A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

acinníra , nf: tzinnida Definitzione móvia chi si faet cun sa conca, cun sa manu o àteru, coment'e bolendho nàrrere cosa Sinònimos e contràrios acínnidu, chinnida, manigiada, móida Frases mi at fatu un'acinnira de ogus Ètimu srd.

acínniu , nm Definitzione su acinniai Sinònimos e contràrios achinnadura, bantzicadura, intzàntzinu, nannicadorju, santziadura, santziamentu Ètimu srd.

acínnu acínnidu

aciò! , iscl Sinònimos e contràrios abbàida!, càstia! Frases aciò, aciò ite abba pioia chi est fatendhe!

acioadúra , nf Definitzione ponnere is ciòs, nau prus che àteru po is crapitas e po is ferros de un'animale; tocadura de ciou, su pitziare s'animale in sa carre bia ponendhodhi is ciòs Sinònimos e contràrios acioladura, cravadura, inclavadura, intzoadura, puntzadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clouage Ingresu nailing Ispagnolu remachado, el clavar Italianu inchiodatura, chiodatura Tedescu Benagelung, Hufbeschlag.

acioàe, acioài , vrb: aciuai, tzoare 1 Definitzione pònnere is ciòs, pònnere is ciòs ferrandho is animales, o a su fundhu de is crapitas Sinònimos e contràrios aciolai, atacitai, imbullitare, intzoare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clouer Ingresu to nail Ispagnolu clavar Italianu inchiodare, chiodare Tedescu benageln, beschlagen.

acioàre , vrb: cioare, tzoare Definitzione sa boghe chi faet su procu Sinònimos e contràrios crochidare, intzuai, tzuinai, tzuniari Terminologia iscientìfica bga Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grogner Ingresu to grunt Ispagnolu gruñir Italianu grugnire Tedescu grunzen.

acioàu , pps, agt Definitzione de acioai; chi portat acious, ciòs, nau de botinos; chi est tocau de aciou, nau de animale Sinònimos e contràrios bullitadu, imbudhitatu Frases dh'ant acioau ferrandhodhu.

aciocàda , nf Definitzione su aciocare, giare una surra de cropos, atripare Sinònimos e contràrios banzu 1, cabossa, carrubba, sussa Ètimu srd.

aciocài, aciocàre, aciocàri , vrb: agiocai Definitzione pigare a cropos, pigare a briga, a befa, giare una briga; arregòllere a unu logu, aciapare o agatare a unu faendho dannu o furandho, o fuindho; acudire, lòmpere, ammuntonare, chistire impare, pinnigare pigandho totu o cosa meda Sinònimos e contràrios abbanzare, atripai, isciúdere, magiare, surrai / certai / acafai, aciapai, aggafai, assacarrare, adobiai, cassai, collire, tènnere, tenturai Maneras de nàrrere csn: a. sa terra acanta a sa matixedha = collire o afranzare sa terra a su prantone; a. a fuiri, a cúrriri = illoràresi a fuire, a cúrrere Frases s'iscocu su ladroni tochendimí is crabitas nci dh'aciocu su cani! 2. candu ndi aciocàst unu muntoni de cosa, de cuss'ortu, ciai fusta cuntenta! ◊ soi aciocandu ladàmini ◊ aciocamindi cussu libbru! ◊ cuss'orruga aciocàt s'abba de totu sa bidha e si fut fata a unu frúmini ◊ sa genti aciocat prus a innòi chi no a crésia ◊ comente at apertu su portale, sa gente si est aciocada a pratza (I.Patta)◊ a s'umbra is pipius aciocànt e giogànt impare ◊ a bortas is féminas si aciocant a piscinai 3. iant inténdiu una fémina aciochendu su pobidhu po mòri de un'atra fémina ◊ dh'ant aciocau canis arrabiaus ◊ ant aciocau is ladronis furendi 4. ant aciocau a cúrriri Ètimu spn. achocar Tradutziones Frantzesu malmener, capturer, entasser Ingresu to beat up, to heap, to capture Ispagnolu pegar, capturar, detener Italianu malmenare, catturare Tedescu mißhandeln, gefangennehmen.

aciochidúra , nf Sinònimos e contràrios crochidura, frochidura Ètimu srd.

aciociàda , nf Sinònimos e contràrios abbruncu, abbucamentu, aciocada, bria, certu, inzemu, ispórchidu, surra Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu reproche Ingresu rebuke Ispagnolu reproche Italianu rimbròtto Tedescu Verweis.

