
Sentences
custos pantalones zughent totu sa culàtiga cossumida
2.
si che istrampeit a culàtigas a terra
Translations
French
fond de pantalon,
croupion
English
rump,
breech
Spanish
culata
Italian
culatta,
codrïóne
German
Bodenstück,
Bürzel.
cumbeniàre , vrb: acumbeniare* Definition
pònnere is cumbénias, is comodidades, mescamente in sa domo
Synonyms e antonyms
acumbenentziare
Translations
French
doter un appartement de tous les conforts
English
to provide with comforts
Spanish
poner comodidades en la casa
Italian
provvedére del conveniènte,
di comodità
German
für die Bequemlichkeit sorgen.
cumpadèssere, cumpadèssi , vrb: cumpadèssiri,
cumparessi,
cumpodèssiri Definition
tènnere passiéntzia cun is àteros, cricare de no si ofèndhere o de dhos padire candho istrobbant o pregontant cosa, lassare fàere
Synonyms e antonyms
cumpatire,
iscugiare,
lastimai,
paedhare
Sentences
ma ita cumparessi e cumparessi: no mi depu lassai arrovinai! ◊ funt piciochedhus de cumpadessi! ◊ custa cosa est bogandumí de conca: mi depit cumpadessi! ◊ Deus at a cumpadessi is mancàntzias nostas ◊ cumpadessat, ma no est acomenti narat fustei! ◊ lassais currillai is fillus e cumpadesseis chi istrobbint puru!
Etymon
spn.
compadecer
Translations
French
avoir de l'indulgence
English
to pity
Spanish
aguantar
Italian
compatire
German
nachsichtig sein mit.
cunnemàri , nm Definition
cunnu de mari, genia de animale, a bisura de tzintzigorru, mannu fintzes prus de unu púngiu, chentza corgiolu: naschit mascu ma cun su tempus mudat a fémina
Synonyms e antonyms
orticata 1,
làtiga
Scientific Terminology
crp, aplysia rosea, a. depilans, a. fasciata
Etymon
srd.
Translations
French
aplysie,
lièvre de mer
English
sea hare
Spanish
aplisia,
liebre de mar
Italian
aplìsia
German
Seehasen.
dàdu 1 , nm Definition
podet èssere tres cosas diferentes ma chi si assimbígiant unu pagu de figura: genia de tanchedhu de cosa po giogare, a ses afaciadas cun sinnos in cada afaciada; orrugu de ferru o àteru materiale istampau e filetau a parte de aintru, de intrare apare cun is bullones; genia de cundhimentu chi bendhent a tanchedhos po giare sabore a is papares
Etymon
itl.
Translations
French
dé
English
dice
Spanish
dado,
tuerca (f),
cubito
Italian
dado
German
Würfel,
Mutter.
dàe , prep: dai,
dea 1 Definition
foedhu chi si ponet ananti de númenes o pronúmenes prus che àteru inditandho s'idea de istesiare, de fàere diferéntzia (de logu e de tempus), o fintzes po inditare sa càusa / a dae Deus chi… = gràtzias a Deus chi…
Synonyms e antonyms
de
Sentences
istesiadebboche dae a mie! ◊ andhadebboche da'inoghe! ◊ dae candho che sezis? ◊ custa est cosa chi si guastat dae oe a cras ◊ da'ite si l'ant leada a si brigare? ◊ dea innoghe che depes istupare! ◊ is margianes nessunu che dhos bogat dea sa tana ◊ seo dea sèmpere amante de sa cultura sarda ◊ calecunu amigu benit dea foras ◊ issu benit dea duas a tres bortas a s'annu ◊ Nighele est grave, est dae mòrrere oe a mòrrere cras!
2.
dae pisedhu a pisedha no si ndhe cumprendhet nudha!
3.
a dae Deus chi sunt bibos…: no fit istau pejus si aiant àpiu bisonzu de su trapiantu?
