A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

aciarizàre Definitzione abbaidare e bíere bene, craru Sinònimos e contràrios ciarizare Frases si vidiat coment'e addedie e podiavamus aciarizare in cada cuzone (G.Chironi) Ètimu srd.

aciarollài , vrb: acioredhai, aciorodhare, atzarodhai, atzoredhai, atzorodhai, atzorodhare, ciorodhai, tzarodhai Definitzione nàrrere o fàere is cosas a improdhu, a s’afaiu, chentza órdine, chentza critériu, male Sinònimos e contràrios aciapuciae, aciorobedhare, acoredhai, afioncai, allarodhai, impiastai, improdhai, inciapugliare, inciorodhare Frases ite totu mi ses aciorodhendhe?! ◊ nerat, fostei, ita est atzarodhendi? ◊ abbas de funtanas anzenas mi ant aciorodhadu su sentidu…◊ ma ita ses acioredhendi, ita t’est beniu a conca?!◊ cussas féminas mi ant atzoredhau un'iaxi de cosa ma no nci apu cumpréndiru nudha! 2. las leat a s'abbratzeta, las mintet a buteghinu e si faghent che porchedhas de su totu atzarodhadas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâcler, ramasser pêle-mêle Ingresu to bungle Ispagnolu chapucear Italianu acciarpare Tedescu pfuschen.

aciarollàu , pps, agt: ciarollau Definitzione de aciarollai; nau de ccn., chi est totu bestiu male, brutu in su bestimentu Sinònimos e contràrios intzurudhau / drodhe, illallaronau, isconfusu, scundutu, scurumu, sdringhillonau, zàule / iscontipizau / cdh. sfradhasciatu Tradutziones Frantzesu négligé Ingresu shabby Ispagnolu descuidado, dejado Italianu trasandato Tedescu nachlässig, schlampig.

aciaróllu , nm: ciarollu Definitzione su èssere drolles, su istare o èssere a pagu incuru in su bestire, in su fàere po no ndh'èssere bonos o po sa pagu gana Sinònimos e contràrios drollàmene, drolléntzia, sgangàgliu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu négligé Ingresu slovenliness Ispagnolu descuido, dejadez Italianu sciatterìa Tedescu Nachlässigkeit.

aciarxài , vrb: atalzare, atarjare, atarzare, atzagliare, atzargiai, atzargiare, atzarxai Definitzione si narat po abbrigare s'atza de una ferramenta ifridandhodha tandho a cropu frigandhodhi su serile o ponendhodha in s'abba, ca dh'intostat e afortit; aconciare sa ferramenta bogandhodhi sa punta o aciunghendhodhi unu bículu de ferru; nau de unu, torrare in fortzas, torrare bellos Sinònimos e contràrios atemperai / assuergiai Frases de cantas issàbbulas at atzagliatu mastr'Antoni, custa est sa mentzus! ◊ Pera bollet a dhi atzargiare unu marrone 2. cussa fiudedha s'est aciarxada Tradutziones Frantzesu aciérer, tailler, tremper Ingresu to steel Ispagnolu acerar Italianu acciaiare, temperare Tedescu stählen, härten.

aciàrxu aciàrgiu

aciaulài , vrb: atzabai, atzaulai, atzulai, ciaulai, saulai, tzabai Definitzione apedhare, comente faent is canes; nau in cobertantza, istare naendho, abboghinandho, a murrúngiu cun ccn. Sinònimos e contràrios alloroscare, apedhae, atocare, baulai, imbauai, inciauai Frases ant atzabau is canis candu nci seus essius ◊ cani chi aciàulat no móssiat ◊ su cani nostu atzabat a is istràngius ◊ candu s'est presentau cudh'istràngiu is canis no ant atzulau comenti atzulànt a is àterus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aboyer Ingresu to bark Ispagnolu ladrar, aullar Italianu abbaiare Tedescu bellen.

aciaviàda , nf Definitzione su aciaviai Sinònimos e contràrios aciaviadura Ètimu srd.

aciaviadúra , nf Definitzione su aciaviai Sinònimos e contràrios aciaviada Ètimu srd.

aciaviài , vrb: atzaviai, tzaviai* Definitzione fàere tzivinas, orrosinas, abbighedha fine, aciàvius Sinònimos e contràrios arrosinai, arrusciai, cibinare, istedhiare, modhinare, paspiare, plopighinare, proighinai.

