A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acastàu acastàdu

acastedhàre , vrb Definitzione pònnere subràbari, a muntone, a castedhu Sinònimos e contràrios abbigai, acasidhai, ammuntonae, annuracare, apillai, apirare | ctr. spainai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu entasser Ingresu to pile (up) Ispagnolu amontonar Italianu ammucchiare Tedescu aufhäufen.

acastiài , vrb: castiai* Definitzione abbaidare po tènnere contu, badrare Sinònimos e contràrios abbadiai, abbillai, aggordai, agguardai, cadebai, cultodiare, tentare Frases su becu, lampu, est mau a chi dhu illarigai, ca si puntat asusu de un'arroca e acàstiat afaci a masoni! ◊ mi dhu seu acastiau de conca fentzas a peis! Ètimu srd.

acàsu , avb Definitzione po cumbinatzione / si acasu = si est cumbinadu chi…, si cumbinat chi… Ètimu spn. acaso.

acatàdu , pps, agt: acatau 1 Definitzione de acatare 1; chi si acatat, chi istat atentu de si acatare de totu Sinònimos e contràrios abbillu, abbistu, ischidadu, schidu, speltu / abbizadu, sapidu Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu avisé Ingresu shrewd Ispagnolu que se ha dado cuenta, listo, avisado Italianu accòrto Tedescu umsichtig.

acatadúra , nf Definitzione su acatare Sinònimos e contràrios agatadura Ètimu srd.

acatadúra 1 , nf Definitzione de acatare 2 Sinònimos e contràrios aggatadura, strecadura, strecamentu Ètimu srd.

acatàe, acatài , vrb rfl: acatare 1, agatare 1 Definitzione sapíresi de calecuna cosa, arrennèscere a bíere o intèndhere calecuna cosa Sinònimos e contràrios abbídere, abbigiare, abbillai, saerare, sagamare Frases si ndi furant is domus e mancus si ndi acatais! ◊ no ti ndi acatas ca ses andendi mali? ◊ portiat in dossu fragu malu, ma pariat de no si ndh'èssere agatadu ◊ dh'ant fatu mali e si ndi est acatau ◊ no si est agatau de su chi fit faindhe ◊ ti che agatas betzu chi mancu ti ndhe acatas ◊ no si ne acatat ne batu e ne cane ◊ ti ndhe ses agatadu chi ses rutu in pecadu!◊ si est acatau ca no est che a innanti mancu cun is amigos ◊ su primu foedhu c'intendho ca deo mi ndhe acato candho is cosas funt capitadas ◊ apo iscurtau e solu tandho mi seo acatau ca ant fatu una cosa manna Ètimu ctl. acatarse Tradutziones Frantzesu se rendre compte Ingresu to perceive Ispagnolu darse cuenta Italianu accòrgersi Tedescu bemerken.

acatài 1 , vrb Definitzione pigare cun arrespetu, ammostare arrespetu a unu; fàere bonu acatu Sinònimos e contràrios arraspetai, baritare, remirai, serretzai / acasagiai Ètimu spn. acatar.

acataméntu , nm Definitzione bonu a cara sintzillu chi si faet a s'àteru, a un'istràngiu, arrecindhodhu Sinònimos e contràrios acasàgiu, acatu, tratonzu Ètimu spn. acatamiento Tradutziones Frantzesu respect Ingresu reverence Ispagnolu acogida Italianu riverènza, trattaménto rispettóso Tedescu Ehrerbietigkeit, respektvolle Behandlung.