aciociài , vrb Definitzione atripare, pigare a cropos, ma mescamente fàere a bregúngia, pigare a ccn. a briga cun malos foedhos Sinònimos e contràrios abbanzare, addobbai, arropai, assurrare, atripai, carrubbare, briare, isciúdere, magiare, sussare / afrentai, aggraviai, ilzenzare, innorare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu insulter, outrager Ingresu to insult Ispagnolu insultar, maltratar Italianu svillaneggiare Tedescu anpöbeln.

aciócu , nm: agiocu Definitzione su lòmpere o giare a pitzu a unu po dh’atripare, po dhu brigare, pigare a befa; fintzes atumbada, cosas de dispràxere, iscontróriu; fintzes cosa arregorta totu impare, atóbiu de gente (nau de matas po su frutuàriu chi lompet, sa méngius muta, su grofu, candho sa parte lómpia de bodhire est a meda) Sinònimos e contràrios aciocada, anfrusada, atocu, certu, gherra, imbistida / tentura 1 / fiotu, muntone Frases nd'apu tentu de aciocus in sa vida mia!…◊ sa mama dh'at donau un'aciocu a sa piciochedha 2. depit èssiri ca su predi at tentu aciocu cun is professoris, ca no bollit mai bènniri a iscola! 3. un'aciocu de genti abbóxinat lamentosa in sa porta de s'amiga chi est morendu ◊ un'aciocu de pertzonis tratenit unu giòvunu prangendu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu agression Ingresu assault Ispagnolu agresión Italianu aggressióne Tedescu Überfall.

acioladúra , nf Definitzione imbullitadura, su pònnere is bullitas a is iscarpas Sinònimos e contràrios acioadura, intzoadura, puntzadura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu cloutage Ingresu nailing Ispagnolu el embrocar Italianu imbullettatura Tedescu Beschlagen mit Zwecken.

aciolài , vrb Definitzione pònnere is aciolus, pònnere is bullitas a su fundhu de is botinos Sinònimos e contràrios acioae, atacitai, imbullitare, intzoare 2. portat is crapitas acioladas Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu clouter Ingresu to nail Ispagnolu embrocar Italianu imbullettare Tedescu mit Zwecken beschlagen.

aciólu , nm: aciou, anciou Definitzione genia de púncia, prus che àteru curtza e a conca cucurúcia po imbullitare botinos, o fintzes longa po apicare cosa Sinònimos e contràrios bullita, inciou, tzou* Maneras de nàrrere csn: no fait a ndi fai ni ferru e ni aciou, de unu = no fait a si ndi pònniri meri, faghet su chi li paret, no ponet mente; tocau de aciou = nadu de animale, chi l'ant tocadu sa carre bia cun su tzou ferrèndhelu (nadu de unu, chi andhat a istontonadas de s'imbriaghera) Frases candu ghetu teulara dèu, seu sempri mellus de tui candu ponis aciolus a is butinus! ◊ mi parit de intendi in is ossus s'arruina de is acious ◊ immoi noxis che un'aciolu 2. sa ghitarra mia est apicada a s'aciolu 3. ses unu bribanti segau de cresci, no ndi potzu fai ni ferru e ni aciou! ◊ it'aciou nd'at fatu de cussa cristiana?! Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu broquette, semence Ingresu tingle Ispagnolu broca, clavo baladí Italianu bullétta, chiòdo da maniscalco Tedescu Zwecke, Hufnagel.

acioncadúra , nf Sinònimos e contràrios aciumu, atzoncada, cochera, coichina, fumacera, imbreachera Frases s'acioncadura candho est pesante si faghet bídere e pesat finas a sos àteros Ètimu srd.

acioncàre , vrb Definitzione acirrai, bufare a bruncu de istrégiu mannu, bufare a tropu Sinònimos e contràrios abbumbare, acirrai, aciumai, imbreacare, inciariri Frases no podiat essire prus pro andhare a s'acioncare sos concales de su binu in su tzilleri Ètimu srd.

aciòne , nm: alcione 1, anscione, artzone, aschione, ascione, ascioni Definitzione martutzu de àcua o de arriu, genia de erba chi faet in mesu de s'abba, unu pagu a cambos crocaos, fines e tuvudos, cun arraighinedhas in is nodos, fogighedhas piticas, de sabore forte, unu pagu pitzigorosu: bona po insalada e errica de vitaminas A e C Sinònimos e contràrios giúgiuru, grúspinu, íspini, lantutzu, martúciu, martutzedhu, mastrutu, nartussu, óspinu Sambenados e Provèrbios smb: Ascione Terminologia iscientìfica rbz, Nasturtium officinale Ètimu its hast(u)la + -one Tradutziones Frantzesu capucine, cresson Ingresu nasturtium, watercress Ispagnolu berro Italianu nastùrzio, crescióne Tedescu Brunnenkresse.