A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

achistiàdu , agt Definitzione chi arrexonat, chi cunsiderat is cosas Sinònimos e contràrios atinadu, giudisciosu, pesadore, resonile, rexoníulu, seidosu Frases tue puru ses achistiadu…: in chirca de santos e de crésias sunt, sos pisedhos de como!… Terminologia iscientìfica ntl Tradutziones Frantzesu raisonnable Ingresu reasonable Ispagnolu razonable, sensato Italianu ragionévole Tedescu vernünftig.

achistíri , vrb: chistie Definitzione pigare e pònnere sa cosa in calecunu logu apartau, ingòllere, portare avatu; giare atentzione, tènnere contu, contivigiare Sinònimos e contràrios acoglire, acuae, aggordai, allogae, arremai 1, arremonire, arribbare 1, asserbare, coltoire, golloire / atèndhere | ctr. foliai, frundhire Frases s'urrei ascurtàt, isconchiàt, ma is brebeis chi iat impromítiu si dhas achistiat issu etotu ◊ at tentu su spédhiu de achistiri e istugiai unu bellu númeru de dícius ◊ su mali achistiu ti fait arrui ◊ isciobera su de achistiri e su de fuliai! 2. pòbora mama, sempri in movimentu po achistiri cussa criatura malàdia! Ètimu srd.

achístu achíltu

achitàde , nf Definitzione su istare o cunditzione de unu, de una cosa: za ses a bell'achitade!… = gei ses acónciu!…, istas male meda.

achitadòre , agt, nm Definitzione chi o chie achitat Ètimu srd.

achitadúra , nf Definitzione su achitare Ètimu srd.

achitàe , vrb Definitzione pònnere presse, coidu Sinònimos e contràrios apressurai.

achitài , vrb Definitzione giogandho a biliardu, cumenciare su giogu, tirare su primu cropu Tradutziones Frantzesu donner l'acquit Ingresu to lead off Ispagnolu abrir el juego Italianu acchitare Tedescu den Ball aussetzen.

achitàre achidàre

achitàre 1 achidàre 1

achitàre 2 , vrb Definitzione fàere chitu, a paris, foedhandho de cosas dépias, o de pérdias, de ofesas o àteru deasi / a. sa promissa = cumpriri sa promissa Sinònimos e contràrios chitire / cumprire Frases perdona sos pecaos nostros comente nois matessi achitamus a totus sos depidores nostros ◊ no resessiat prus a achitare cannela de sonnu (N.Piras) Ètimu srd.

achitíre , vrb Definitzione fàere chitzo, a coidu, impresse Sinònimos e contràrios achipire Ètimu srd.

achítu achídu

achítu 1 , nm Definitzione su primu corpu chi si gaet giogandho a bigliardu.

achituliàre , vrb Definitzione pesare chitzo su mengianu Ètimu srd.

achitúliu , nm Definitzione abbitúdine, pentzamentu de pesare chitzo su mengianu Ètimu srd.

àchiu , nm Definitzione unu pagu de tempus, pruschetotu pentzau coment’e líbberu, chentza ite fàere, chentza sufrimentu o pentzamentos Sinònimos e contràrios arrébiu, iscalancu, iscàmpiu, iscuta, mamentu, ora, scampavia Frases m'isfortzabo de mantènnere sos ocros apertos, ma su sonnu no mi dabat àchiu ◊ no bies chi no mi dat àchiu, semper bizandhe che guàrdia de presone?! ◊ si tenia àchiu za bi fia andhadu ◊ su collocadore non li dabat àchiu de travallare 2. pessa prus aprestu chi ses in domos de afitu e chi s'isfratu no ti est dandhe àchiu Tradutziones Frantzesu trêve Ingresu truce Ispagnolu tregua Italianu trégua Tedescu Atempause.

achivíre , vrb Sinònimos e contràrios achipire, aciviri Frases andhat bene sa terra: tirat dritu su boe rúgiu, caminat lestru, achivit su profitu ◊ cherent irrichire furendhe a cantu podent achivire ◊ su mastru pro achivire una faina cheret chi fetat lestru.

achizàda , nf Definitzione su achizare Sinònimos e contràrios inchizada, incilladura, incillimentu Ètimu srd.

achizàdu , agt, pps: achizau Definitzione de achizare Sinònimos e contràrios inchigiu, inchizadu, incilliu Tradutziones Frantzesu renfrogné Ingresu frowning, frowned Ispagnolu ceñudo Italianu accigliato Tedescu finster.