4.
est mortu dai su dispiaghere
Etymon
ltn.
de ab
Translations
French
de
English
to,
from
Spanish
de
Italian
da
German
von,
aus,
vor.
de , prep: di Definition
medas bortas pronunciada e iscrita chentza sa /d/ (= ’e, cun aféresi de sa /d/), est foedhu chi si ponet innanti de un'àteru (nm., prn., vrb.) po inditare totu impare: a) a chie apartenet o pertocat una cosa; b) s’arraighina, su logu, su tempus a ue apartenet unu o una cosa (ma fintzes in su sensu de bènnere, istesiare, durare), s'argumentu o chistione chi si giughet chistionandho, sa genia de una cosa, su materiale chi faet sa sustàntzia de una cosa; c) sa càusa chi at fatu naschire un'efetu, d) in maneras de nàrrere chi podent inditare fintzes una calidade; e) aina, su chi serbit po fàere calecuna cosa; cun avb. o àteras prep. faet àteros avb. e àteras prep., cun is infinios faet prop. dipendhentes implícitas. A sa campidanesa, si agatat ainnanti foedhos chi cumènciant cun /a/ o cun /o/, a logos dha càmbiant a di: si est fatu di òru, est di aici. Iscriendho cumbenit méngius a dha regularizare chentza elisione (aféresi), si no est po bisóngiu precisu de métrica in poesia, e chentza àteru cambiamentu ca giai si narat in totu su sardu ateretanti bene de
Synonyms e antonyms
dae
Idioms
csn:
de a mie, de a tie, de a isse, de isse = meu, tou, sou; de pro isse = dae se, desesi; tocai de fusti, tocai de perda = iscúdere a fuste, a pedra; a su de intendher gai… = intendhidhe gai, candu at inténdiu aici…; no de… ma peri, puru, fintzas… = no isceti no…, no solu no… ma fintzas…; unu manígiu meda connotu de totu su sardu est su cuncordu de su prn. "ndhe, ndi" postu innantis (e fintzas apustis!) de nàrrere unu nm. o fintzas verbu, chi po cussu si precisat cun sa forma "de + nm./vrb.": sos preíderos no si ndhe ponent prus de àbbidu ◊ de casu no bi ndh'amus ◊ no ndi bollu, de cussu! ◊ ganas ndi tenis, de andai?
Sentences
custa est sa domu de fradi miu ◊ fillu de chini ses? ◊ teniat unu personale fatu a manu de Deu ◊ custa est pira de ierru ◊◊ de aundi ses aproviau? ◊ seu de Castedhu ◊ baidindi de s'ananti miu! ◊ dh'at passau de parti a parti ◊ dhu pigu de bàsciu o de pitzus? ◊ est che faladu de sas aeras ◊ pariat benendi de s'inferru ◊ de su cantu est, babbu tou? ◊ drommu de is tres a is cuatru ◊ de candho che sezis, inoghe? ◊ bandu de innòi a ingui ◊ innantis de faedhare, pessa! ◊ est duradu de Pasca a sant'Istèvene ◊ dh'abetaus de oi a cras ◊ s'olia nos at a essire de bàtoro a chimbe maghinadas ◊ de oi bau narendi "Mai prus non si biu"
2.
cussos sunt contos de segamigasu ◊ de ite bos interessades, bois? ◊ de chini ses fuedhendi? ◊ Mereu at iscritu poesias de amore e de rebbellia ◊ est un'iscannedhu de férula ◊ cussa cosa dh'apu posta apitzus de sa mesa ◊ chentza de cussu no podimus fàghere nudha ◊ chentza de nudha no ti lasso
3.
at batidu una fasche de linna ◊ ita bolis, de custu o de cudhu? ◊ sos líbberos sunt fatos de pabilu ◊ at cotu macarrones de patata ◊ at fatu duos pischedhos de casu ◊ Antoni est un'ómine de cabbale ◊ custa est una mata de olia ◊ est lezindhe a lughe de candhela ◊◊ s'est mascadu de pane, de abba, de sonnu
4.
no poto istare de sos dolores ◊ de comente l'at leadu l'at fatu rúere ◊ chi no fut de cuss'ómini mi nd'iant furau totu ◊ inoghe no si che parat de su fritu ◊ est istontonau de su fadiori e de su sonnu ◊ est cassidu de su sidi ◊ Rosa est ancora marària de is ballus ◊ sa campana fit betza de s'impreu
5.
tocat de nai ca…◊ bisonzat de andhare ◊ so sanu de pòdere tribagliare ◊ sunt dies bellas de fàghere faina ◊ est unu poeta de ammentare ◊ est ora de andhare ◊ cosa de crere, como, chi una mama mazat una criadura malàida!…◊ custa est cosa de valori ◊ no nc'est nudha de papai? ◊ tenzo sa màchina de cosire ◊ cussos sunt logos de disisperu ◊ cosa de macos, a fàghere gai! ◊ faedha de ómine, como, za che ses mannu! ◊ custa est un'aina de segai ◊ ci dh'as giau peràula de pobidha ti dhu pogno in precetu: leadidha! ◊ est un'ómine de paràgula
6.
peri sas ragas, no de sa robba, ti che aiant pinnicau si no fit istau pro mene! ◊ no de ndhe balanzare, de dinari, ma che ndhe ispendhet puru!
