A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acasidhàdu , pps, agt Definitzione de acasidhare; chi est ufrau a casidhu, nau prus che àteru de sa mota de unu Sinònimos e contràrios ufradu / arrennegadu.

acasidhài , vrb Definitzione pònnere a muntone chentza órdine perunu, a betadura Sinònimos e contràrios abbigai, acastedhare, ammuntonae, apillai, apirare | ctr. isparcinare, spainai Frases càstia sa vida de dona Teresa chi òru e prata at sempri acasidhau! Ètimu srd.

acasidhàre , vrb Definitzione ufrare coment'e unu casidhu, meda; primare coment'e candho unu si ofendhet Sinònimos e contràrios abbrodhiare, abbudhai, abbuscinare, annicare, annozare, atrafudhai, ingromorare, pirmare, ufiare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bouder Ingresu to sulk Ispagnolu enfurruñarse Italianu imbronciare Tedescu schmollen.

acasigiài , vrb: casigiai Definitzione fàere su casu Terminologia iscientìfica csu Ètimu srd.

acasiòne , nf: acausioni, ocasione Definitzione su capitare o acontèssere a sola de ccn. cosa, pruschetotu de una possibbilidade Sinònimos e contràrios possibbilidade Maneras de nàrrere csn: apartai s'acausioni = lassare istare a ccn. chentza li chircare tropu cosas o chistiones; donai acausioni = dare ifadu, faedhare male, fàghere carchi cosa de fàghere arrennegare o dispiàghere s'àteru; collire s'ocasione = aprofitai de candu capitat chi andat bèni, una cosa Frases conca de àinu chi no so àteru, a mi àere pérdidu cuss'acasione! ◊ tandho bi aiat prus acasiones pro fàghere tambare su coro ◊ bi podiat cumbinare bonas acasiones 2. apartamí s'acausioni!

acasizajólu acasazajólu

acasizàre acasagiài

acasóntzu , nm Sinònimos e contràrios acasàgiu, acasazada, acogliéntzia, arrecia, ospedàgiu, tratonzu Frases custu tzecu inuve buscaiat bonu acasontzu e bona incuntza arreghiat Ètimu srd.

acassàdu acantzàu

acassàre acanciàre

acassàre 1 , vrb: cassai Sinònimos e contràrios aciocai, tènnere Frases sa nova chi l'aiant acassau furandhe si est ischia in totu sa vidha Ètimu srd.

acàssia acàcia

acàssia 1 , nf Definitzione àtera genia de acàcia, ispinosa meda, faet fintzes a mata manna Terminologia iscientìfica mtm, Acacia karoo Tradutziones Frantzesu robinier Ingresu thorntree Ispagnolu carambuco africano, espina dulce Italianu acàcia spinósa Tedescu Akazie.

acassídu acansídu

acàssidu, acàssu , agt Definitzione chi istat male, est sufrindho / èssere a. de fàmine, de sidis = èssere cassidu de fàmine, de sidi, patindhe fàmine, sidi meda Sinònimos e contràrios achénsidu, achensu, cansidu, / cdh. svadhu | ctr. pasadu / mascadu Frases acassu de sidis m'imbenugaia in s'oru de sa cora pro bíbere ◊ aisculto a buca abberta acassu de melodia ◊ che a poberitu in sos acassos apo rujadu làcanas pro bídere sa fortunedha mia (F.Dedola)◊ una die unu chervu, acàssidu, si acúrtziat a una funtana pro si catzare su sidis Tradutziones Frantzesu épuisé, besogneux Ingresu worn-out, needy Ispagnolu agotado, necesitado Italianu esàusto, bisognóso Tedescu bedürftig.

acàssu 1 acànsu

acastadòre , nm Definitzione chie acastat Ètimu srd.

acastàdu , pps, agt: acastau Definitzione de acastare; si narat fintzes in su sensu chi unu faet su mendheosu, su pullinu, crisat sa cosa, totu dhi faet ischifu Sinònimos e contràrios arratzau, ratzinu / gravellosu.

acastadúra , nf Definitzione su acastare Sinònimos e contràrios arratzadura Ètimu srd.

acastài, acastàre , vrb: aggastare Definitzione parare arratza bona, prus bona Sinònimos e contràrios acartare, arraciai Frases comporadu ch'at porcos in Sarule e giutos a s'ingrassa màscios de acastare in sa Trexenta ◊ pro acastare sas bacas insoro cheriant boes de sa Pianarza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu sélectionner Ingresu to grade Ispagnolu seleccionar la raza Italianu selezionare la razza Tedescu selektieren.