A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

achilibbrài , vrb Definitzione billassare, pònnere is cosas a manera de istare in echilíbbriu, chentza ispendhentare a una parte, cantu a una bandha a s'àtera Tradutziones Frantzesu équilibrer, contrebalancer Ingresu to balance, to equilibrate Ispagnolu equilibrar Italianu equilibrare Tedescu ausgleichen.

achilibbrístu , nm Definitzione gioghistu avesu a fàere sa balentia de abbarrare in echilíbbriu in logu o in manera difícile meda Tradutziones Frantzesu acrobate, équilibriste Ingresu acrobat, equilibrist Ispagnolu equilibrista Italianu equilibrista Tedescu Gleichgewichtskünstler.

achilíbbriu , nm: echilíbbriu*

achilièra , nf Definitzione àbbila de mare, genia de pigione mannu, papadore de petza, chi abbitat in is orrocas a oru a mare Terminologia iscientìfica pzn, haliaëtus albicilla Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu balbuzard, aigle pêcheur Ingresu sea eagle Ispagnolu pigargo europeo Italianu àquila di mare Tedescu Seeadler.

achilínu , agt Definitzione de àchila; nau de una boghe, chi assimbígiat a cussa de s'àbbile Sinònimos e contràrios abbilinu, scrillitosu.

achíllo , nm Sinònimos e contràrios cerotu, dafetanu, liga, sparadrapa.

achilonédhu , nm Definitzione àchili de pisci, genia de pigione mannu papadore de petza Sinònimos e contràrios abbilaltru, abbilonedhu Terminologia iscientìfica pzn, hieraëtus fasciatus.

achilòni , nm Sinònimos e contràrios àchibi Terminologia iscientìfica pzn Ètimu srd.

achiltàre , vrb: achistai, achistare Sinònimos e contràrios acherire, comparai Ètimu spn. aquistar.

achíltu , nm: achistu Definitzione su leare sa cosa a càmbiu cun dinare; sa cosa comporada; cosa arrennéscia bene meda, calecuna cosa de bonu chi si ndhe at tentu Sinònimos e contràrios còmpara Frases passizo e pómpio, ma chena bozas e ne disizos chi m'intzírrient a fàghere achistos 2. betat s'arzola cun tribàgliu e munza pro nachi ndh'àere achistu e profetu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu achat Ingresu purchase Ispagnolu adquisición Italianu acquisto Tedescu Kauf.

achimadúra , nf Definitzione su achimare, su crèschere meda Ètimu srd.

achimàre , vrb Definitzione crèschere meda, nau de cosa prantada, fàere chimas, irvilupu Sinònimos e contràrios imbènnere Ètimu srd.

achimbòe achibbòe

achimingiòni acamingiòni

achimónzu , nm Definitzione su achimare, su crèschere de su matedu, de is linnas (itl. vegetazióne) Ètimu srd.

achína , nf: anchina 1, china Definitzione genia de mata; sa droga chi si faet de su corgiolu, impreada po meighina a curare sa malària, a passare sa callentura Sinònimos e contràrios chenina Frases su dotori dh'at nau a pigai s'achina ◊ maladia de amori no dha curat cun s'achina! ◊ su meli de s'olioni est marigosu meda: est achina, lampu! Terminologia iscientìfica mtm, Cinchona officinalis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cinchona, quinine Ingresu chinaroot tree, quinine Ispagnolu quino, quinina Italianu àlbero della china, chinino Tedescu Chinarindebaum, Chinin.

àchina , nf: àghina, àgina, àina, àniga, àxina Definitzione su frutu chi bogat sa bide, a gurdone, a pibiones prus o prus pagu cracos e matucos segundhu sa calidade / crezes de àghina: de mústiu (abbosa meda), de manigare (a pipiones prus maduros, aghedhosa), de pabassa (aghedhosa, cun pagu sèmene, bianca); apiconi de àxina = budrone, apisile; su fodhone = su fodhi, su pillonchedhu de su pibioni; àxina abbinada = ua cota azummai guastèndhesi in su fundhu, cun su pipione modhe modhe e mesu torradu a su fodhe / calidadis de àxina po papai: apesòrgia, arbasólica, arretallau, galopu, litàchina/titiaca, muscatellò; calidadis de àxina de mustu: alveniadu, arremungiau, barriadòrgia, bovale, bovaledhu, carenisca, cuscusedha, laconarzu, mantzesu, muristellu, nuragus, pascale, retagliadu, semidanu, sintzilosu, zirone / àxina de coloru = zenia de erba chi faghet subra sas rocas, de sas caberturas (Sedum andegavense) Sinònimos e contràrios ua Frases s'àxina ocannu est bella ingrania ◊ s'àgina ocannu est bella e sa sarmenta sana ◊ po s'ierru si apicat s'àghina, si arrimat sa figu de giuncu e sa pilladra de pira matzi niedha Terminologia iscientìfica bng Ètimu ltn. acina Tradutziones Frantzesu raisin Ingresu grapes Ispagnolu uva Italianu uva Tedescu Trauben.

achinàdu , agt Definitzione avenenadu de s'achina, marigosu Sinònimos e contràrios abbelenadu, atoscau, atosconau Ètimu srd.

achingiài, achingiàre , vrb: acringare, chingiare Definitzione pònnere sa cringa o chintórgiu issedhandho is animales Sinònimos e contràrios cingrai, inchingiare Frases est acringhendhe s'imbastu ◊ dh'iant achingiau coment'e unu cuadhu e acapiau is funis a sa màchina po ndi dhu tragai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ceinturer Ingresu to strap, to bandage Ispagnolu poner el cinturón Italianu cinghiare, fasciare Tedescu festschnallen.

achinnadórgiu , nm Sinònimos e contràrios bantzicallera, bantzigatella, chíglia, pindilinzone, sanciainedha, tandhariola, tzantzigalitu Ètimu srd.