A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

achicàrzu achicàju

achicàxu achicàju

achichiadòre, achichiadòri , agt, nm Definitzione chi o chie achicat foedhandho Sinònimos e contràrios chéchinu, limbicheche, limbidentu, limbitróchinu / cdh. intaltadhatu Frases ca est achichiadori, cumentzat a arretzetai coment'e una bardúfula e no ndi bogat prus peis! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bègue Ingresu stammerer Ispagnolu tartamudo Italianu balbuziènte Tedescu Stotterer.

achichiadúra , nf Definitzione su achicare, su foedhare achicandho Sinònimos e contràrios achichiamentu, achíchiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bégaiement Ingresu stammer Ispagnolu tartamudeo Italianu balbùzie Tedescu Stottern.

achichiàe, achichiài achicài 1

achichiaméntu , nm Sinònimos e contràrios achichiadura, achíchiu, cocoju Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bégaiement Ingresu stammering Ispagnolu balbuceo Italianu balbettaménto Tedescu Gestotter.

achichiàre, achichiàri achicài 1

achichinàre , vrb: achiconare Definitzione foedhandho de erbas e laores, tocare a népide, fàere niedhu coment'e unu chicone Sinònimos e contràrios abburvurare, afurconare, anneulare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu nieller Ingresu to affect by smut Ispagnolu atizonarse Italianu rèndere golpato, annerito dalla gólpe Tedescu vom Steinbrand befallen, geschwärzt werden.

achichiritài , vrb Definitzione cuncordare, bestire bene Sinònimos e contràrios allaputzai, allepuritzare, cuncodrai / alleputzau, alleputziu, apupuxadu Frases achichiritaus cuadhus e tracas, sa cambarada si est móvia ◊ e custu disígiu de si achichiritai po andai a sa festa totu cuncordada?!◊ totu achichiritada est, oi, eleganti! 2. su caboni est a pinna lustra, totu achichiritau Ètimu srd.

achíchiu , nm Definitzione sa trata muda, sa neghe de achicare, su achicare foedhandho Sinònimos e contràrios achichiadura, achichiamentu Frases cussa est cosa chi fait sanai de s'achíchiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bégaiement Ingresu stutter Ispagnolu tartamudeo Italianu balbùzie Tedescu Stottern.

achiconàdu , pps, agt Definitzione de achiconare; chi est abboau, tocau a népide.

achiconàre achichinàre

achícu , nm Definitzione su achicare, nau fintzes in su sensu de atèndhere a ccn., contivígiu po unu Sinònimos e contràrios atendéncia Frases bae chi ti nche irménticant sos achicos de mama, chi cojubas chin cussa prena de bíssios! (G.Piga) Ètimu srd.

achidadòre , nm, agt Sinònimos e contràrios achidajolu, chidarzu | ctr. fitianu Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.

achidadúra , nf Definitzione su achidare, su fàere a chida chida Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu roulement hebdomadaire Ingresu turnover system Ispagnolu turnos, rotación semanal Italianu turnazióne settimanale Tedescu Wochenschicht.

achidajólu , nm, agt Definitzione chi o chie achidat, andhat a trebballare a chida chida o a barigua, a partibaris cun àtere Sinònimos e contràrios achidadore, chidarzu | ctr. fitianu Frases sos pastores achidajolos si daent su càmbiu in domíniga Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu travaillant par roulement Ingresu shift worker Ispagnolu trabajador por turnos semanales Italianu turnista Tedescu Schichtarbeiter.

achidàre , vrb: achitare, chitare 1 Definitzione giare su càmbiu a su cumpàngiu, comente faent is pastores achidajolos, cudhos chi pastórigant una chida a cada, a borta a borta: fàere a chida chida tra cumpàngios in calecuna faina o impreu, ma fintzes solu giare su càmbiu in s’impreu; fintzes mòvere, ispostare e torrare a su cuile, a s'acuiladroxu Frases sos pastores achidajolos achidant in domíniga 2. sos istúrulos si achidant cun sas rúndhines, in atunzu, in logos nostros ◊ su silbone isparadu ruet, però si achidat e sighit sa fua ◊ in su chelu si achidant sole, istedhos e tempesta Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se relayer par semaine Ingresu to turn weekly, to alternate Ispagnolu turnarse semanalmente Italianu turnare settimanalménte, avvicendare Tedescu in Wochenschichten arbeiten.

achidàre 1 , vrb: achitare 1, agghitare Definitzione regulare una partida giogandho, su si pagare de calecuna cosa, de unu dannu, ofesa o àteru deasi, pònnere bene (fintzes su si pònnere prantaos); arresparmiare; illebiare sa múngia, sa pelea, pigare pàusu candho unu est immarriu meda, agiudare Sinònimos e contràrios agghitire, agiustai / aorrai, lucurare 1 / agiadai Frases bient su bàrriu pendhindhe totu a un'ala ma no si serant de l'achidare! 2. tue ses in s'ispera chi ti achidet sa manu de Deus ◊ nessi a Tie, Simone Cireneu, ti achidaiat dae tantu in tantu! (G.G.Fadda)◊ su pè ponia in coa a sa entale premendhe e sullevendhe pè e manale pro achidare in sa linna su giú 3. tue mi as dadu cadenas chi mi achitant su coro e sa vida (G.Pinna).

achidàre 2 achedàre

achidàrju , nm Definitzione cosa de papare, brovendha po bestiàmene Sinònimos e contràrios addescu, musúngiu, pravenda Frases s'achidarju li ponzo in sa cherina si lu poto irbitzare, su mazolu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fourrage Ingresu pasture Ispagnolu forraje Italianu foràggio Tedescu Futter.