aciàviu , nm: tzàviu* Sinònimos e contràrios arrosina, modhina, paspia, proischina, spricu 2, spripidhu, tzaródhiu, tzibina.

acicacíca , avb Definitzione isciustu meda, colagola Sinònimos e contràrios atriciatrícia.

acicài, acicàre , vrb: antzicai, assicai, assicare, assicari, atzicai, atzicare Definitzione pigare assíchidu, tènnere o fàere assuconu Sinònimos e contràrios aliventare, apramare, asciuconare, asciustrare, apundhorare, aterrighinare, arviai, ilgirare, ispramai, isprauriri, istrementire, isturdinare Maneras de nàrrere csn: a. de o po ccn. cosa; acicaisí a morti = meda, de ndhe mòrrere; èssiri nàsciu atzicau = si narat de chie est sempre atontadu, sempre pessendhe a crabas Frases dhus connòsciu bèni, ita genti funt, ma no tocat a si ndi atzicai! ◊ mi ndi seu assicau! ◊ dòngiu cropus a sa gàbbia po ndi dha fai assicari e po dh'atrudiri, a sa papagalledha ◊ iscieis ca si ndi podit antzicai, candu est dormida?! 2. torret su sàmbene a chie est assicau! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu effrayer Ingresu to frighten Ispagnolu asustar Italianu spaventare Tedescu erschrecken.

acicàre 1 , vrb Definitzione pigare a befa, fàere arrennegare Ètimu srd.

acíchidu, acíchiru , nm: assíchidu, atzíchidu, atzíchiru Definitzione su tímere chi naschit totinduna po calecuna cosa chi s'intendhet o chi capitat, prus che àteru de dannu o chi podet fàere dannu, èssere perigulosa Sinònimos e contràrios arrore, asciuconu, assàntiu, assicu, assúmbridu, assústidu, avrina 1, ilgiru, isprama, tzurrumbu Maneras de nàrrere csn: pigai a. = leare assustru; cídrinu de s'a.; a. légiu, forti = assuconu mannu Frases genti chi andàt a cicai iscruxoxus anca ndi beniant macus de s'assíchidu! ◊ mi ndi seu pigau un'atzíchiru!…◊ nosu dh’eus biu nontesta cussu mustajoni, de unu cantu si moreus de s’acíchiru! ◊ intendhendho su gugúliu de is canes si fut istridhida po s'assíchidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu peur Ingresu fear Ispagnolu susto Italianu spavènto Tedescu Schrecken.

acicionàre , vrb Definitzione fàere a cicione, nau fintzes in su sensu de si pònnere coment’e allorigaos Sinònimos e contràrios aciunciulire, acoconare, acucai, acuconare, acuculiare, acuculiedhare, acucunniare, atacionai Frases oe sa gente est acicionada e grassa ◊ a s'intirinada bos acicionades in su foghile Ètimu srd.

acicósigu , agt: assicósigu, atzicósigu, atzicosu Definitzione chi si assicat o timet po dónnia cosighedha Sinònimos e contràrios assuconaditu, atzichirosu, cachete, cacone, timarosu, timetupas, timigiolu | ctr. coragiosu Frases anca gei fiast acicósiga! Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froussard (fam.) Ingresu sissy Ispagnolu asustadizo Italianu spaventàbile Tedescu schreckhaft.

acidentàre , vrb Sinònimos e contràrios ammustèlchere, dilmagiare Ètimu srd.

acidènte, acidènti , nm: atzidente Definitzione male a su crebedhu chi faet a paràlisi; male bastat chi siat, mescamente nau a frastimu Sinònimos e contràrios ammustréchida, dimaju, flatu, guta / arrori!, lampu! 2. acidenti puru!… ◊ anchi ti bengat, o chi ti pighit un'acidenti! Terminologia iscientìfica mld Ètimu itl. accidente Tradutziones Frantzesu apoplexie Ingresu apoplexy Ispagnolu apoplejía Italianu apoplessìa Tedescu Schlaganfall, verdammt (Int.).

acidèsa , nf Sinònimos e contràrios acidúmini, acriore, acriúria, agrura Ètimu srd.