A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

achinnadúra , nf: acinniadura Definitzione su acinniai, su tzantzigare Sinònimos e contràrios acínniu, bantzicadura, intzàntzinu, nannicadorju, santziadura, santziamentu.

achinnàe , vrb: acinnai, acinniai Definitzione tontonare, mòvere s'acinnedhu po dormire su pipiu / fune po a. = bantzigallella, santzainedha Sinònimos e contràrios bantzicare, chigliare, lachedhare, sansiae, tzantziare Frases acínnia su pipiu! Ètimu srd.

achintàre , vrb: chintare Definitzione pigare a unu cun is bratzos betaos a su chintzu, acapiare a su chintzu, inghiriare coment’e carragiandho; acapiare bestimentu in chintzu Sinònimos e contràrios achintorzare, achintzulare, chígnere, inchintare Frases su sole in fogu achintat sas marinas a s'interighinada, atesu atesu ◊ limbas rujas achintant sas aeras e su sole est unu chísciu de fogu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ceindre, enrouler Ingresu to fasten round, to wrap (up) Ispagnolu ceñir, envolver Italianu cìngere, avvòlgere Tedescu umfassen, umgürten.

achintorzàre , vrb Definitzione pònnere sa chintorza, su chintórgiu in chintzu, inghiriare cun css. cosa coment’e acapiandho Sinònimos e contràrios achintare, atzintare, inchínghere 2. su dolore achintorzat sa terra de cussa zente in gherra Ètimu srd.

achintzàre achintàre

achintzuladúra , nf Definitzione su achintzulare, su arrangiare in chintzu unu bestimentu bestiu, postu Ètimu srd.

achintzulàre , vrb Definitzione acapiare o agiustare su bestimentu in chintzu, bestindhosi Sinònimos e contràrios achintare Ètimu srd.

achipagiài , vrb: echipazare Definitzione pònnere, giare o pigare echipàgiu, provista chi podet serbire Sinònimos e contràrios atratzai, fornire Tradutziones Frantzesu équiper Ingresu to equip Ispagnolu equipar, proveer Italianu equipaggiare Tedescu ausrüsten, bemannen.

achipàgiu , nm: acupàgiu, echipàgiu* Definitzione is trastos, is ainas chi serbint a unu logu, a unu trebballu (ma fintzes sa pannamenta, is trastos de una domo, de una persona); cosas de papare chi si leant aifatu candho si andhat a unu logu; is personas o professionistas de unu mezu (es. aeroplanu, nave) chi dhu contivígiant candho est viagiandho Sinònimos e contràrios argusione, asciugàriu, fronimentu, provista, recatu, spúglia 3. est andhada male sa barca cun totu s'acupàgiu Tradutziones Frantzesu équipement Ingresu equipment Ispagnolu equipo, equipaje, tripulación Italianu equipaggiaménto, equipàggio Tedescu Ausrüstung, Bemannung.

achipè , avb Definitzione a peis fadhios: si narat de una manera de troboire (archilare) un'animale acapiandhodhi cun sa trobedha duos cambúcios, unu de unu pei de ananti e s'àteru de apalas e de s'àteru fiancu 2. cantos, in tàulas de dolu, achipè aschilados, dae sa nàschida los alenat sa sorte vile (A.Porcheddu) Ètimu srd.

achipidòre , agt Definitzione chi achipit, faet impresse Ètimu srd.

achipidúra , nf Definitzione su achipire Ètimu srd.

achipíre, achipíri , vrb Definitzione fàere meda in pag'ora; fàere a ora, a tempus Sinònimos e contràrios achivire, aciviri, acodie Maneras de nàrrere csn: a. bisonzu = resèssere a fàghere; a. a su dovere = atèndhere a su dovere, fai unu doveri Frases chie est lestru e cabosu achipit in su tribàgliu ◊ a cosire a màchina s'achipit prus chi no a manu ◊ pro achipire faghide cun ambas manos! ◊ tocat de achipire si cherimus cumprire su tribàgliu! ◊ triballu inzotosu no si ndhe achipit ◊ si s'achipit de coro su dovere che passat su tempus prus serenu 2. chi ia achípiu a su pulma no ndhe fui torrau a pei ◊ su tempus est lestru e deo no poto achipire: lu giuto a tretu e mi at bell'e sighidu (N.Pianu)◊ oe no dh'achípio a fàere custa faina: che dh'acabbo cras ◊ candu est meda, in logu de asfaltu s'àcua no benit achipia Ètimu itl. accivire Tradutziones Frantzesu faire vite, travailler efficacement Ingresu to get through a big piece of work, to work with efficacy Ispagnolu despachar Italianu sbrigare mólto lavóro in pòco tèmpo, lavorare con efficàcia Tedescu leisten, schaffen.

achipúdha achepúdha

achirdinàdu , pps, agt: acidrinau Definitzione de achirdinare, acidrinai; fatu chídrinu, tostau, téteru Sinònimos e contràrios círdinu, téteru 2. chi dhi fiat cabau unu de cussus tronus tzacarrosus dh'iant agatada morta e acidrinada Tradutziones Frantzesu engourdi Ingresu stiff Ispagnolu rígido Italianu irrigidito Tedescu steif.

achirdinàe, achirdinàre , vrb: acidrianai, acidrinae, acidrinai, acirdinai, chirdinare Definitzione fàere chídrinu, téteru, tostau (fintzes faendho fortza, po dolore) Sinònimos e contràrios ateterae, incidrinai / agiatzare, ammarmurai, astragare, belare, cancarai, ghiaciai, marmurizai Frases a mimi cras mi agatant acidrinau, aici ispollincu e cun custu frius ◊ s'àinu acostit su runcu a s'abba, ma apenas aperit sas larvas achírdinat sas urigas e no bufat! ◊ su mortu si fiat acirdinau, giai fridu ◊ est a dolori de istògumu e parit morendi de cumenti si acírdinat! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu engourdir, se raidir Ingresu to stiffen Ispagnolu endurecer Italianu irrigidire Tedescu steif werden.

achiribbòe achibbòe

achirídu , pps Definitzione de achirire 2. babbos, fizos, richesas achiridas, totu ant a èssere mortales feridas ◊ andhat male su bene achiridu.

achiríre , vrb Sinònimos e contràrios acarire 1.

achiríre 1, achiríri acheríre