A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

achédu , nm, agt: achetu 1, agedu, aghedu, axedu, axeru Definitzione binu chi si est fatu tropu forte, de sabore ispuntu, guastu; chi tenet sabore de binu ispuntu; nau de sa pasta cun su frammentu, chi est pesandho, aghedandho de ammadrigadura; nau de unu, chi arrespondhet chentza crabbu, chi si arrennegat luego e po cosas de pagu contu / erba de axedu = alleluja, coraxedu (Oxalis pes-caprae, O. corniculata); ógiu aghedu = ozu guastu, achedau Sinònimos e contràrios achedau, acru, imbischidadu / gastu 1 Maneras de nàrrere csn: casu a. = agriadu, bíschidu, friscu e lassadu chentza postu in murza; binu a. = binu aghedadu, ispuntu Frases s'issalada si cundhit cun aghedu puru ◊ custu cundimentu bollit allu, ollu de armanu, afàbbica e una pariga de istídhius de axedu biancu 3. su pani axedu tumbit ◊ is bonas meris de domu de raru arruint in sa fadhina de coi su pani pagu axedu ◊ candu su pani est pagu axedu bogat pillucas e coit mali ◊ portas sa faci colore de binassa ageda! Sambenados e Provèrbios smb: Aghedu, Ascedu, Axedu Terminologia iscientìfica sbr Ètimu ltn. acetu(m) Tradutziones Frantzesu vinaigre Ingresu vinegar Ispagnolu vinagre, avinagrado Italianu acéto, inacidito Tedescu Essig, sauer, Sauer…

achejadúra , nf Definitzione su achejare Ètimu srd.

achejàre , vrb: acrejare, acresiare Definitzione cuare in crésia, fuire a crésia comente faiant is bandhios unu tempus candho dhos cracàt sa giustítzia Ètimu srd.

achélu achè

achému , nm Definitzione genia de lobu de fune chi si ponet a sa barra de fundhu de un'animale po dhu pigare aifatu.

achèndhere , vrb Definitzione pònnere o pigare fogu a manera chi calecuna cosa abbruxet Sinònimos e contràrios allúere, allumae, atzèndhere, impampidhare, incèndhere | ctr. irmòrrere, istudai Frases achendho sa candhela e miro s'istàntzia ◊ achèndhere sos fogarones ◊ sétzidu in su bancu de cuchina si fit achendhindhe su sigarru Ètimu ltn. accendere Tradutziones Frantzesu allumer Ingresu to light Ispagnolu encender Italianu accèndere Tedescu anzünden.

achendhidòre , agt, nm Definitzione chi o chie alluet fogu Ètimu srd.

achénsidu , agt: achéssidu Definitzione immarriu meda, a tropu, chentza fortzas po su istare male, a fortza de sufrire Sinònimos e contràrios acassu, achensu, cansidu, irbaléndhidu, irbalesiadu Frases funt atambainados, chena ammentu perunu, achénsidos dae sas podhas chena pasu ◊ sas funtanas sunt achénsidas isetendhe a tie ◊ nessi mi esseras bénnidu achéssidu ma biu! Tradutziones Frantzesu épuisé Ingresu exausted Ispagnolu exhausto, agotado Italianu esàusto Tedescu erschöpft.

achénsu , agt, nm: achessu Definitzione chi est immarriu meda / bíderesi a malu achessu = a barca pérdia Sinònimos e contràrios acassu, achénsidu, cansidu, istasidu Frases no sempre sas fadigas l'ant dadu cunsolu e prus de una bia si est bidu achessu, a pane e salia 2. candho si est bidu a malu achessu at chircadu azudu.

achepúdha , nf: achipudha, chebudha* Definitzione genia de erba chi si prantat po cundhimentu, de fragu e sabore forte chi ispirtit, coment'e àspidu: su primu annu faet a conca cun d-unu matucone de arraighinas totu de un'andhare, su de duos annos sa conca (chibudha de sèmene) bogat una tzeurra, sa candhelita, e in punta faet su frore e su sèmene Sinònimos e contràrios ttrs. tziodha Terminologia iscientìfica rbc, cndh, Allium cepa.

achepudhàre , vrb rfl: achibudhare Definitzione su si pigare arrennegu, tzacu, sufrire Sinònimos e contràrios achibudhire, arrannegai, inchibudhire, incrabudhire Ètimu srd.

achèra , nf Definitzione cannedhu de agúgias, istugighedhu po pònnere is agos Sinònimos e contràrios aguzera Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

acheràda , nf Definitzione su si acherare, incarare, su si fàere bíere Sinònimos e contràrios acerada, acrarada, incarada, incrarada, iscampiada Frases una tilighelta onzi tantu si faghet s'acherada dae un'iscanzada in su muru ◊ totue faghet s'acherada, sa musca! ◊ l'as fata in domo mia s'acherada!…◊ torrat note serena a s'acherada chi faghet sa luna Ètimu srd.

acheradòrza , nf Definitzione bica, logu artu de ue faet a isperiare, si podet abbaidare e bíere atesu Sinònimos e contràrios incraradorza Frases dae sa roca de s'acheradorza si bidiant acudindhe sos pastores Ètimu srd.

acheràdu , pps: acherau Definitzione de acherare 2. s'àtera die ti apo bidu in su balcone acherada ◊ acheradu in su balcone isetaia sa torrada tua.

acheradúra , nf Sinònimos e contràrios imbraconadura Ètimu srd.

acheràre , vrb Definitzione bogare sa conca, su si fàere a bíere, andhare a castiare / acheràresi in s'isprigu = castiaisí Sinònimos e contràrios acarare, acerare, acrarare, afacare, imbraconare, incarai, inciarare, ingiarare, iscampiare | ctr. cuai Frases s'est acheradu a su balcone ◊ candho mi achero dae s'artu monte osservo cantu at fatu sa natura ◊ in tzertas domos nemmancu ti acheras, antzis che passas dereta currendhe Ètimu srd.

acheràu acheràdu

acherinàre , vrb Definitzione pònnere o acorrare in sa cherina Sinònimos e contràrios acorrae 1, acorralai | ctr. iscapare Ètimu srd.

acheríre , vrb: achirire 1, achiriri Definitzione intrare in possessu de calecuna cosa cun dinare o fintzes méritos Sinònimos e contràrios achiltare, comparai Frases s'est cundennadu a sa perditzione perdindhe cantu bene at acheridu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu acheter Ingresu to buy Ispagnolu adquirir Italianu acquistare Tedescu erwerben.