A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aceradòlza , nf Definitzione bica, logu artu de ue faet a isperiare, averguare, de ue si podet abbaidare e bíere atesu Sinònimos e contràrios incraradorza Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vedette Ingresu look out post Ispagnolu atalaya Italianu vedétta Tedescu Wachtturm.

aceràre , vrb: aciarare, aciorare Definitzione essire a fora, bogare sa conca o su si pònnere in craru po castiare, po bíere Sinònimos e contràrios acarare, acherare, acontrare, acrarare, afacare, afaciai, imbraconare, incarai, inciarare, ingiarare, iscampiare | ctr. cuai Frases est una not'e luna, de cudhas lunas giaras chi, candho tue ti aciaras, isperas novamente in sa fortuna (A.Casula)◊ sa luna subra de sos montes si aciarat ◊ issa si acerat a sa fentana a iscultare ◊ acèradi, bella, ca est bénnidu s'amante! ◊ si fit a fagher su contu de tantos males, mancu nos timis acerare a gianna! ◊ istaia in su balcone aciorada abbaidendhe s'abba chi pioiat ◊ deo puru mi aciorei Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se montrer Ingresu to overlook Ispagnolu asomarse Italianu affacciarsi Tedescu sich zeigen.

acerbàu , agt Definitzione its, agiagarau? Sinònimos e contràrios Frases mi dhoi incraru e biu totu is crabas acerbadas e un'ómini furendi.

acerbonài , vrb: cerbonai Definitzione pònnere su cerboni, s’arraiga, a bide o àteru, po dha mantènnere Sinònimos e contràrios arradicare 2. issu tenit sa bíngia totu bèni acerbonada Terminologia iscientìfica bng Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu échalasser la vigne Ingresu vines staking Ispagnolu arrodrigar Italianu méttere i palétti alle viti Tedescu pfählen.

acéri , nm Definitzione genia de cosa a pònnere àcias allutas Sinònimos e contràrios acera, àcia 1, blandoni, candelobbru, candheleri Ètimu ctl. atxer(a) Tradutziones Frantzesu chandelier Ingresu candlestick Ispagnolu candelero Italianu candelière Tedescu Kerzenhalter.

acerimoniài , vrb: cerimoniai Sinònimos e contràrios faedhare, fentomare, nemonai Frases custa cosa dha scius isceti nosu, e tui no ndi acerimonist cun nemus!

acèrriri , vrb Sinònimos e contràrios arriscai, atrevire, tramesare Frases cussu iat a acèrriri a intrai a crésia ispollau! ◊ si est acérriu a fai cussa tontesa!

acértu , nm Definitzione genia de misura po pònnere sa bruvura in is fosiles antigos Sinònimos e contràrios ateltzu Ètimu srd.

acetài, acetàre , vrb: atzetare Definitzione pigare o bòllere sa cosa chi giaet s'àteru; adduire a sa matessi idea de un'àteru Sinònimos e contràrios aggradèssere, arrecire / adduire Tradutziones Frantzesu accepter Ingresu to accept Ispagnolu aceptar Italianu accettare Tedescu annehmen.

acetótu , avb: acitotu Definitzione aici etotu, su matessi, deasi/deosi etotu Sinònimos e contràrios ateretante Frases faidí pagai in cosa: po nosu andat bèni acetotu ◊ su piciochedhu est sétziu e sa sorri acitotu ◊ dèu puru nau acitotu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu également Ingresu equally Ispagnolu igualmente, asimismo Italianu ugualménte Tedescu auch, gleich, in gleicher Weise

achè , avb, nm: achelu Definitzione foedhu chi narant po ammostare una cosa; cositedha de pagu contu, fintzes iscusa, iscórtziga / no cumprèndhere un'achè = no cumprendi una cibudha Sinònimos e contràrios acodhu, addeallu, ajallu, allodhu, midhu / arraghèscia, bóciga Frases mih sa luna, achè su chelu cun su mare adhae adhae chi si basant! ◊ achela, in su giardinu anzenu annidada che columba ferida, che umbra de manos réndhidas! (L.Massa) 2. si agato un'achè ti che bogo dae sas terras mias! ◊ devo dare su contu a su sótziu meu e no cherzo chi bi nascat unu achè Tradutziones Frantzesu voilà!, rien, prétexte Ingresu here it is!, trifle, excuse Ispagnolu he aquíahí, aquíahí tienes Italianu ècco!, nonnulla, pretèsto Tedescu hier, nichts.

achedàre , vrb: achetai, achetare, achidare 2, achietai, achietare, chietare Definitzione fàere chietu, brandhu, sériu, firmu; andhare a si crocare, su note Sinònimos e contràrios abbacai, abbonantzai, allenare, apachiare, apasaogare, assebiai, asselenare, assussegai | ctr. agegherai, salargiare / pesai, seguzare Frases si ant a achietare che pitzinnedhos in coda de mama ◊ bentu chi tremis s'imbirdi, poita no ti achietas e mi lassas drommí?! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu apaiser Ingresu to appease Ispagnolu aquietar, calmar Italianu acquietare, acchetare Tedescu beruhigen, ruhig werden.

achedàre 1 , vrb: achetare 1, agedai, agedari, aghedare, axedae, axedai, axerai Definitzione fàere a aghedu, nau fintzes de sa pasta cun su frammentu; in cobertantza, nau de ccn. arrennegare Sinònimos e contràrios acriare, aghedinare, frammentai, imbischidare, pesai Frases su binu cheret contivizadu, ca sinono si aghedat ◊ Cíciu mi at nau ca su binu biancu si dhi est agedau 2. dhi at ghetau unu lómburu de fromentu: dèu nau chi at a axedai! ◊ is tzípulas no ant axedau: depiat tenni písima su frammentu ◊ tenei sa pasta in sa scifedha axerendi e fui arremangada pronta a ispongiai ◊ at lassau su pane aghedandho in su tianu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tourner en vinaigre Ingresu to vinegar Ispagnolu agriar Italianu inacetire, inacidire, fermentare Tedescu zu Essig werden, säuern, gären.

achedhadólzu , nm Definitzione calesiògiat cosa chi si ponet coment’e acotzu po mantènnere cosa unu pagu in artu de terra, o posta assentada, firma (es. carradas) Sinònimos e contràrios pedestàgiu Ètimu srd.

achedhadúra , nf Definitzione su achedhare, su pònnere cosa subra de àtera prus in artu Ètimu srd.

achedhàre acedhàe

achedhàre 1 acadhài

achedhonàre , vrb Definitzione fàere a chedha Sinònimos e contràrios abbamare, acedhae, aggamai, aggrustare, amedhare, ammeschiare, ingamai | ctr. irgrustiare, istagiai Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

achedòre , nm: aghedore Sinònimos e contràrios acriore.

achedósu , agt Definitzione chi est aghedu, chi s'est aghedau Sinònimos e contràrios achedau Terminologia iscientìfica sbr Ètimu srd.