acatàre , vrb: agatae, agatai, agatare, aghetai Definitzione bíere, imbènnere, atobiare o àere calecuna cosa, mescamente su chi unu est cricandho (es. cosa pérdia) e fintzes arrennèscere a fàere una cosa; istare o èssere, nau mescamente in su sensu de s'esisténtzia, de sa salude; provare, nau ponendho sa marrania a unu Sinònimos e contràrios coberai, imbènnere, incontrare, iscròiri / esístere, èssere / proare | ctr. pèldere, stramancai Maneras de nàrrere csn: agatai sabbata po su pei suu = (nadu in suspu) agatare su (dannu, pessone de pore) chi si meritat; agataisí faltau = atrogare sa curpa; agataisí in bonu = istare bene de saludu Frases a fortza de chircare s'agatat donzi cosa ◊ si no abbàidas bene no agatas nudha ◊ apu agatau sa cosa chi emu pérdiu ◊ sa richesa poética sarda dha podeus aghetai me in ocasioni de is festas (J.Murgia)◊ apo agatadu cosa barata a comporare ◊ in cussus tempus no si aghetànt is giornalis ◊ mamma teniat sa cosa remonida in unu costoidorzu chi no amus mai acatadu ◊ una pobidha in dí de oi no est fàtzili a dh'aghetai! ◊◊ deo mi agato cun donzi limbazu, nuoresu, campidanesu o àteru 2. bae e chilca cantos annos si agatat, custu letu: si no m'imbàglio fit de nonnumannu meu ◊ tantas cosas si agatant in su mundhu bellas pro medas e malas pro tantos! ◊ si a tandho si agatat, già est forte che giurru, e no morit de fàdigu…◊ e babbai Micheli ancora si agatat? ◊ annada mala de olia, ocannu: no si ndhe agatat! ◊ sa Sardínnia si agatat in su Mediterràneu ◊ inue ti agatas? ancora emigradu che ses? ◊ mancu a cómporu si ndhe agatat, ocannu, de olia de cufetu ◊ si ajaju no si fuit mortu si fuit agatadu! 3. e poi candho finis sas cumbatas già mi as a narrer comente ti agatas! (Cugurra) 4. e no l'agatas a fàghere gai, chi ti pago!…◊ e no l'agatas a iscúdere cussa criadura, chi faghes sos contos cun megus! Sambenados e Provèrbios prb: chini circat agatat Ètimu ltn. *adcaptare Tradutziones Frantzesu trouver, rencontrer, se trouver Ingresu to find, to exist Ispagnolu encontrar, existir Italianu trovare, scovare, esìstere Tedescu finden, es gibt, liegen (geog.).

acatàre 1 acatàe

acatàre 2 , vrb: catare* Definitzione fàere a una cata, ladu, ciatu, coment’e candho a una cosa dhi calat unu pesu mannu apitzu Sinònimos e contràrios abbullonare, aggatare, cerfai, ischerfare, ischitzare, istercare Tradutziones Frantzesu écraser Ingresu to crush Ispagnolu aplastar Italianu schiacciare Tedescu quetschen.

acatarràdu , pps, agt: acatarrau, aggatarrau Definitzione de acatarrare; chi at ingortu arremadiu Sinònimos e contràrios arrasfriau, arremadiau, arrumatu, remadu / sarragau, scanniu Frases seo acatarradu de mala zenia 2. tue no ses sugeta a maladia, ma pares che a mie acatarrada (B.Mureddu) 3. portat una boxi de tromboni acatarrau Tradutziones Frantzesu enrhumé Ingresu to have a cold Ispagnolu constipado, resfriado Italianu raffreddato Tedescu erkältet.

acatarrài, acatarràre , vrb: catarrare Definitzione pigare o aciapare arremadiu Sinònimos e contràrios arrasfriai, arremadiai, arremare, arrumai, incatarrai Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'enrhumer Ingresu to get cold Ispagnolu resfriarse Italianu infreddarsi Tedescu Katarrh bekommen.

acatarràu acatarràdu

acatastàe , vrb Definitzione iscríere unu bene, terras, domos, in su catastu, a manera chi arresurtet a distintu sa propriedade Sinònimos e contràrios incatastare Tradutziones Frantzesu cadastrer Ingresu to pile (up), to register to the land-registry office Ispagnolu inscribir en el catastro Italianu accatastare 1 Tedescu in den Kataster eintragen

acatàu , pps: agatadu Definitzione de acatai, -are Sinònimos e contràrios cuperau | ctr. pérdidu Sambenados e Provèrbios smb: Agatau, Agattau.

acatàu 1 acatàdu

acatedhàdu , pps, agt: acatzedhau Definitzione de acatedhare; nau de cane fémina, chi portat is catzedhedhos, chi est angiada; nau de unu, chi portat a ccn. sèmpere aifatu coment'e unu catzedhedhu Sinònimos e contràrios cdh. acatidhatu 2. tue no andhas a logu perunu si no ses acatedhadu, sempre paris cun s'amigu!