7.
arguai de tui! ◊ pòberu de mimi chi seu malafortunau!
8.
andhat bene de goi ◊ no mi lessis de aici ◊ si est móidu de botu ◊ at postu sos matones de ata ◊ segai a unu de tressu ◊ at fatu de pressi (debressi)
9.
ocannu est annada de olia ◊ est annada mala de cariasa ◊ annada bona de trigu ◊ est unu pudhighinu de naschidorzu ◊ dí de basca, de frius, die de bentu, de abba, note de iscuru, de luna, die de sole ◊ isfortunada, mama de dolore! ◊ no tenzo isterzu de late ◊ custu est mastru de ferru, cudhu est mastru de linna
Etymon
ltn.
de
Translations
French
de
English
of,
at,
to,
from
Spanish
de
Italian
di,
da
German
von,
aus.
deidàle , nm: didabi,
didale,
didali,
dirali,
tidale Definition
genia de cugudhu de làuna chi si ponet a sa punta de su pódhighe po cosire cun s'agu a manu / didali de prata, de lutoni, de maist'e pannu
Synonyms e antonyms
bidale,
dighidale*
Translations
French
dé à coudre
English
thimble
Spanish
dedal
Italian
ditale
German
Fingerhut.
demàniu , nm: domàniu Definition
propiedade púbblica de s'istadu
Sentences
su mare est totu demàniu ◊ custas tancas unu tempus fint de su domàniu
Translations
French
domaine de l'Etat
English
state property
Spanish
propriedad del estado
Italian
demànio
German
Domäne,
Staatsbesitz.
demèda , avb Definition
de tempus, de ora meda, de meda tempus a custa parte
Synonyms e antonyms
daora
Sentences
demeda est chi l'aimus acontzu cussu traste… torra segadu est!
Etymon
srd.
Translations
French
il y a beaucoup de temps
English
a long time ago
Spanish
desde mucho
Italian
da mólto tèmpo fa
German
längst,
seit langer Zeit.
dessaladòre , nm Definition
impiantu mescamente industriale chi che bogat su sale a s'abba de mare e dha faet druche de dha pòdere impreare
Sentences
oe apo postu su dessaladore e mi che pigo s'abba 'e sa marina (Sozu)
Translations
French
installation de dessalage
English
desalinator
Spanish
desalinizadora (f)
Italian
dissalatóre
German
Entsalzungsanlage.
dhàdhara , nf Definition
ledàmene a bocighedhas in sa lana de is animales; genia de birilla chi faet su crecu (est una maladia po puntura de bobboi) o àteru frutighedhu tundhu
Synonyms e antonyms
àdhara,
cadhajoni,
ghiritoni,
gradhajone,
ladhagione
/
bachica,
badharola,
cocoredha,
cucurudhú,
gàdhara*,
varvaríssia
2.
fia sèmpiri gioghendi a bardúfulas, a pischeras de sitziledhu o a dhàdharas de orroli ◊ sa murta fait dhadharedhas pitichedhas
Translations
French
crotte de brebis,
galle
English
dung
Spanish
sirle
Italian
cacherèllo,
galla
German
Kot,
Kotfleck.
dibbàndha , avb: dirbandha Definition
a bandha, a una parte / istare, corcare, èssere a d. = a sa sola, a contu suo
Sentences
una pitzinna ebbia no leaiat parte a su trechetu e si che istaiat sola sola a dibbandha de sas fedales ◊ no potendhe piús baliare tantu forroxu, ponzeit sa pascénscia a dibbandha
Etymon
srd.
Translations
French
de côté
English
apart
Spanish
aparte
Italian
disparte
German
beiseite.
diciósu , agt, nm: ditzosu Definition
chi o chie tenet dícia, fortuna, bona sorte
Synonyms e antonyms
addiciadu,
additzosau,
afoltunadu,
assortadu,
contentu,
fadosu,
iscofadu
| ctr.
deldiciadu,
disdiciosu,
ifoltunadu
Sentences
sa ditzosa sorte nos diat in paradisu! ◊ ditzosu a chie ti at a incapare! ◊ de sas intragnas diciosas naschet su bellu fiore ◊ diciosu de chini tenit mulleri, e no coment'e dèu chi seu sorteri!
Etymon
spn.
Translations
French
heureux,
qui a de la chance
English
happy,
lucky
Spanish
feliz,
dichoso
Italian
felice,
fortunato
German
glücklich.